Els experts recomanen crear un pla de gestió de l’aigua i de la sequera

Primer de tot cal dir que sequera i escassetat d’aigua no són sinònims. El primer terme és purament meteorològic i depèn de la pluja i la temperatura, mentre que el segon és una qüestió de gestió política i, per tant, humana. Actualment, a Andorra, ens trobem en situació de sequera, però no hi ha escassetat d’aigua, de manera que convé fer una crida a la calma i, de moment, descartar possibles restriccions. “De sequeres al Pirineu sempre n’hi ha hagut, però sí que és cert que cada vegada són menys anecdòtiques i més intenses i duradores i, probablement, més freqüents, agreujades per la calor”, explica la investigadora de l’AR+I Marta Domènech. “Tenim aigua i tenim la sort que a l’estiu sempre acostuma a ploure, però és evident que potser ens hem de començar a plantejar una modificació dels usos que en fem, com recollir l’aigua de pluja o la seva reutilització”, afegeix el tècnic Alain Grioche. És per aquest motiu, que tant des del centre de recerca com des del departament de Medi Ambient proposen al Govern crear un pla de gestió de l’aigua que, com a subtema, inclogui la sequera.

Aquest pla, però, no s’ha de decidir exclusivament des de l’Administració central, sinó que ha d’incloure tots els actors implicats com els comuns (els gestors de l’aigua, de fet), FEDA, Protecció Civil i, per descomptat, les estacions d’esquí. “Hi ha moltes coses que s’han de tenir en compte. Per exemple, a l’hivern és quan més gent hi ha al país, però el riu està gelat i hi ha poca aigua, FEDA la necessita per fer electricitat i les estacions, neu. Hem de veure com ho repartim i com s’integra cada element”, apunta Grioche. I és que tot i que per ara no es plantegin limitacions, “no és quelcom impensable” i “potser arriba un moment en què s’han de decidir i prioritzar els usos”.

Tornant al pla de gestió, el text hauria de determinar com optimitzar els recursos, començant per les pèrdues a la xarxa. “La primera raó de malbaratament d’aigua a tots els països és la de la xarxa, perquè és una quantitat molt gran difícil de controlar”, assenyala el tècnic del Govern tot reconeixent que “alhora, també és el problema més senzill de resoldre”. A més, la recuperació de l’aigua no només interessa per una qüestió de sostenibilitat, sinó per una d’econòmica, ja que és tractada i suposa una despesa monetària i elèctrica. Per això, fa temps que els diferents comuns intenten emprendre millores, com els d’Andorra la Vella i Canillo, que ja han detectat les principals fuites i han reduït considerablement la despesa.

Pel que fa al creixement urbanístic i com això afecta l’ús racional de l’aigua, Grioche va puntualitzar que si bé actualment s’estan estudiant els límits, “és evident que arribarà un moment en què s’haurà d’aturar”. “La resposta la tenen els comuns, i l’AR+I ha de definir els cabals ecològics que s’han de respectar. Cal visió de futur i saber cap on volem anar”.

Risc d’incendis
Quant a la previsió de risc d’incendis, el responsable de  la secció forestal dels bombers, Pere Pons, va reconèixer que la situació actual és preocupant, “però no es pot comparar amb la de regions veïnes”. Des del cos es fa un seguiment durant tot l’any del perill de cremes a la muntanya i en aquests moments el nivell de risc no és elevat gràcies a la humitat i les baixes temperatures de l’hivern. Ara bé, la vegetació “se’n comença a ressentir, fet que pot facilitar el perill de crema”. Així doncs, “si en el pròxim mes no plou prou, haurem d’implantar restriccions, com tancar els berenadors i els accessos a la muntanya” i començar a “amoïnar-nos de veritat”. En aquest sentit, convé destacar que els bombers normalment presenten el seu pla de risc d’incendis després de Sant Joan i enguany podrien avançar-lo a principis del mes de juny. Un pla que, va insistir el responsable de la secció forestal, dependrà del que passi els pròxims 30 dies. “Tenim esperances, perquè necessitem l’aigua per estar tranquils”.