Els llimbs del període de prova

Li direm Antonio i posem que és veí d'Escaldes. Diu que prefereix mantenir l'anonimat perquè té la remota esperança que l'empresa per a la qual treballava el 16 de març, el dia que li van donar la carta amb la quitança, torni a requerir els seus serveis quan s'acabi la crisi sanitària i l'establiment reobri les portes. El seu és un cas particularíssim dintre de l'estol de casos de característiques laboralment dramàtiques que han anat sorgint a remolc del tancament de l'activitat ecònomica. I ho és perquè l'Antonio, que feia cinc anys que exercia com a guarda de seguretat en una empresa, va tenir la mala fortuna de deixar aquella feina al febrer per incorporar-se al seu nou lloc de treball. Va començar el 10 de març, tres dies abans que el Govern va declarar l'emergència sanitària. El cap de setmana ja no va haver de tornar a la feina, i el dilluns li van donar la fatídica carta: no havia superat el període de prova.

Aquest era, és clar, l'argument legal per prescindir dels seus serveis. Però el cap de personal li va explicar que com no sabien quan s'allargaria a situació no el podien mantenir en plantilla i que en tot cas ja l'avisarien per agafar-lo quan es restablís la normalitat. Aquesta és l'esperança de l'Antonio a un mitjà termini que ningú pot ara mateix dir exactament quan acabarà. Però mentrestants'ha trobat en juna mena de llimbs legals que l'han abocat a una molt precària situació. Es va incriure al registre d'acomiadaments creat pel Govern, diu, i la resposta de l'inspector de treball va ser que en aquell cas es tractava d''un acomiadament procedent. No entrava òbviament dintre dels 176 contractes indefinits que, segons els comptes del Govern, s'han canncel·lat de forma aparentment irregular arran del coronavirus. Tambe s'ha inscrit al servei d'Ocupació, i ara compta els dies perquè passin els 45 de reglamentaris per tenir dret a una prestació: "Ahir matex em van avisar que havien baixat aquest termini a deu dies, però que la llei encara no havia entrat en vigor. I no saben quan hi entrarà".

L'Antonio es desespera perqué després de vint anys vivint, treballant i cotitzant a Andorra s'ha trobat d'un dia per l'altre amb una mà al davant i l'altra al darrere. L'altre ferro roent a que s'agafa és al funcionari que aquesta setmana o la que ve li van dir que aterraria al consulat espanyol per atendre casos com el seu i assessorar-los a l'hora de dirigir-se ales autoritats andorranes: "En vnt anys mai no havia demanat res a ningu, i mai no m'havia trobat en una situació com aquesta. Devem ser pocs, i entenc que probablement no som gaires, i que la llei empara l'empresa en aquesta decisió, però també em sembla que ens deixa en una mena de llimb. Penso que el Govern no es pot desentendre de nosaltres.

L'Antonio és solter i no té fills, però s'ha trobat sense feina i amb una hipoteca. El seu cas tampoc no encaixa en els supòsits per als quals la segona llei de mesures urgents, que en tot cas no entrarà en vigor fins a principis de maig, preveu la carència de les qutes hipotecàries. S'hi poden acollir, recordin, els autònoms que hagin hagut d'aturar l'activitat a causa de la crisi sanitaria, i els treballadors objecte d'un expedient de suspensió temporal del contracte. No és tampoc el seu cas. Però tampoc no tenia un contracte indefinit, ni han passat els 45 dies reglamentaris des que es va inscriure al servei d'ocupació, ni ha entrat en vigor la llei que redueix a deu dies aquest període. Però passen els dies i l'Antònia ha de menjar i ha de pagar a final de  mes la hipoteca: "Puc tgirar d'estalvis al mes de maig, però és que com la cosa continuï així, més enllà de maig  no sé què faré".