Els sanitaris demanen “no assenyalar ni culpabilitzar” per la no-vacunació

Les paraules contundents del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, advertint els sanitaris que si no es vacunen potser caldrà prendre mesures per evitar riscos per a les persones més vulnerables, no han passat inadvertides entre el col·lectiu professional. Com admeten des del mateix col·lectiu han generat opinions per a tots els gustos, des dels que consideren que es va excedir, els que pensen que no hauria d’haver dit res o altres que ja els sembla bé la claredat. Amb tot, tant des del comitè d’empresa del SAAS com des del Col·legi d’Infermeria d’Andorra es reconeix que el tema és delicat i es defensa que la majoria de membres del col·lectiu sanitari s’han vacunat.

En aquest sentit, la presidenta del Col·legi, Isabel Vallejo, considera que “no s’ha de culpabilitzar ningú, demanem respecte per a tothom perquè ningú vol contagiar o contagiar-se de Covid”. Així, amb un argument que també coincideix amb el portaveu del comitè d’empresa del SAAS, Carles Pérez, remarquen que “primer s’ha de veure per què hi ha professionals que no s’han vacunat, perquè els motius són diversos”, afirmen. De fet, Vallejo apunta que “és millor no focalitzar-ho tot en els sanitaris” i recorda que entre la població general també hi ha qui no s’ha volgut vacunar. “Nosaltres podem fer un esforç, però el que toca és que ningú no abaixi la guàrdia perquè la situació és delicada”, exposa, i recorda que els contagis s’incrementen i la taxa de reproducció es troba per sobre d’1.

Des del seu punt de vista “cal trobar l’equilibri, no penalitzar ni buscar culpables ni assenyalar. Però que per a qui no s’hagi vacunat, posar mesures diferents, que puguin fer altres coses”. D’aquesta manera no li sembla malament que si hi ha sanitaris que no estan vacunats, s’eviti que tractin els pacients més fràgils, com els oncològics o els que es troben a l’àrea quirúrgica. La presidenta relata que “ens trobem amb una situació similar amb la vacuna de la grip”, encara que recorda que els professionals sanitaris “disposen d’epis i altres eines de protecció per evitar contagis, no només dels pacients, sinó també dels companys”. En el seu cas entén la situació com una qüestió transitòria en espera que la major part de la població hagi pogut rebre la vacuna.

Pérez, de la seva banda, admet que en aquest debat topen el dret a decidir sobre si posar-se la vacuna o no amb l’afectació que això pot tenir sobre la sanitat i la salut pública. “Si no et poses la vacuna no et poden fer fora, però potser sí que es poden aplicar altres mesures. Cal valorar si la decisió d’una minoria afecta la salut pública o no. Si l’afecta, qui té el poder de decisió és el ministeri”, exposa.

El representant del comitè d’empresa del SAAS reconeix que les decisions poden “agradar més o menys”, però que en aquest cas “et trobes entre l’espasa i la paret, perquè poden vulnerar el teu dret a decidir, però alhora s’ha d’entendre que hi ha un tema de responsabilitat global i si no tenim la immunitat suficient, caldrà seguir vivint amb les restriccions i tindrem problemes amb la pressió assistencial”.

Dubtes
Finalment, tant Pérez com Vallejo remarquen que si hi ha persones que tinguin dubtes sobre les vacunes el ministeri té l’obligació de donar-los tota la informació possible. Amb tot, recorden que al llarg de la història les vacunes han estat la solució per erradicar o controlar determinades malalties que actualment ja no ens afecten.

Aturada la vacunació amb AstraZenca a Berlín i Munic
Berlín i Munic han suspès l’ús de la vacuna d’AstraZeneca per a menors de 60 anys en espera d’analitzar una trentena de casos de trombosis en persones vacunades amb aquest vaccí. En nou d’aquests casos detectats els pacients han mort. Excepte dos, tots els casos són de dones d’entre 20 i 63 anys, segons va informar l’Institut Paul Ehrlich, l’encarregat d’autoritzar les vacunes al país. Abans de Berlín i Munic, el Canadà també havia suspès la vacunació amb AstraZeneca per a menors de 55 anys com a mesura de precaució.