Els padrins volen que la limitació a la pensió de viduïtat arribi a Estrasburg

El col·lectiu de persones assegurades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que no tenen dret a la pensió de viduïtat perquè la parella difunta no compleix el requisit, en el moment de la mort, d’haver cotitzat 60 mensualitats en els últims 72 mesos, cada vegada és més nombrós. Els afectats han plantejat de nou darrerament el seu problema en un escrit que han fet arribar, entre altres destinataris, al ministeri de Salut i a la Seguretat Social, tot i que a hores d’ara encara no han obtingut cap resposta. 
Per aquesta raó consideren, segons expliquen en aquest document de treball que han elaborat, que seria necessària una acció prop del Tribunal dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, per part dels sindicats europeus, a instàncies dels seus homòlegs andorrans, perquè es posi fi a aquesta situació, que qualifiquen d’“injusta”. Per tenir dret a una pensió d’aquest tipus la llei de seguretat social vigent entre el 1968 i el 2008 exigia 60 mesos cotitzats, tal com estipula també el Codi europeu de la seguretat social, que “Andorra es va comprometre a respectar” el 2005 en signar la Carta Social Europea. 
Posteriorment, però, es va introduir una reforma a la llei i ara els 60 mesos cotitzats han de ser dins dels 72 últims. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, es va mostrar obert a fer arribar la reclamació dels afectats per l’assumpte fins a Estrasburg a través dels sindicats europeus. “Si ens fan arribar aquesta demanda, la tramitarem, com no pot ser d’una altra manera, ja que nosaltres formem part de la Confederació Europea de Sindicats”, va afirmar Ubach en ser qüestionat sobre aquesta qüestió. Es dóna la circumstància que fins ara cap de les persones concernides per aquest problema ha reclamat el dret a cobrar aquesta pensió al llarg del sistema judicial andorrà, motiu pel qual  no poden acudir directament a Estrasburg.
El col·lectiu ressalta que cada vegada és més difícil, sobretot en les darreres etapes laborals, assolir aquesta premissa fixada a la llei de la CASS perquè pugui ser efectiu el dret a la pensió de viduïtat, com a conseqüència de la crisi econòmica dels últims anys, i per tant cada vegada és més elevat el nombre d’assegurats afectats. “Aquest és el cas de les nombroses persones aturades, de llarga durada, sobretot grans, sense la prestació corresponent de desocupació”, es pot llegir en l’escrit esmentat. “La majoria d’aquestes persones cotitzants es troben fora del mercat laboral per motius aliens a la seva voluntat: per prejubilació, perquè han de tenir cura dels seus ascendents o descendents, perquè no troben feina o simplement perquè tenen una salut delicada que els impedeix un treball continuat i estable a causa dels repetits brots aguts de la malaltia, sovint mental, condició aquesta no suficient per poder gaudir d’una pensió d’invalidesa”, s’afegeix al document, que ha fet seu la Federació d’Associacions de Gent Gran. 
La reforma introduïda en la modificació aprovada l’any 2008 pel conjunt de forces parlamentàries suposa que les 
60 mensualitats s’han d’haver cotitzat a la branca general en els darrers 72 mesos si la persona difunta per malaltia comuna o accident no laboral tenia 30 anys o més i 36 mensualitats en els últims 48 mesos si tenia menys de 30 anys, segons s’especifica en l’article 180 de la llei. Es tracta d’un requisit, segons exposen els afectats, que no compleixen moltes persones tot i haver cotitzat per jubilació durant extensos períodes, que en molts casos sobrepassen els quaranta anys, i d’aquesta manera es queden sense pensió de jubilació per mort prematura, abans dels 65 anys, del seu cònjuge. “Constatem que en la conjuntura de crisi que patim són cada cop més nombroses les denegacions de la pensió de viduïtat a l’empara de l’article 180”, reiteren. 
A més, es dóna la circumstància que des de la Seguretat Social s’està negant aquesta prestació a moltes persones que tindrien el dret a una pensió de jubilació vitalícia perquè han cotitzat els anys necessaris, mentre que les companyies privades d’assegurances no posen cap impedient per atorgar la pensió de reversió corresponent. “Per tant, creiem que és del tot necessari modificar la llei i el reglament corresponent en aquest sentit, per evitar greuges comparatius.” 
Els afectats posen també de manifest que les limitacions a l’accés a la pensió d’invalidesa i al capital de funció són similars. En el primer cas, “queden fora de l’abast de la prestació aquelles persones que han adquirit la invalidesa no estant en situació d’alta o assimilada”, i en el segon “queden fora la major part dels pensionistes, que són els inactius laboralment parlant. Només hi tenen dret els hereus d’aquells assegurats que en el moment de la mort es troben en situació d’alta o assimilada”.