Els alumnes de formació reglada a la UdA creixen aquest curs un 1%

El nombre de matriculats de formacions reglades (diploma professional avançat, bàtxelor, màster i doctorat) a la Universitat d’Andorra (UdA) ha augmentat encara prop d’un 1% en relació al curs anterior, en què l’increment ja va ser de més del 4%, segons es desprèn de les xifres amb què la Universitat ha finalitzat el procés de matrícula per al nou curs acadèmic 2020-2021.

Amb un nou total de 547 estudiants de formació reglada assolit aquest mes d’octubre, es consolida, doncs, la línia de creixement de la universitat pública malgrat la pandèmia. Les carreres amb més demanda continuen essent el bàtxelor en Administració d’empreses (39 estudiants nous), el bàtxelor en Infermeria (31 de nous) i el d’Informàtica (30).

D’entre les novetats d’aquest curs, destaca la renovació del bàtxelor en Informàtica, amb l’adopció del nou model educatiu basat en competències, com també l’actualització del bàtxelor en Comunicació per adaptar-se a les noves necessitats del sector. Pel que fa a la investigació, s’ha creat el Grup de Recerca en Tecnologia, que s’afegeix als grups de recerca en Salut, Educació, Llengües i Economia Financera, i s’impulsaran enguany els doctorats industrials. Entre les altres accions previstes en aquest àmbit hi ha l’increment de la dedicació a recerca del personal docent i investigador de la Universitat, que actualment és d’un 10%, amb l’objectiu de fer-lo arribar al 25% en quatre anys.

El curs 2020-2021 també serà el de la primera ampliació del campus, amb l’estrena del nou edifici annex prop de la plaça Laurèdia, que ha estat rebatejat amb el nom d’edifici Cub, i que servirà de moment per descongestionar les aules del centre d’ensenyament superior i cobrir així una necessitat d’espais que s’ha fet encara més evident en el context de la crisi epidemiològica provocada per la malaltia de la Covid-19. 

L’UdA va iniciar les classes lectives el passat 9 de setembre mantenint el màxim nivell de presencialitat possible, combinat amb la virtualització, en els casos en què és necessari, gràcies a una nova plataforma de docència per videoconferència. Aquesta modalitat mixta podria ser objecte de canvis docents, metodològics i avaluatius d’acord amb l’evolució de la situació que pugui provocar la pandèmia.