Unió de Pagesos (UP) s’ha mostrat contrària a la reintroducció de grans carnívors com l’ós o el llop, ja que troba que els atacs habituals del plantígrad als ramats de muntanya “fan evident que avui en dia no és compatible la seva protecció amb les activitats productives de les comarques de muntanya”. Ni fent canvis en la gestió de l’explotació, com per exemple agrupar ramats o tancar pastures, el sindicat creu que la situació milloraria. És per això que UP ha anunciat mobilitzacions contra l’augment dels exemplars d’ós al Pirineu i contra la incentivació de la presència del llop per al proper 16 de desembre a Ripoll, Berga, Oliana, la Pobla de Segur i el Pont de Suert. Segons UP, en la majoria de casos és difícil quantificar els danys que pateixen els ramats que s’han dispersat després d’un atac o els avortaments de bestiar a causa de l’estrès que els suposa als animals patir o presenciar un atac. En el cas del llop, UP insta el Govern a no fer cap pas per incentivar-ne la presència a Catalunya, ja que, amb les dades de ministeri d’Agricultura, els altres punts de l’Estat on hi ha presència del llop tenen seriosos problemes per compatibilitzar la seva presència no només amb la ramaderia extensiva sinó també amb la seguretat ciutadana. Segons el cens del 2012-2014 de llop ibèric, a l’Estat hi ha 297 llopades, la majoria a Castella i Lleó. A Astúries, segons un informe del Fons per a la Protecció d’Animals Salvatges (Fapas), només el 2015 es van comptabilitzar 3.032 atacs. A la comunitat de Madrid enguany s’ha registrat 209 atacs, que suposen unes indemnitzacions reconegudes de 89.625 euros. En els darrers anys, a Catalunya s’han vist llops a l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i el Vallès Oriental. Es creu que es tracta del llop itàlic, que ve d’Itàlia a través de França. Els agents rurals, a més, diuen haver vist llop ibèric a les comarques de l’Ebre, provinent del Maestrat, i calculen que d’aquí cinc anys es podria instal·lar a totes les comarques de l’Ebre. El sindicat també ha fet constar les dificultats per dur a terme l’activitat agrària a muntanya a causa d’una “gestió deficient de la sobrepoblació de fauna”, que s’agreuja amb les retallades en ajuts, com l’adreçat a les produccions ecològiques o les indemnitzacions compensatòries per a zones de muntanya.