Els ciutadans tenen un alt grau de tolerància amb els grups diferents

La societat andorrana té “un alt grau de tolerància” amb els grups diferents, un fet “indicador que els percep com una experiència enriquidora”, segons es deprèn dels primers resultats de l’Enquesta mundial de valors, elaborada pel CRES amb el suport de la Fundació Julià Reig, que el director del Centre de Recerca Sociològica, Joan Micó, acompanyat dels investigadors Pepita Batalla i Vicente Zapata, van fer públics ahir. 
Així, l’enquesta, un projecte internacional que es porta a terme des de l’any 1981 i que a Andorra ja es va fer també el 2005, posa de manifest que la gran majoria de ciutadans no tindria cap problema per compartir veïnatge amb persones de races i religions diferents, immigrants o persones que parlessin un altre idioma i sí en canvi amb persones que poguessin tenir addiccions a les drogues i a l’alcohol i que poguessin provocar problemes de convivència.
Aquest grau de tolerància assenyalat per l’estudi, fet a partir de les dades obtingudes d’entrevistar entre el juliol i l’octubre del 2018 fins a 1.004 persones seleccionades aleatòriament, s’observa també en les preguntes relacionades amb la immigració. Així, fins a un 75,5% dels ciutadans consideren que l’impacte dels immigrants en el desenvolupament del país ha estat molt bo o bastant bo, mentre un 20,7% manté que ni bo ni dolent i el percentatge de qui considera que és dolent o bastant dolent no arriba al 4%.  Si se segreguen les respostes entre els nacionals i els no-andorrans, malgrat que aquests darrers valoren millor l’impacte de la immigració, les xifres són molt similars.
D’altra banda, l’enquesta, on s’ha constatat un increment dels valors més materialistes amb relació a les dades del 2005 “segurament per la situació econòmica que s’ha passat” com va apuntar Micó, evidencia que la família, el temps lliure o d’oci, el treball i els amics són, molt per damunt de qüestions com la política o la religió, els aspectes més importants pels ciutadans,  que tenen també “un nivell alt de felicitat”. I és que fins al 95,1% dels enquestats assegura ser molt o bastant feliç davant el 4,9% que diu ser poc o gens feliç.
Pel que fa a valors ètics i normes, i en una escala entre l’1 (mai és justificable) i el 10 (sempre és justificable), els ciutadans consideren qüestions justificables aspectes com el divorci (8,2), les relacions sexuals prematrimonials (8,2), l’homosexualitat (8) i l’eutanàsia (6,2) i l’avortament (6,1) que baixen però respecte del 2005, quan se situaven en el 7,4 i el 7 respectivament. Aspectes com robar (1,5), acceptar suborns (1,3), violència política (1,3) i domèstica (1,2) així com terrorisme com a mitjà polític, ideològic i religiós (1,1) serien les qüestions menys justificables.
L’estudi, que en aquesta setena onada s’ha dut a terme a 80 països, posa de manifest també que només un 25,5% dels ciutadans, cinc punts més que el 2005, considera que es pot confiar en la majoria de la gent, mentre que el 74,2% creu que cal anar amb compte. Quant a organitzacions, universitat, policia, organitzacions de dones, l’OMS, organitzacions mediambientals, ONG, tribunals i funcionaris són les organitzacions i els col·lectius que generen un grau de confiança més alt. En sentit contrari, entre els que menys confiança generen es troben l’església, els bancs, l’FMI, el Banc Mundial, els partits polítics i els sindicats.
Precisament, quant a política i democràcia, es manté la polarització i la meitat dels ciutadans asseguren estar interessats per la política, mentre que l’altra meitat no. El 96% valora el fet de tenir un sistema polític democràtic, si bé un 60% avalaria un govern tecnòcrata, i un 22,6% es mostra favorable a “tenir un líder fort que no s’ha de molestar amb el parlament ni eleccions”. Amb tot, la valoració de la democràcia andorrana i el funcionament del sistema polític obté un notable de mitjana.

El 44,7%, disposat a lluitar pel país si hi ha guerra

El 44,7% dels ciutadans estaria disposat a lluitar per Andorra si hi hagués una guerra, segons es desprèn de les respostes a les qüestions lligades a la identitat nacional de l’Enquesta mundial de valors. De fet, en el cas únicament dels andorrans, aquest percentatge de ciutadans disposats a lluitar pel país en una guerra s’eleva fins al 57,5%. Un terç de la població no-andorrana (36,5%) manifesta també estar disposada a lluitar per Andorra en una guerra. També només en el cas dels nacionals, el 91,3% dels andorrans assegurar sentir-se molt o bastant orgullós de ser-ho, mentre que un 6,9% afirma sentir-se poc o gens orgullós de ser andorrà.
Quant a la corrupció, els ciutadans valoren de mitjana amb un 5,8 sobre 10 l’existència d’aquesta lacra al país. A més, fins a un 20% dels enquestats manifesta que ells o el seu entorn ha de pagar un suborn o fer un favor freqüentment o sempre per obtenir serveis de funcionaris o proveïdors de serveis.