Els tests xinesos, “d’excel·lent qualitat”

Martínez Benazet sosté que és un “bon material” i insisteix que cal una participació massiva de la població.

El resultat de les proves d’especificitat i de sensibiltat –es diuen així– a què s’han sotmès els tests d’anticossos xinesos que es començaran a aplicar en el cribatge massiu que arrenca dimecres es coneixerà finalment avui, i no ahir com inicialment s’havia dit. Però el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que dissabte ja s’havia mostrat especialment optimista sobre la qualitat de les 150.000 unitats adquirides, ja hi va posar ahir la mà al foc –o gairebé– en assegurar que segons les primeres dades es tracta d’uns tests “d’excel·lent qualitat” i d’un material “molt bo”. Immediatament després va advertir de la impossibilittat de proveir-se de tests d’anticossos en el mercat europeu,  que no en produeix en la suficient quantitat, i en la dificultat de moure’s en el mercat asiàtic, “que és molt complex”. En aquesta mateixa línia  apuntava el cap de Govern, Xavier Espot, en la compareixença televisiva de dissabte, que va reclamar “prudència” perquè –va dir– “tampoc no teníem gaires alternatives”.

Després del fiasco de l’Índia amb un material similar –però que Martínez Benazet ha assegurat que no és del mateix origen–, es comprenen les prevencions, però avui sortirem finalment de dubtes i dimecres començarà una operació sense precedents entre nosaltres per la magnitud –mobilitzarà 636 persones entre personal sanitari i logístic, i es pretén que hi desfili tota la població, posem que 75.000 persones– i també sense precedents a tot el món, perquè cap país ha practicat fins ara una prova d’anticossos a tots els seus ciutadans. A Islàndia, que és el que més s’hi aproxima, se la van fer al 12,5% dels seus ciutadans. En el nostre cas ja hi ha 51.000 persones inscrites, dos terços quasi exactes de la població.

Doncs bé, la compareixença d’ahir es va convertir per moments en una crida a la mobilització popular perquè s’apunti a una iniciativa “capdavantera al món” –ho va dir Martínez Benazet– que al ciutadà li servirà per conèixer exactament la seva situació epidemiològica –si ha passat la malaltia, si l’està passant o si encara no l’ha passat– i a les autoritats sanitàries, per gestionar el que podrà ser un inici de desconfinament de debò, i no les “excepcions” que tenim ara. Per resumir: el test servirà per determinar quina part de la població és encara susceptible de contagi ar la Covid-19, perquè està malalt encara que sigui asimptomàtic. I serà aquest grup en concret, juntament amb els contactes que es determinin en el corresponent estudi epidemiològic, els que hauran d’observar el confinament domiciliari. La resta de la població podrà començar a fer una vida relativament normal. I diem que relativament, perquè es mantindran –com s’ha insistit– les recomanacions de distanciament social i l’ús de la mascareta, entre d’altres.

La prova consistirà en l’extracció d’una goteta de sang, amb una punxada similar a la que serveix per determinar el nivell de sucre, que revelarà la presència d’anticossos IgM i IgG. Aquests últims apareixen als cinc o sis dies del contagi, i poden indicar que el pacient està malalt o que pot ser contagiós. Als ciutadans a qui se’n detecti un nivell alt se’ls comunicarà de seguida, probablement in situ, perquè se sotmetin una una prova de PCR que confirmi o descarti la infecció. A partir d’aquí, es procedirà a l’aïllament domiciliari del positiu i dels seus contactes. A la resta, insisteix Martínez Benazet, el resultat només se li farà arribar al cap del segon test, que es practicarà quinze dies després del primer precisament per descartar que pogués estar en unes fases encara molt inicials de la malaltia en què no hagués tingut temps de generar anticossos.

El ministre, en fi, va advertir que l’èxit de la campanya, en que el Govern ha invertit 1,5 milions d’euros, depèn que la participació –que no és obligatòria– sigui realment massiva. Només que en fallés un 30% podria fer trontollar l’objectiu de tot aquest desplegament, que no és altre que passar del confinament total, amb les concebudes excepcions, al quirúrgic, limitat només a les persones malaltes i als seus contactes. Així que ens veiem a partir de dimecres als Stop Labs.

No és un passaport biològic, però...

“Nosaltres no hem parlat mai de passaport biològic ni tampoc de passaport epidemiològic”, va insistir ahir per enèssima vegada el ministre de Salut. La intenció del Govern, va tornar-hi, “no és convertir el test d’anticossos en una eina que obri ni tanqui portes”. Ho deia per esvair els dubtes que han sorgit en certa part de la població. El cert és que el test no és obligatori i que un ciutadà pot legítimament no sotmetre-s’hi. Tampoc valdran els que es practiquin per una via no oficial, perquè ni el material ni la metodologia es podrien homologar. Ara bé, dit això al ministre de Salut se li van escapar com de casualitat un parell d’apreciacions que podrien servir per acabar de convèncer als més repatanis. D’una banda que, a dreta llei, els ciutadans que no passin el test haurien de continuar observant el confinament en les condicions actuals, pel perill de contagiar la malaltia des del moment que no saben si estan o no infectats. De l’altra –i aquest és, ja ho veuran, un argument tant o més convincent que l’anterior– és que podria ser, només podria, que “els països estrangers ens demanin per accedir-hi una informació epidemiològica”, va insinuar el ministre. Una informació que qui passi el test potser podrà acreditar de forma més fàcil i fefaent.