Els parcs solars projectats pel Govern ocuparan 1,4 km2 i s'ubicaran al Forn de Canillo, Envalira i la Rabassa

El Pla sectorial d'infraestructures energètiques d'Andorra contempla la reserva de sòl de tres espais del país per a desenvolupar-hi parcs solars i generar energia fotavoltaica. Es tracta d'uns terrenys al Forn de Canillo, de 274.358 m2, uns a Envalira (al Maià), de 534.967 m2, i finalment uns a la Rabassa, de 600.609 m2. Tot plegat, implica la reserva de gairebé 1,5 km2 de terrenys. Així mateix, i dins del pla i de les dinous infraestructures previstes d'aquí al 2030 per triplicar la producció d'energia pròpia, també està prevista la construcció d'una central de pretractament de biomassa, que s'ubicarà a la Rabassa i que ocuparà 9.069 m2.

El Pla sectorial d'infraestrucures energètiques, presentat el 15 de febrer per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i pel cap de l'Oficina de l'energia i el canvi climàtic, Carles Miquel, defineix quines són les infraestructures a construir abans del 2030, per tal d'avançar cap a l'augment de la producció nacional d'energia i complir amb el que estableix la llei d'impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, ara a tràmit parlamentari. Tal com consta al pla, l'aposta ferma dins d'aquest projecte d'augment de la producció passa per donar un important impuls a l'energia fotovoltaica, que fins i tot acabaria desvancant l'energia hidroelèctrica com la principal font de producció dins les fronteres del país. El percentatge de fotovoltaica que es vol assolir és el 17% del total de la demanda del país (la hidroelèctrica se situarà llavors en el 13,4%). Per aconseguir-ho, dins del pla s'estableix que abans del 2030 es construiran tres parcs solars: un al Forn de Canillo, un a Envalira (zona del Maià), i un a la Rabassa (zona de Calm Ramonet). Tindran una extensió de 274.358 m2, 534.967 m2 i 600.609 m2 respectivament, que sumat fa més d'1,4 milions de metres quadrats reservats a la producció d'energia solar. Traslladat a quilòmetres quadrats, són 1,4, el que representa un 0,3% del total del territori andorrà.

El que contempla el Govern dins el pla és la reserva del sòl per fer aquestes infraestructures (més l'espai annex), per tal que siguin els comuns els que activin la instal·lació, també a partir de la recent aprovada Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la qual contempla que han de cedir gratuïtament els terrenys destinats a projectes d'interès nacional i a plans sectorials. En total els tres parcs solars tenen un potencial de producció de 146,3 GWh a l'any (el de la Rabassa és el que més potència tindrà).

També a la Rabassa, el Govern contempla la creació d'una central de pretractament de biomassa, on aniria a parar tot l'extret dels boscos d'Andorra, amb un elevat potencial per a aquesta energia (tal com ha quedat definit també al pla). Es tracta d'una instal·lació ubicada a peu de carretera de 9.069 m2. En aquest cas, la central té un potencial de producció de 13,8 GWh a l'any.

A banda d'aquests dos projectes, també s'ha projectat una central de biomassa al forn de Calç de Canillo (17,2 GWh a l'any de potencial), les centrals de cogeneració del Pas de la Casa i de CTRASA (18,3 GWh a l'any i 16 GWh a l'any de potencial respectivament), així com quatre centrals hidroelèctriques a Soldeu-el Tarter, al pont de les Palanques (la Massana), al túnel de la Pedrera (la Massana) i a Auvinyà (Sant Julià de Lòria). Totes aquestes instal·lacions complementaran les ja actuals: la hidroelèctrica del Serrat i la de cogeneració de Soldeu.

Gràcies a les infraestructures previstes al pla, i sumat a la producció nacional que ja es fa a la central de FEDA, s'aconseguirà produir 174,6 GWH a l'any, gairebé el triple de la producció actual, que és de 53,4 GWh a l'any. Així, s'aconseguirà reduir la importació d'energia de França i Espanya, concretament del 83 al 67%.