Els tests no són la solució a la infecció però sí una eina molt útil

Amb l'inici del cribratge massiu poblacional amb els tests d'anticossos que s'inicia la setmana vinent, Vanessa Arroyo, la biotecnòloga i membre d'ActuaTech i del comitè tècnic del dispositiu, ha assegurat que aquests tests no són la solució a la infecció però són "una eina molt útil per a la gestió de l'epidèmia en els propers mesos". Segons ha comentat, la solució final només serà possible amb un tractament, el qual considera que encara queda més d'un any per estar disponible. Per tant, fins que no existeixi, Arroyo ha indicat que Andorra entrarà en una fase de seguiment i d'evolució de la pandèmia. "Durant tot aquest període s'hauran de fer estudis per monitoritzar el virus, s'hauran de seguir fent proves de control a la població i també estudis d'avaluació de possibles tractaments que vagin sortint".

En aquest sentit, Arroyo ha confirmat que ja s'està treballant en laboratoris per poder monitoritzar el virus i per tant, saber quina soca del SARS-CoV-2 ha afectat Andorra. "És molt important saber quin ens ha afectat per poder decidir en un futur els fàrmacs o vacunes més adients". A més, ha afegit que també s'ha d'analitzar fins a quin punt una vacuna et pot ajudar a ser immune i durant quant de temps. El que sí que ha indicat és que s'està veient que la immunitat no és de llarga durada i per tant, és possible que al setembre o l'octubre s'hagin de tornar a fer valoracions i estudis poblacionals per evitar un altre confinament que obligui a una nova aturada de l'economia.

"Ara ens hem d'avantposar a tot el que pot venir i evitar arribar un altre cop a aquest punt", ha comentat Arroyo, qui ha remarcat que el cribratge poblacional permetrà extreure moltes conclusions i planificar el futur control epidemiològic. A partir d'aquí, es podrà decidir amb quina freqüència i quina mostra de la gent caldrà testejar, ha comentat.

Dispositiu del cribratge

En total, al voltant de 1.000 voluntaris són els que participen per fer possible una operativa que no s'havia fet mai a Andorra i que "no hem trobat que s'hagi fet mai enlloc". Arroyo ha explicat que el primer que van haver de fer era marcar-se l'objectiu, el qual és arribar al 100% de la població. "Arribant a tothom, podrem passar de tenir la població confinada a només tenir confinat el virus". En aquest sentit, ha remarcat que poder tenir aquesta informació individualitzada és una gran oportunitat que no tots els territoris poden fer. A més, es fan dos testos "que permeten analitzar el percentatge de gent que ja s'ha immunitzat i assegurar que no hi hagi capacitat infectiva quan es reprengui l'activitat econòmica".

Pel que fa a l'operativa, ha comentat que es va haver de fer un estudi poblacional i veure la capacitat de rendiment del test. En aquest punt, van veure que es trigava uns cinc minuts per persona en fer la prova i després eren quinze minuts de lectura. "Vam calcular que cada hora teníem una capacitat de fer 144 testos", aleshores si s'havia de fer en deu dies, "necessitàvem més de 50 taules distribuïdes per tot el territori". Un cop els càlculs estaven fets, es va estimar la gent necessària per dur a terme l'operativa. Es va acordar que per taula es necessitava un sanitari que fes l'extracció, un que fes la lectura i un tercer voluntari - que no ha de ser sanitari - que s'encarregués d'introduir el resultat a la plataforma de dades. Segons Arroyo, aquest és el mínim de voluntaris necessaris per a poder posar en funcionament l'operativa, a banda, d'altres de reforç per si es necessita material.

Quant als resultats, un cop s'obtenen, s'entren a una plataforma mitjançant un codi assignat a cada persona. "Els voluntaris que entren el resultat no saben cap dada de les persones perquè tothom és un codi". Després, ha afegit que el ministeri de Salut, amb l'autorització prèvia que cadascú ha aprovat quan s'inscriu per fer-se el test, sí que té accés i relaciona resultat amb persona per poder contactar amb aquells possibles casos actius.

Fase prèvia al confinament

Abans de decretar el confinament, la biotecnòloga ha indicat que ja dues setmanes abans es van iniciar les primeres converses per veure què estava succeint, analitzar com ho estaven enfocant altres països i saber les eines que s'estaven implementant. "Des del moment que es va iniciar la pandèmia es va activar d'urgència un comitè per analitzar en quin punt es trobava la situació al Principat, com ens podia afectar i quin rol calia adoptar".

Després, a banda del confinament, Arroyo ha manifestat que calia saber fins a quin punt el virus havia penetrat en la societat. Per aquest motiu es va treballar en diferents opcions i eines de diagnòstic, que anaven des d'un diagnòstic molecular (PCR) fins a proves serològiques. "Vam plantejar que la solució havia de ser un test ràpid basat en la serologia perquè amb les PCR només obteníem quanta gent tenia el virus en aquell precís moment però no l'evolució de la pandèmia a Andorra". Pel que fa als tests, que detecten les immunoglobulines M i G, Arroyo, ha confessat que van haver d'identificar molts proveïdors de Corea i de la Xina, perquè o bé no tots passaven les validacions o no els podien garantir el subministrament en el temps que es desitjava.