Diari digital d'Andorra Bondia

Els professionals confien que cada cop es demanin més ajudes per rehabilitar


Escrit per: 
Julià Rodríguez

Els professionals han expressat la seva satisfacció perquè finalment s’estendran les ajudes per a la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica a tot tipus d’edificis, una mesura que era molt esperada perquè pot suposar una certa reactivació del sector de la construcció i que es concreta en un projecte de llei ja enllestit per l’executiu, que es tramitarà per la via d’urgència al Consell.

La valoració del Col·legi Oficial d’Arquitectes és positiva “perquè les ajudes seran ara per a la totalitat dels edificis, cosa que pot impulsar la construcció, que malauradament està molt tocada”. Així ho va manifestar el tresorer de l’entitat, Xavier Aleix, que recorda, però, que l’objectiu principal que es persegueix amb la nova regulació, més enllà que pugui ser un revulsiu per al sector constructor i annexos, és “millorar el comportament energètic dels edificis, sobretot dels que tenen
més anys”.
Aleix assenyala també que cada vegada són més les demandes d’ajudes i subvencions que se sol·liciten per portar a terme reformes als edificis, fet que obliga la comissió encarregada de valorar tècnicament les peticions, de la qual formen part professionals i administració, a reunir-se més cops. “Moltes vegades ens trobem que hi ha poca informació, però sembla que la gent cada vegada està més al corrent de les ajudes perquè s’han fet tríptics i rodes de premsa i els mateixos tècnics han anat fent pedagogia explicant les possibilitats que hi ha als clients. D’aquesta manera, podem aconseguir que el sector de la construcció es mogui una mica”, va afegir el membre de la junta del col·legi d’arquitectes. 
Una de les possibilitats que des de fa temps està sobre la taula, a proposta dels diferents professionals implicats, és que finalment pugui establir-se l’obligatorietat de les inspeccions tècniques dels edificis, com les que ja hi ha als països veïns, però aquesta qüestió està, de moment, aparcada. Aquestes revisions dels immobles no serien tan sols per conèixer la despesa energètica de l’edifici i decidir les possibles mesures de millora, sinó també altres aspectes relacionats, per exemple, amb la seguretat industrial. “Serà un punt de partida perquè la gent pugui veure si els convé posar en marxa sistemes d’eficiència energètica.”
El projecte de llei per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables ha aixecat també un cert optimisme entre els constructors perquè és una iniciativa que havien reclamat des de fa mesos per frenar la caiguda progressiva que pateix el sector des de l’any 2006. L’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda) ha mostrat la seva “satisfacció continguda” pel canvi que s’introduirà a la normativa, però recorda que un dels aspectes clau perquè tingui èxit i siguin molts els projectes de rehabilitació que s’engeguin és que el termini per retornar els préstecs s’allargui de set a quinze anys.
Segons va explicar el gerent de l’entitat, Víctor Filloy, aquesta és l’única manera que, en un moment d’especial crisi econòmica com l’actual, els particulars se sentin interessats per invertir en la millora dels edificis. “A més això també seria bo per al negoci de les entitats financeres”, va opinar. Per aquesta raó, Filloy va indicar que s’ha de donar la benvinguda al projecte de llei, però recorda que la finalitat del canvi legislatiu és sobretot treballar en la línia del que determina el Llibre blanc de l’energia, que apunta la necessitat de reduir el consum energètic en els pròxims anys, i per tant la dependència de l’exterior, i també les emissions de CO2. 
El gerent de l’Acoda destaca també la necessitat que el desenvolupament reglamentari es faci ràpidament perquè la llei sigui efectiva com més aviat millor.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte