El túnel de Tresponts, “per fi”

"Per fi". "Sí, per fi, ja era hora". La frase es repetia en boca de tothom que ahir al matí va assistir al gèlid acte d'inauguració del túnel de Tresponts, a la C-14. Oficialment obert, tot i que la infraestructura no entrarà en funcionament fins "d'aquí a uns dies", sense més precisió: encara li queden uns últims serrells tècnics per pentinar. Probablement al llarg de la setmana vinent i, en tot cas, abans del pont de la Puríssima. De moment, pel kilòmetre i tres-cents metres del túnel, els primers a internar-se -tècnics i treballadors a banda- han estat els gràfics de premsa, a peu, ansiosos per retratar els budells de l'anhelada infraestructura. Després arribarien les autoritats a qui toca la foto i adjudicar-se els mèrits, encapçalades per Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals i Territori. Des d'Andorra -no cal insistir en quina mesura millora els accessos al país- s'ha desplaçat el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy. L'obra -amb una actuació total de tres kilòmetres- ha costat 35 milions d'euros.
Per fi, doncs. Qui més alt i clar pot dir-ho és la gent del Grup Túnel de Tresponts, plataforma ciutadana que ha batallat durant dotze anys per veure complerta aquesta millora viària que, assegurava Pepa Reig en nom de la resta, recordava en conversa amb el BonDia la d'ensurts, angoixes i accidents que durant tant de temps han patit els veïns -i no veïns: però per a ells la freqüència era més alta- en travessar aquesta zona, on els despreniments de rocs s'han endut alguna vida. No és estrany, doncs, que es plantessin a l'acte oficial -convidats, això sí- enarborant petites pancartes on es congratulaven: "Ho hem aconseguit".

Reig recorda els inicis de la lluita: "Sóc d'Organyà, però treballava a Barcelona i fa dotze anys vaig tornar cap aquí, a treballar per al departament d'Interior, a la Seu". Aleshores va començar a desplaçar-se diàriament entre les dues poblacions alturgellenques i a prendre consciència del risc d'aquest tram de carretera. "Vaig veure que la gent tenia por", com ella, per la caiguda de pedres. "Però tenien la sensació que ningú no els feia cas, aquella idea que hi ha sovint als pobles que les coses són d'una manera i no es poden canviar". No, es va dir Reig, s'ha d'intentar, i va iniciar recollides de signatures: les primeres ja van servir perquè s'instal·lessin xarxes protectores. Però els accidents es van seguir produint i la plataforma es va eixamplar i va continuar pressionant. Fins avui. L'alegria entre els membres era palesa.

Han estat "35 milions molt ben invertits", ha assegurat Puigneró, en una intervenció de 3,5 kilòmetres "que pot semblar curta, però ha tingut una gran dificultat", amb eixamplament de la via i execució dels vorals, a banda del túnel, amb 1,3 kilòmetres de llargada i excavat en un massís calcari. És una de les obres viàries més importants fetes pel govern de la Generalitat en els últims anys, va reblar, però que "multiplicarà les oportunitats per a l'Alt Urgell" i la seguretat de qui transiti per aquesta C-14. La carretera és, ha destacat, un "eix vertebrador de país", que connecta el Pirineu amb el Camp de Tarragona, un "eix que ens ajuda a visualitzar una Catalunya on no tot passa per Barcelona: els que sou, som, de comarques, volem arribar a qualsevol punt del país sense haver de passar per Barcelona".

Celestí Vilà, alcalde d'Organyà, ha obert el torn de parlaments: "És el millor llegat per a les properes generacions de ganxos, alturgellencs i catalans", va dir, abans de fer una ullada enrere per recordar que al 1004 -esmentant l'historiador de la zona Lluís Obiols- ja apareixia documentada aquesta via. La jornada d'avui, ha assegurat, s'inscriu al costat d'altres dates històriques iniciades amb l'obertura del congost, en temps del bisbe Ermengol. "És una obra necessària per cohesionar la comarca", ha conclòs.

L'ha seguit Jordi Sala, alcalde de Fígols i Alinyà, reivindicant que el vuitanta per cent del túnel s'obre en terreny del seu municipi. "Ara transitarem amb tranquil·litat, perquè fins ara hi passàvem mirant a l'aire amb por per si baixaven rocs", ha rememorat, abans d'aprofitar per a un altre pessic de reivindicació: aquí està el Camí de Sant Jaume, un atractiu turístic interessant, "que vegon com la gent passaven d'un costat a l'altre del riu, amb animals i a peu".

L'acte, molt nodrit. Jordi Rull; l'actual alcalde de la Seu, Francesc Viaplana, i un ex, Albert Batalla. Faltava -ho recordaven els de la plataforma - el diputat de Compromís Òscar Ordeig. Els del seu grup confessaven que no els havien convidat, però que igualment hi eren.