Els padrins lauredians reben les claus per començar a cultivar els horts

Els hortolans de Sant Julià de Lòria ja estan a punt per començar a conrear. Ahir precisament van rebre les claus al Centre Cultural i de Congressos Lauredià, on ja van fer un primer intercanvi  d’impressions.

En total són 24 els padrins que podran fer ús de les parcel·les: els 22 de la parròquia de Sant Julià de Lòria que ho van demanar i dos que hi aniran des de la capital, on es van quedar sense terreny. La directora de la Fundació Julià Reig, Maria Martí, va explicar que “la família d’hortolans” ja és d’unes 130 persones a tot el país.
Per primer cop des que va començar a funcionar el projecte, l’any 2001, el Comú de Sant Julià s’hi ha involucrat, primer llaurant la terra i després supervisant les bones relacions entre els padrins i que es faci un bon ús de la parcel·la, conreant de manera tradicional sense usar productes químics, segons va explicar la consellera de Social i Participació Ciutadana, Beatriu Lorenzo.
Per la Fundació Julià Reig, promotora del projecte, és important que les corporacions parroquials s’hi impliquin, perquè, com que són l’administració més propera al ciutadà, poden contribuir a resoldre conflictes o a fer que el projecte millori, segons va manifestar Martí.
Per la seva banda, els padrins ja esperen el moment de començar a treballar. Per ells, tal com va comentar Martí, l’hort “ha estat el millor metge”. La directora de la fundació va recordar en aquest sentit que el dels horts és un “projecte saludable, que requereix fer una mica d’exercici, permet ingerir els productes, que són molt saludables, i sobretot és un projecte social, ja que hi ha molta gent gran que després de treballar pateix un cert aïllament perquè es queda a casa i no se’n mou”.
La Nelly, per exemple, que ja serà el segon any que es beneficia del projecte, valora que la iniciativa dels horts “és molt bona perquè un té per menjar i es distreu treballant-hi”. Per la seva part, en Josep també considera que el projecte és “fantàstic”. Ell gaudeix “com un animal” a l’hort i explica que és una afició amb la qual “desconnectes de tot i veus com tot creix i com és de bo; és una satisfacció enorme”.