Els ingressos per intents de suïcidi i autolesions es doblen en dos anys

Han recollit les dades d’intents de suïcidi “de manera casolana”, diu el cap del servei de salut mental del SAAS, Carlos Mur, però ho han fet perquè són molt necessàries per calibrar la magnitud del problema i prioritzar les actuacions. En paraules seves, “ens donen la importància del que estem fent i per on hem de desenvolupar els programes més urgents”. La recollida d’aquestes dades són  fruit d’un esforç important realitzat amb l’àrea de qualitat del SAAS, vol posar en relleu. Així, el que han observat és que van creixent els ingressos al servei de salut mental per intents autolítics. I si el 2019 van ingressar per aquest motiu 5 homes i 17 dones, el 2020 van ser 14 homes i 23 dones. Es tracta d’“una pujada important, incloent-hi adolescents”. Però és que el 2021, afegeix, ja tenim 15 homes i 30 dones. “És més del doble que dos anys enrere”, comenta.

Pel que fa als suïcidis, segons la informació del ministeri de Salut, entre els 2016 i el 2020 el suïcidi i les autolesions van ser la causa de mort de 18 homes i 8 dones. Atenent a aquestes dades i a la incidència recollida al Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma), segons la qual la taxa de suïcidis al Principat se situa en línia amb els països de l’entorn (9,3 per 100.000 habitants), a Andorra hi hauria cada any entre cinc i sis persones que es traurien la vida. 

Sobre la importància d’aquesta problemàtica ens posa sobreavís el mateix Pisma, ja que s’indica que es troba a faltar una estratègia per a la lluita contra l’estigma i un pla contra els suïcidis, i per aquest motiu incorpora com a principi que inspira el pla, prendre mesures per prevenir l’autolesió i el suïcidi. Així, tenint en compte la xifra de temptativa d’autòlisi es proposa com a prioritària l’acció 46, que desenvolupa l’estratègia nacional de prevenció i lluita contra el suïcidi, de manera que el maig d’aquest 2022 s’hauria de posar fil a l’agulla per fer aquesta acció. Pel que fa a l’altra línia d’acció relacionada amb el suïcidi, la 47, que pretén desenvolupar un programa d’atenció per a persones en risc o amb conductes suïcides, no és fins al març de l’any que ve quan es proposa portar-la a terme.  

Dades imprescindibles
“És imprescindible tenir dades”, afirma el doctor Mur, i ho és no només per promoure una millor tasca de diagnòstic i tractament per als pacients i aprofitar així l’experiència des del vessant clínic, sinó que necessitem dades d’indicadors de qualitat, de funcionalitat i de resultats per veure si les teràpies que s’estan fent estan obtenint resultats o no, o bé s’haurien de  canviar algunes coses. Per això, assenyala que  una de les prioritats del servei de salut mental, “i per a mi és molt bàsic perquè estic molt acostumat a treballar amb dades”, puntualitza Mur,  és establir un quadre de comandament de salut mental i addiccions, el que es coneix com un  conjunt mínim bàsic de dades (CMBD).  I és la primera acció, segons el cronograma del Pisma, que implementaran aquest mateix mes de març “perquè necessitem un sistema d’informació relacionat amb la càrrega de la salut mental i addiccions sobre la nostra societat”, declara Mur. Una informació que ajudarà a saber quina és la seva importància, quines són les seves conseqüències i també tot un sistema per a la recerca i la planificació sanitària. 

Per al cap de salut mental si no es coneixen els indicadors és molt difícil planificar quins recursos es necessiten per poder dur a terme la tasca dels professionals del servei i quina prioritat han de tenir. “Per a mi és absolutament bàsic”, conclou.

Nou model d’atenció al centre penitenciari

El centre penitenciari  comença a posar en pràctica un model  de recuperació de les persones ateses dintre en col·laboració amb salut mental. El doctor Carlos Mur el qualifica d’ “interessant i molt positiu”. Es tracta d’un canvi de model per passar  d’un de més restrictiu a un basat més en la  recuperació i reeducació dels interns, que és “el que hauria de ser”, comenta. Segons el cap de salut mental, les  estadístiques internacionals, i Andorra no és aliena  a aquestes dades, diuen que gairebé el 70% dels interns en una presó  tenen o van tenir en el seu moment algun trastorn d’addiccions i un 38% algun trastorn mental. Així doncs, “la possibilitat de patir algun trastorn a la presó és el doble que si n’estàs fora”.