El XIII Encuentro Cívico Iberoamericà farà arribar la veu de la societat civil a la Cimera de caps d’Estat i de Govern

El XIII Encuentro Cívico Iberoamericà se celebrarà de manera virtual i amb el suport de la Junta d’Extremadura i el Govern d’Espanya els propers 28 i 29 de setembre. Prèviament a aquesta trobada va tenir lloc una jornada de treball, el 10 de setembre passat, en què les organitzacions civils, plataformes i xarxes de l’espai iberoamericà van treballar una declaració conjunta que s’ha d’aprovar durant l’Encuentro Cívico. El nou pacte social, la importància de la innovació i el medi ambient són alguns dels conceptes en què es va posar més èmfasi en uns debats molt centrats en analitzar les conseqüències de la crisi sanitària. La presidència andorrana, per la seva banda, dona suport a aquesta trobada per la importància de fer arribar la veu de la societat civil als caps d’Estat i de Govern de la Conferència Iberoamericana i per primera vegada hi ha entitats andorranes que participen en la reunió.

Els objectius de l’Encuentro Cívico són: aprovar la declaració que s’elevarà als caps d’Estat i de Govern; elaborar un pla de treball 2020-2022 (fins a la propera Cimera Iberoamericana) per fer un seguiment articulat de la feina de la societat civil a Iberoamèrica; reforçar la institucionalitat de l’Encuentro Cívico i la seva capacitat d’acció i interlocució política; i promoure la participació de tots els actors per aconseguir un espai de treball articulat i liderat per les xarxes regionals i les plataformes nacionals.

L’agenda de l’Encuentro Cívico començarà el dia 28 amb la inauguració institucional, amb la intervenció del secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana del Govern d’Andorra, Marc Pons; l’alcalde de Cáceres, Luis Salaya, i la participació dels representants de les principals organitzacions civils, plataformes i xarxes de l’espai iberoamericà. Posteriorment tindrà lloc la conferència inaugural, que porta per títol ‘Les organitzacions de la societat civil en la societat a distància’, una ponència oberta que les ONGs podran seguir en directe i amb la participació de la politòloga Cristina Monge i del coordinador de l’àrea de cohesió social de la SEGIB, Martín Rivero.

El segon dia –el dimarts 29– hi haurà la lectura de les propostes incloses en la declaració, així com el lliurament de la mateixa declaració a les autoritats i l’aprovació del pla de treball. Per últim, tindrà lloc l’acte de clausura, amb la participació de la secretària general Iberoamericana, Rebeca Grynspan, i del president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara.

En el marc de la Cimera Iberoamericana, des de 2005 es du a terme l’Encuentro Cívico Iberoamericà, la declaració final del qual constitueix l’aportació de les organitzacions de la societat civil per a la presa de decisions dels caps d’Estat i de Govern. Durant l’última edició, celebrada a Costa Rica l’octubre de 2018, les plataformes i xarxes presents van aprovar, complementàriament a la declaració final, un pla d’acció per al període 2018-2020. L’objectiu d’aquest pla era reforçar la representativitat, la capacitat de participació i els espais de la societat civil en l’àmbit iberoamericà com a element clau en la implementació de la versió més ambiciosa de l’Agenda de Desenvolupament Sostenible.

A l’inici de 2020 es va confirmar la celebració del XIII Encuentro Cívico a la ciutat de Càceres (Espanya), decisió avalada per la Secretaria Pro Tempore d’Andorra i la SEGIB, i amb el suport de la Junta d’Extremadura i el Govern d’Espanya. Com la resta de reunions preparatòries de la XXVII Cimera de caps d’Estat i de Govern, el context generat per la pandèmia de la Covid-19 també ha modificat el format d’aquesta reunió, que se celebrarà, doncs, de manera virtual.

La Secretaria Pro Tempore d’Andorra aposta per la innovació com un dels principals vectors en la implementació de l’Agenda 2030. En aquest sentit, i pel que fa al teixit social i les organitzacions que en defensen els interessos, Andorra considera part fonamental la transformació de les conductes i els enfocaments dels individus i les institucions per millorar la capacitat de resiliència de les societats davant l'increment de factors externs imprevisibles, en particular la crisi sanitària provocada per la pandèmia del Covid-19 i la seva relació amb la vulnerabilitat social.