Els productors locals s’associen per defensar-se de l’intrusisme creixent

Els productors locals es veuen en perill i han decidit actuar. L’interès dels consumidors pels productes artesans i de proximitat ha fet que grans empreses hagin apostat per aquest filó, omplint els prestatges de les grans superfícies. Aquests articles, però, ni són artesans ni fets a Andorra, encara que semblin el contrari. És davant l’intrusisme creixent que el col·lectiu està treballant per constituir-se en associació i així defensar-se’n.

Els productors d’Andorra confien que associar-se els permetrà parlar amb una sola veu, fer més pressió, i els facilitarà la relació amb el Govern i els distribuïdors. Expliquen que en aquest afer hi ha dos camps en els quals actuar. D’una banda hi ha la legislació i els controls sobre el terreny, que corresponen a l’Executiu. I després hi ha una tasca de pedagogia davant dels comerços. El fet és que el Govern ja havia intervingut en alguns casos però els productes segueixen als establiments. El BonDia no ha pogut confirmar l’estat dels expedients que es trobaven en curs perquè l’Executiu no ha facilitat la informació. 

En tot cas, avui es poden trobar als centres comercials del país unes xocolates elaborades a l’estranger però amb imatges i el nom d’Andorra, que donen a entendre que són fetes aquí; bombons empaquetats amb un embolcall amb els colors del Principat i una representació de la grandalla; una mel recol·lectada fora les fronteres sota un nom enganyós (Le Souffle d’Adore); una cervesa fabricada a Lleida; o uns formatges elaborats a la Garrotxa sota marques com ara Montvalira. Productes amb un preu baix i mancats de qualitat, afirmen els artesans del país, que denuncien la competència deslleial que els suposa (en tractar-se de grans empreses poden realitzar produccions molt més grans que les que es fan aquí).

Els productors locals adverteixen dels riscos que pot suposar confondre el client a més de la mala imatge que es dona davant dels visitants quan vegin que el producte que han adquirit no és el que ells pensaven. “Cal mantenir la imatge d’Andorra i de marca davant del turista”, defensa el col·lectiu. És en aquest marc que demana la col·laboració de les botigues. “Hi ha alguns centres comercials que treballen bé i d’altres que només miren pel retorn econòmic”, lamenten. Així, no és estrany trobar etiquetat pel mateix establiment algun d’aquests productes amb un rètol en què s’informa que es tracta d’un article de proximitat. “Juguen a un joc enganyós”, declaren els productors locals.

És davant d’aquest panorama que els artesans asseveren que si l’Estat vol protegir els productors d’Andorra hi ha força feina a fer en relació amb la legislació i els controls en els establiments. Confien que el Govern aprovarà aviat una normativa relativa a etiquetatge i traçabilitat i destaquen que és necessari identificar bé el que es fa a Andorra per tal que el consumidor, amb tota la informació a la mà, pugui elegir lliurement. A més, també es poden fer passos endavant en la supervisió dels articles que hi ha al mercat, i és aquí on els artesans reclamen que s’hi destinin recursos si no n’hi ha prou. 

Amb tot són conscients que actuar en alguns casos és complex. En són un exemple els productes amb nom enganyós. Hi ha algun cas, expliquen, en què l’Oficina de marques i patents va registrar una marca amb el nom d’Andorra en francès però sense la n i una sola r, ara l’empresa pot seguir utilitzant aquest “nom viciós” perquè així se li va autoritzar. Davant d’aquests casos, els productors constaten que la llei “queda una mica limitada” i per aquest motiu aposten per arribar a un acord amb els centres comercials. “Hi ha una feina important a fer de pedagogia, comunicació i relacions públiques”, exposen els artesans. En aquesta tasca també creuen que constituir-se en associació serà de gran ajuda. “Ens hem d’espavilar per protegir-nos perquè l’intrusisme pot fer desaparèixer algunes de les empreses” artesanals del país, “que aporten valor”, remarquen.