Emili Duró: “l’optimisme, la passió i l’adaptació seran clau en les feines”

Rendir-se no és una opció és el títol de la conferència que ahir va impartir del consultor Emili Duró, organitzada per la Fundació Jacqueline Pradere al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i que va aplegar centenars de persones. 

Duró va detallar els diversos aspectes que poden ajudar la persona a canviar la manera d’afrontar la vida, tot i que va deixar molt clar que “el nostre cervell humà està preparat per veure els problemes i no les oportunitats”. En aquest sentit, va remarcar que “estem més preparats per sobreviure que no pas per viure”. Per aquest motiu, el consultor va posar èmfasi en el fet que per trobar la felicitat és fonamental l’entorn i envoltar-se de gent feliç que contagiï aquesta felicitat. L’expert va sostenir que ara es viu molt millor que temps enrere, tot i que “el pessimisme s’ha posat de moda” i, per això, és vital canviar la formació que reben els infants, perquè malauradament avui en dia ja hi ha depressions a partir dels 14 anys.  

Per Duró, queixar-se no serveix de res, i va remarcar que l’important és canviar la manera de mirar el món. “Els nostres fills, va constatar, ja no volen posseir coses, sinó fer coses que els apassionin” i d’aquesta manera el món canviarà. L’expert es va mostrar molt positiu en la valoració d’aspectes com el canvi climàtic perquè en pocs anys, va afirmar, la major part de l’energia del planeta s’obtindrà per fonts renovables. 
Duró va distingir tres fases en l’evolució de la manera com la persona ha afrontat la vida al llarg de la història de la humanitat: fins al 1900 la vida era sobreviure, als anys 60, 70, 90 la societat estava basada en el coneixement i “ara volem viure amb gent que ens transmeti passió i il·lusió”, va afirmar. 

Per aquest motiu, en les feines del futur seran molt importants quatre aspectes: una bona injecció d’optimisme, la passió que es contagia, un treball diferent i un coneixement no basat en els conceptes, sinó en la capacitat de la persona per adaptar-se. “El problema, va subratllar, no és posar anys a la vida, sinó vida als anys”. També va destacar la importància dels tres primers anys de vida de l’infant i l’ambient familiar perquè allò que s’ha viscut des de petit és el que dóna la pauta del que serà posteriorment la manera d’afrontar la vida. Segons va dir, convé ensenyar als infants ball, cant, música i no coses que poden fer les màquines.