Els usuaris del transport públic nacional creixen un 3% l’any 2018

La Cooperativa Interurbana Andorrana (una de les dues empreses que cobreixen les línies nacionals de transport públic) va registrar l’any passat un total de 3.135.000 usuaris. Això suposa un increment del 3% respecte del 2017. Aquestes xifres fan referència a les línies ordinàries i també als reforços que s’afegeixen per al bus lliure o la temporada d’esquí.
Si ens centrem exclusivament en l’evolució de les set línies ordinàries (l’L1 a Sant Julià de Lòria, l’L2 a Encamp, l’L3 a Soldeu, l’L4 al Pas de la Casa, l’L5 a Arinsal, l’L6 a Ordino i el Bus Exprés), veiem que el creixement és de l’1%. En concret, es van comptabilitzar 2.835.000 usuaris durant el 2018. Cal destacar que d’aquests, els que més van augmentar van ser els que utilitzen les línies que viatgen cap a la Vall d’Orient (des d’Andorra la Vella fins al Pas de la Casa). Ho van fer un 3% respecte de l’any anterior. Quant a les línies que uneixen Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, van assolir un 2% més de passatgers, mentre que les que circulen per la zona de les Valls del Nord (des d’Andorra la Vella cap a Ordino i Arinsal) van disminuir un 1%.
De les dades facilitades per la Cooperativa Interurbana Andorrana es desprèn que els usuaris del transport públic són principalment assalariats, gent gran i estudiants. Així mateix, les dones segueixen utilitzant més els autobusos interurbans que els homes (un 60% dels viatgers són dones, mentre que un 40% són homes), un fet que es relaciona amb el seu poder adquisitiu. 
Per altra banda, s’observa que l’impacte dels turistes en el transport públic és poc important. Aquests representen menys d’un 5% del total de passatgers. El problema, però, és que es concentren en unes èpoques molt concretes, com són la temporada d’hivern i la d’estiu. A més, cal tenir en compte que durant l’hivern també augmenten els usuaris que treballen per donar servei a aquests visitants.

Satisfacció
La Cooperativa Interurbana Andorrana fa enquestes de satisfacció als usuaris. Entre els principals elements que millorarien hi ha les parades, que consideren que estan poc condicionades. També es constata un increment de l’exigència quan, per reparacions o d’altres motius, s’han de substituir els vehicles accessibles per d’altres que no ho són. Una altra queixa és la relativa al preu, ja que hi ha usuaris que consideren que el transport públic hauria de ser més accessible, i d’altres demanen més extensió d’horaris, sobretot que el servei estigui en funcionament fins més tard a la nit. De fet, hi ha viatgers que consideren que el bus nocturn (que funciona els divendres, dissabtes i vigílies de festius) s’hauria d’estendre a la resta de dies. A l’últim, els usuaris també sol·liciten més freqüència de pas. 
El president de la Cooperativa Interurbana Andorrana, Gabriel Dallerès, va destacar que l’evolució de la xifra de viatgers registrada entre el 2017 i el 2018 està marcada per l’estabilitat. Dallerès va assenyalar que si no s’introdueixen d’altres canvis que no sols facin referència al preu, serà molt difícil obtenir increments importants d’usuaris. Així, remarca que aspectes com garantir la circulació dels vehicles pels mateixos recorreguts i l’estabilitat d’aquests, la proximitat a les línies, i les dificultats per accedir als aparcaments (en cas que s’encareixin els preus) tindrien més impacte en el creixement dels viatgers que no pas les tarifes.
Dallerès va lamentar que l’usuari del transport públic és un “col·lectiu invisible”, ja que té poc poder de moure les coses i no se l’atén adequadament. En aquest sentit afirma que no es té prou en compte tot el que està a l’entorn i que no fa referència a l’autobús ni a la tecnologia. Indica que sovint el disseny de les parades és poc funcional, s’ubiquen a massa distància dels punts d’interès de la ciutadania, i hi ha dificultats per accedir al vehicle. Així, explica que hi ha poc respecte per les parades reservades per als autobusos per part dels altres conductors i que moltes d’elles no són adaptades. Això impedeix als vehicles desplegar la plataforma perquè persones amb discapacitat puguin pujar i baixar.