Els germans Cierco presenten una querella contra el cap de la Uifand

Quan falta només dos dies perquè es compleixin dos anys de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA), lluny d’apaivagar-se les accions judicials continuen en l’ordre del dia. I és que, segons ha pogut saber el BonDia, el 28 de febrer passat els accionistes majoritaris de BPA, els germans Ramon i Higini Cierco, van interposar una querella criminal contra el cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand), Carles Fiñana, per un seguit de fets que podrien ser constitutius dels delictes d’ús d’informació privilegiada, revelació de secrets, omissió del deure de persecució de delictes, prevaricació, delicte de no protecció dels intervinents en el procés, coaccions i amenaces. En la querella, que encara no ha estat admesa a tràmit per la Batllia, els Cierco remarquen que “ens considerem les primeres víctimes d’un atropellament sense precedents en la història del nostre país. Tenim el convenciment (i això són judicis de valor) que hi ha hagut i segueix havent-hi una mena de complot o pacte de silenci a l’entorn del que s’ha anomenat afer BPA”.
En concret, en la querella es fa incís en l’operació Catalunya, és a dir, la suposada operació impulsada pel Govern espanyol que tenia per objectiu frenar el procés independentista català investigant i recopilant informació de polítics favorables a la independència de Catalunya sense cap autorització judicial. I en el marc d’aquestes actuacions, segons els querellants, hi hauria hagut, “si no la col·laboració, sí la connivència o almenys el coneixement de determinades institucions andorranes”. I precisament en la querella s’apunta a la Uifand i al seu màxim dirigent, ja que és on presumptament hi hauria més proves sobre l’esmentada col·laboració. De fet, la darrera querella dels germans Cierco té molta relació amb una demanda presentada davant la Batllia el 26 de novembre passat –i també avançada per aquest rotatiu– per diverses societats i persones físiques del Grup Cierco contra el Govern, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), pels danys i perjudicis causats pel bloqueig bancari que han patit els seus comptes de BPA. I és que entre les proves es refereixen a dos fets que ja es van incloure en l’esmentada demanda i que voldrien demostrar que el cap de la Uifand hauria tingut coneixement de les accions en contra de BPA abans de la publicació de la nota del FinCEN, una hipòtesi que Fiñana sempre ha negat assenyalant que se’n va assabentar el 6 de març del 2015, i “mai abans”.

Possibles amenaces
El primer seria la declaració notarial efectuada per un empresari andorrà en què s’exposaria que Fiñana l’hauria advertit, la tardor del 2014, que BPA “tindria problemes molt importants i cauria” i que “els danys que tindria BPA no tindrien remei”. Sobre aquest cas en la querella s’apuntaria que podria ser constitutiu dels delictes de prevaricació, per omissió o, alternativament, el delicte d’omissió del deure de perseguir delictes així com dels presumptes delictes d’informació privilegiada o revelació de secrets. A més,  aquest testimoni hauria estat recentment víctima de suposades amenaces i coaccions per part del cap de la Uifand, segons haurien sabut els querellants.
L’altre cas que s’explica en la querella és que Fiñana hauria coincidit el 24 d’abril del 2014 a la Universitat de Bucarest –en una conferència sobre criminalitat– amb el fiscal anticorrupció espanyol Fernando Vermelló. Uns mesos més tard, el 22 d’octubre del 2014, tots dos haurien coincidit novament en un acte a la Facultat de Dret de Galati (Romania). Posteriorment, Bermejo va ser nomenat nou fiscal per al cas Pujol, una de les peces centrals en el marc de l’esmentada operació Catalunya. I respecte a les trobades en aquests dos actes, en la querella s’indica que hi hauria indicis per pensar que Fiñana podria haver facilitat informació sobre els fets que afectaven BPA.
En la querella també es recorda una de les notes incorporades en la querella que Higini Cierco va presentar contra l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, i contra el comissari responsable de la unitat d’afers interns de la policia nacional espanyola, Marcelino Martín Blas, en què es deia que justament Martín Blas hauria informat el cap de la Uifand dels detalls de les gestions que havia dut a terme a Andorra. En aquest sentit, en aquesta mateixa nota s’indicaria que hauria avançat a Fiñana que el FinCEN ja estava treballant en la nota contra el Principat. Aquesta nota està datada del 21 de desembre del 2014 i el comissari José Manuel Villarejo reconeix ser-ne l’autor.

Les peticions
En el marc de la instrucció de la querella, els germans Cierco demanen la pràctica de diferents diligències, la primera de les quals seria la presa de declaració del mateix Fiñana. També se sol·licita que es demani al querellat el contingut de les conferències que hauria fet a Bucarest i Galati, així com la presa de declaració de les persones que podrien haver rebut la proposta per obtenir unes gravacions d’una conversa entre Fiñana i Bermejo. Igualment, en la querella s’insisteix que se citi a declarar el comissari jubilat espanyol José Manuel Villarejo (que no ha estat cridat a declarar per la justícia andorrana malgrat que va acceptar ser testimoni de càrrec i va donar detalls sobre les activitats de Martín Blas i la policia espanyola en la querella que va interposar fa quatre mesos Higini Cierco contra el mateix Martín Blas i Barroso). Finalment, els querellants demanen que se citi el ciutadà andorrà que hauria estat suposadament amenaçat per Fiñana i que s’identifiqui una persona que hauria acompanyat el cap de la Uifand en els moments previs a la presumpta comissió de les coaccions.

Compareixença al Consell
També cal recordar que està previst que el mateix Fiñana comparegui davant de la comissió especial de Vigilància del Consell General el 29 de març, precisament amb la voluntat d’aclarir totes les informacions que intentarien provar que hauria estat al corrent dels moviments previs que s’haurien fent prop del FinCEN per emetre una nota con­tra BPA.