Els que ara volen ser mediàtics

Els mateixos fotògrafs que feien guàrdia per captar imatges dels germans Cierco, del mateix Joan Pau Miquel o d’altres processats en declaracions prèvies a les portes de la Batllia, i allà havien de lluitar contra les esquivades i les cares llargues,  ara poden fotografiar-los amb tranquil·litat a les portes de la sala on es fa el judici. Ahir, fins i tot, en el segon acte de presència d’un dels màxims accionistes de BPA, Higini Cierco, hi va haver un moment de fotoreclam a la placeta de Prada Casadet, junt amb Joan Pau Miquel, entre rialles, poses i somriures. És clar, estem en un moment previ al judici i, si passa el que ells esperen, s’anul·larà i s’acabarà el seu malson. Per tant, donen la cara, amb el cap ben alt i, fins i tot, amb un somriure. El nom dels processats i el que suposadament va fer cadascun encara no és noticiable, però sí que ho són les faltes que ha fet la batlle instructora i les deficiències que defensen que els han anat en contra i han atemptat, presumptament, contra els seus drets. 
Cierco ahir donava cops a l’esquena de dos processats preguntant-los com estaven i  ells van respondre amb el cap baix. “Tots estem així”, va dir Cierco. Però ara, podríem dir, toca el postureig de portes enfora. Tret dels que seran els protagonistes quan comenci el judici si realment així ho determina el tribunal, ara el punt de mira és en els lletrats. Malgrat que el seu paper és de defensa, ara, en les qüestions prèvies, han passat a acusació que denuncia totes les deficiències del procediment. Aquesta posició és més còmoda per a ells i més difícil per al fiscal general, que ahir, a l’inici del recés, feia cara d’enfadat mentre feia comentaris en petit comitè amb alguns lletrats com Jesús Jiménez, defensor de Joan Pau Miquel. 
Dels catorze advocats de les defenses, Josep Antoni Silvestre continua encapçalant la llista dels que podríem anomenar  els mediàtics, ja que encara no ha deixat passar cap torn de paraula sense fer aquelles intervencions magistrals que fan l’ullet a la premsa. La seva adhesió a les qüestions prèvies presentades pels seus col·legues sempre aporta puntualitzacions; en alguns casos, de durada similar a l’exposició inicial. Però ahir ja va rebre un toc d’atenció. El president del tribunal, Josep Maria Pijuan, que fins ara s’ha mantingut fora de tot focus, ja va mostrar ahir que se li estava acabant la paciència i va respondre així a la pregunta retòrica efectuada per Silvestre de si el ministeri fiscal és una autoritat judicial o no: “Sí, i em farà obligar-los a centrar-se”, va dir amb to enfadat. Qui també s’està apuntant a les frases mediàtiques és l’advocat Antoni Duró. A diferència de Silvestre, però, ho fa amb intervencions curtes però contundents. “La presència del 
Govern és surrealista”, va manifestar ahir. Sigui com sigui, encara  estem a l’inici, i aquesta sèrie pot anar canviant de protagonistes en els diferents capítols.