Fins ara les cures pal·liatives per als malalts amb un nivell de complexitat alt només s’oferien a l’hospital. Amb la posada en marxa del nou equip de suport de cures pal·liatives aquests pacients podran ser atesos a casa seva, una tasca que es farà en col·laboració amb atenció primària. Això representarà una millora destacable per a les persones que tenen dificultats per desplaçar-se al centre hospitalari o que volen ser ateses a casa. Avui, la unitat de cures pal·liatives atén més d’un centenar de pacients a l’any i s’estima que una vintena podrien requerir aquest servei a domicili. El coordinador clínic de la unitat, Xavier Latorre, va explicar que ara el 90% de les persones ateses en el procés de fi de la vida són malalts de càncer. Amb tot, la voluntat és ampliar l’activitat a malalts afectats per altres patologies.

El nou dispositiu estarà operatiu a partir del 2 de gener, tot  i que Latorre va especificar que si calgués ja podria actuar avui. La intervenció d’aquest equip dependrà del grau de complexitat dels casos. En els pacients de complexitat baixa, serà atenció primària qui actuarà, i només en cas de crisis puntuals intervindria l’equip específic. En el cas dels malalts amb una complexitat mitjana es recomana una intervenció compartida, perquè en els moments difícils puguin actuar els tècnics de l’hospital i quan el pacient s’hagi estabilitzat se’n faci càrrec atenció primària. A l’últim, els casos de complexitat molt alta requeriran la intervenció intensa de l’equip de suport de cures pal·liatives. En cap dels tres nivells, però, es desvincularà l’atenció primària del seguiment del pacient. De fet, el director assistencial del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Joan Martínez Benazet, va destacar que del que es tracta és de veure el sistema de salut com un tot que permeti els processos transversals, ja que un pacient pot començar el tractament a atenció primària, passar a l’hospital i tornar a atenció primària.

El circuit que s’ha previst per derivar els pacients al nou equip de suport parteix d’atenció primària o els centres sociosanitaris, que en constatar que una persona té necessitat de cures pal·liatives per a malalts amb una complexitat mitjana o alta es posa en contacte amb l’hospital. Quan la unitat especialitzada ha fet l’avaluació de la persona, contacta amb atenció primària per establir el grau d’intervenció dels diferents equips. Des del SAAS es va destacar també que s’ha ampliat l’horari d’atenció telefònica de la unitat de 8 a 20 hores i també s’habilitarà els dissabtes i diumenges en una forquilla de quatre hores. La col·laboració amb atenció primària ha de permetre “fer menys feixuc el camí de fi de la vida per al pacient i la seva família”, va dir Latorre. 

El coordinador clínic de la unitat va indicar que la mort sobtada és poc freqüent (de menys d’un 10%) i que la majoria de persones moren després d’una malaltia més o menys llarga. Per tant, un percentatge elevat de la població pot requerir cures pal·liatives. De fet, un 60% de les persones que moren de càncer i un 30% d’altres malalties tenen aquesta necessitat en algun moment. Per això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la combinació de mesures afavorides pels centres sociosanitaris i atenció primària amb el suport d’equips específics.

Des del 2009 fins a l’octubre passat, la unitat de cures pal·liatives ha atès 580 persones. A banda del control del dolor, també se’ls ofereix atenció psicològica i aspectes pràctics relacionats amb el dia a dia de la malaltia a més de prevenció del dol, entre d’altres.

Martínez Benazet va declarar que aquesta “és una part més d’una estructura que s’amplia i que està en consonància amb la modernització de molts dels processos assistencials i serveis del SAAS”.