Els constructors reclamen un pla d'infraestructures per evitar el rebuig social d'alguns projectes

De la mateixa manera que Andorra compta amb un Pla sectorial d'infraestructures viàries o amb el recentment aprovat Pla nacional d'infraestructures verdes, el sector de la construcció considera indispensable dotar el país d'un pla nacional d'infraestructures en l'edificació. Un pla per definir a 20, 30 o fins i tot a 40 anys vista quins són els projectes constructius que el país necessita, i que a la vegada els programi en el temps en funció de les prioritats, tal com ha defensat el gerent de l'Associació de Contractistes d'Obra d'Andorra (Acoda), Víctor Filloy.

D'aquesta manera, tenir estipulat en el temps què es farà i quan els grans projectes de país, donaria "estabilitat" al sector de la construcció, també a l'hora de dimensionar les empreses, ha plantejat Filloy. És a dir, si se sap que tal any s'iniciarà una infraestructura, es podrà definir millor la plantilla de les constructores en funció de les necessitats que han de venir.

Però amb tot, la necessitat d'aquest pla nacional d'infraestructures ha de permetre també que alguns dels projectes que s'han posat sobre la taula els darrers anys no acabin al calaix, com pot acabar passant amb The Cloud, l'edifici multifuncional, el telefèric del Carroi, o fins i tot amb l'heliport nacional. Si hi ha un pla, si aquest ha estat consensuat amb els sectors implicats (construcció, enginyers, turisme, etc.), i també amb la implicació de la societat civil, és més fàcil que tirin endavant. D'aquesta manera, aquests projectes no semblaran un "capritx del polític de torn". "Ha d'estar tot programat" i "democratitzat, ha defensat Filloy, no es pot anar "a cop pressupostari del qui decideix" en aquell moment.

La implicació de la societat no s'ha aconseguit amb l'heliport o amb d'altres iniciatives com el centre de rendiment en alçada al port d'Envalira, recorda el gerent de l'Acoda. "Si el pla nacional diu que cal un heliport, tothom estarà d'acord a tirar-lo endavant", ha justificat. Igual que ningú discuteix que calgui fer la desviació de Sant Julià o que en un futur caldrà fer el vial de la Massana, ja que consten de fa anys al Pla d'infraestructures viàries després d'haver-se treballat amb els sectors implicats.

En projectes com l'Estació Nacional d'Autobusos, la central de cogeneració a Soldeu o l'ampliació de l'Estadi Nacional, ja finalitzats, un pla d'aquestes característiques hagués ajudat a reduir polèmiques, afirma l'Acoda.

Així mateix, el pla nacional d'infraestructures contribuiria a estabilitzar el sector. Filloy ha manifestat que ja s'han recuperat de la crisi, però que no volen tornar a viure un "'boom'" per després tornar a caure, amb "puntes d'un any bo, i l'altre dolent". "Cal que tot estigui programat" a nivell d'obra pública, ha conclòs.