Els monitors d’esquí, en alerta pel compliment de les competències

L’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) farà l’assemblea d’inici de temporada el proper dia 20 i segons va explicar el president de l’ens, Carles Iriarte, una de les reclamacions que posaran sobre la taula és la publicació de les competències professionals que han de tenir els monitors per “evitar mala praxi a les escoles”. De la mateixa manera, estan molt alerta de com es desenvolupi la temporada perquè “encara estem en ressaca del que va ser la Covid” i també els preocupa l’acomiadament dels monitors més veterans així com qüestions que fa anys que duren, com ara la substitució de monitors del país pels de fora per temes merament econòmics o l’exigència que l’esquí escolar es faci en català i amb tècnica andorrana.

Iriarte va detallar que fa més de 15 anys que lluiten per la publicació de les competències i no s’assoleix, malgrat que “teníem un acord mig tancat amb el ministeri d’Educació, l’Efpem i l’AAME”. Així, assegura que “un dels problemes endèmics dels monitors amb titulacions és que es fan classes per les quals no tenen els coneixements o les capacitats necessàries i això pot derivar en accidents o situacions de risc tant per als clients com per als monitors”.

D’aquesta manera assegura que “estarem alerta perquè es compleixi la legalitat i que no hi hagi risc legal ni penal per als professors”. El president de l’AAME considera que la publicació de les competències al BOPA donarà la visibilitat necessària perquè tothom pugui conèixer els requisits que es demanen, “perquè en molts casos, si passa res, s’excusen amb el desconeixement que no podien fer determinades classes”.

I lligat d’alguna manera amb les competències, Iriarte va recordar que la temporada passada alguna estació va decidir prescindir dels monitors més grans, amb més experiència i formació “senzillament perquè són els que cobren més”, un fet que acaba perjudicant perquè “aquests monitors tenen clients de fa molts anys i els clients els busquen a ells, no a l’estació. Si el monitor canvia d’estació, el client també. És una llàstima perquè sovint acaben sent prescriptors, sobretot si són locals, de la parròquia, del país i també d’altres activitats fora de la temporada d’esquí”.

Encara en aquest àmbit també assegura que els fa patir una pràctica que ja fa uns anys que dura, com és la de la substitució dels monitors del país pels de fora “perquè acaben sent més barats”, tot i que reconeix que “avui la majoria ja es queixen que amb els sous que tenen no poden sobreviure durant la temporada”. Iriarte deixa clar que “el nostre objectiu seria que continuessin havent-hi monitors del país i que aquest any, cosa que fa anys que no passa, es complís el decret i l’esquí escolar es fes en català i seguint la tècnica andorrana”. Assegura que és una preocupació que s’ha traslladat al ministeri d’Educació, “però no ens fan gaire cas”.

Per tot plegat reconeix certa preocupació pel nivell i la qualitat de les classes que s’ofereixen. “Actualment, en algunes escoles, som destinació low cost i per tant no pots exigir segons quin nivell”, apunta, defensant, això sí, que la situació no treu que “tenim grans monitors”, encara que a pistes també ha pogut veure, “tant de monitors del país com de fora, professors que fan mal d’ulls i que si l’associació tingués potestat, deixarien d’exercir perquè no donen una atenció adequada als clients o no fan un bon ensenyament”.

Futur
D’altra banda, lligat als sous baixos i a l’aposta pels monitors forans, remarca que aquelles persones del país que intentaven viure d’aquesta professió, quan troben una feina fixa, encara que sigui cobrant el mateix, “pleguen i pengen les botes perquè tenen menys despesa, una feina durant tot l’any i un mes de vacances pagat”. També explica que abans molts estudiants que començaven fent classes, veien que els agradava i es treien la titulació per continuar, “però avui això ja no passa. Quan acaben els estudis pocs continuen perquè les condicions laborals no donen una opció de futur professional”. Així, “cada cop tenim menys titulats del país, però en canvi tenim una massa de monitors en formació que no acaben la titulació”.

Habitatge
Una altra de les problemàtiques que es preveu tractar durant l’assemblea és dels monitors que venen de fora, “repetidors de fa anys i amb plaça garantida” que tenen moltes dificultats per trobar un habitatge on allotjar-se. “Si no troben lloc hauran de marxar”, adverteix Iriarte lamentant la situació.

Sense presència a l’Interski 2023

La ciutat finlandesa de Levi acollirà a finals de març l’Interski, un congrés internacional de monitors. Iriarte va explicar que hauria estat la 20a participació consecutiva del Principat, però aquesta vegada l’AAME no hi serà present per falta de mitjans econòmics “i de suport institucional”. Una situació que va deplorar després de tants anys de representació andorrana.