Els floristes qualifiquen la venda de roses d’“èxit total” i “sorpresa molt agradable”

Els floristes del país ho tenen més que clar: una diada de Sant Jordi amb molta feina i moltes vendes. En paraules de Jose González, de la Floristeria del Poble d’Encamp, “un èxit total, la diada ha anat molt bé, la gent té ganes de començar a viure”. En definitiva, “una sorpresa molt agradable i molt benvinguda” pel que suposa no només d’activació econòmica, sinó d’alegria.

El que ha fallat, si així es pot dir donades les circumstàncies, és “la quantitat de roses”, ha dit el Jose. Les comandes es van haver de fer a correcuita i els proveïdors tenien poques roses. “N’hauríem venut fins a tres vegades més”, ha declarat. Ho han assenyalat també la Carme, de Magnòlia Flors d’Andorra la Vella, o des de Lo Florista de Sant Julià de Lòria. I comparteix plenament aquesta mancança l’Àngels de la floristeria Àngels Flors d’Escaldes-Engordany. Enguany “hem deixat de vendre”, han sentenciat.
Ja dimarts a la tarda alguns establiments havien esgotat les roses vermelles i d’altres, a les 10 del matí ja no en tenien per vendre. Les cues que s’han format en algunes floristeries eren per anar a buscar els encàrrecs ja efectuats per telèfon. I el que ha funcionat moltíssim és la venda per portar-les a domicili. Tant que alguns no donaven l’abast. A més, alguns ciutadans han explicat que donada la situació, havien optat per demanar-les a aquestes empreses que es dediquen exclusivament a portar flors a domicili. Doncs resulta que de moment encara esperen que arribi la seva comanda, ja que avui mateix una d’aquestes cases s’ha posat en contacte per explicar que era impossible aconseguir que les floristeries del país fessin i portessin la comanda encarregada i que fins dilluns vinent, almenys, no arribaria.
De fet, per repartir les roses que tenien, el Jose de la Floristeria del Poble va explicar que hi ha hagut com tres fases en la venda. En primer lloc, va poder convèncer els clients que normalment se n’emportaven deu o dotze, que n’agafessin menys i així repartir-les més. En un segon moment, quan les roses naturals es van acabar, la gent va emportar-se’n d’artificials. Finalment, quan no van quedar ni les unes ni les altres, hi ha qui va comprar orquídies o altres tipus de plantes, com els rosers de pitiminí, que també van desaparèixer.
El que dona més esperança a tots els floristes és que la gent, a més de les roses, volia geranis i flor de temporada. I això sí que és un respir i una molt bona notícia.