EMAP preveu invertir uns 6 milions de cara a la propera temporada

EMAP destinarà entre 5,5 milions i 6 milions d’euros a inversió per a la temporada que ve. Es tracta d’una xifra significativament més elevada que la registrada l’any passat (3 milions d’euros) i s’adequa a les projeccions del pla estratègic de l’estació. La principal actuació es durà a terme a Arinsal, on s’intervindrà en la neu de cultiu. Això es farà amb la construcció d’una bassa d’aigua de 27.000 m3 que permetrà millorar la capacitat d’innivació del sector de forma “espectacular”, va dir el director general del camp de neu, Josep Marticella. A més, es canviaran canons i circuïts que s’han d’actualitzar. Tot plegat farà que la inversió en neu de cultiu a Arinsal superi els 2,5 milions d’euros.
A banda, i tal com recull el pla estratègic, es faran millores i ampliacions de pistes. A Pal, per exemple, es durà a terme l’ampliació del Planell i de la pista del Gall. Així mateix, s’executaran altres petites intervencions en edificis, com ara a Arinsal, on s’ampliarà l’escola i es farà un nou edifici per a l’esquí club. Del conjunt d’inversions, Marticella va destacar la importància de la millora a Arinsal amb relació a la neu de cultiu. En aquest sentit,  va explicar que “amb una finestra de fred de menys de 72 hores” es tindrà una capacitat de producció de neu que pràcticament permetrà tenir el 60% de l’estació esquiable. “Això estratègicament a Vallnord-Pal Arinsal ens pot anar bé per als inicis de la temporada”, va destacar el director d’EMAP. El fet és que fins avui hi havia una mancança en la capacitat de producció, ja que l’aigua es captava directament del riu i, en funció del cabal, es tenia un límit. La bassa permetrà resoldre aquesta situació, alhora que possibilitarà produir neu al mateix temps que es capta aigua. “Això és un canvi de paradigma en la neu de cultiu a Arinsal”, va remarcar Marticella, que va recordar que el projecte d’aquesta bassa es remunta anys enrere. A la vegada, va apuntar que l’actuació “demostra per part d’EMAP i sobretot del Comú de la Massana la situació estratègica d’Arinsal”.
Totes aquestes inversions, va declarar el director de Pal-Arinsal, s’han fet perquè tinguin sentit també a l’estiu. Un exemple és la millora del Planell, que ha permès que el circuit de cross country surti i arribi a aquest punt, un fet que generarà “un estadi, un punt molt calent per a aquest copa del món que estarà ubicat just davant de la zona de restauració”. 
  Marticella va recordar que l’any passat va ser el primer en què es va posar en marxa el pla estratègic (amb un finançament que provenia principalment del Comú). El resultat assolit, sent el cinquè any en què EMAP genera beneficis, permet activar ara la segona fase. En aquesta fase, es preveu accedir a finançament de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), amb un préstec de 4,8 milions per a inversions, al mateix temps que es passa de curt a llarg termini 1,5 milions d’una pòlissa. A més, hi ha una aportació de 700.000 euros del Comú de la Massana i una altra d’EMAP.

Marticella afirma que les actuacions permetran millorar el producte i augmentar la despesa mitjana

El director d’EMAP considera que les inversions previstes per a l’any que ve faran que el producte esdevingui més atractiu. Indica que no hi ha cap de les actuacions del pla estratègic que no vagi destinada a millorar l’experiència del client. I una mostra d’això és que el visitant “ho agraeix amb l’increment que hem tingut aquest hivern de prop de sis punts en dies d’esquí” i també amb el creixement de les vendes registrades l’estiu passat, va subratllar.
Marticella va afegir que aquesta millora del producte ha de servir a l’estació per millorar la tarifació, un fet que generarà més ingressos. Però tenir més serveis també possibilita l’augment de la despesa mitjana del client, apunta Marticella, que conclou que la suma d’aquests factors ha de permetre millorar “constantment” els ingressos. L’any passat es va tancar la temporada al voltant dels 19 milions d’euros d’ingressos. Pel director d’EMAP, l’increment de la facturació global de l’estiu i l’hivern juntament amb el fet de tenir beneficis “demostra que s’està creixent de forma sostinguda i sostenible”, ja que “no és un creixement artificial, sinó molt estructurat que genera més volum i la línia de beneficis es manté”. Tot plegat perquè EMAP sigui un motor econòmic per a la parròquia i el país capaç d’autogestionar-se”, va concloure.