En marxa l’estudi sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut

Com impacten les onades de calor en la salut dels ciutadans? Què cal fer per adaptar-se? Com protegir la població més vulnerable? Aquestes són algunes de les preguntes que suscita aquest fenomen de les onades de calor no només en els investigadors, sinó en la mateixa població arran de les que s’han viscut aquest estiu al país, però hi ha molts altres fenòmens climàtics que ens afecten negativament. Fa pocs dies, es va publicar l’informe de The Lancet  sobre l’afectació del canvi climàtic a nivell europeu, però és imprescindible aterrar-ho a Andorra. Per aquest motiu, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic impulsa com concretar l’estratègia sobre el canvi climàtic en quatre àmbits, un dels quals és el de la salut. I tot just ara s’estan posant els fonaments per disposar d’indicadors que permetin identificar les vulnerabilitats que hi pot haver en aquest sector i els impactes. Ho expliquen les investigadores d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Laura Trapero i Anna Albalat. 

Trapero comenta que està més que demostrat que els extrems climàtics com ara les onades de calor afecten la mortalitat. En aquest sentit, Espanya és un dels països que té l’índex de mortalitat més alt per les onades de calor. És normal que llavors sorgeixi la pregunta: aquí també passa? Per poder respondre adequadament cal crear les bases de dades que combinin les dades de Salut i les climàtiques. Perquè “no és el mateix una onada de calor a Sevilla que a Andorra”. Segons la investigadora, des d’aquí la feina que ja està iniciada és la caracterització de les onades de calor, de les quals s’ha anat informant darrerament, però és que també hi ha onades de fred, fa notar Albalat. De manera que tot i que “el discurs genèric del canvi climàtic diu que si els hiverns són més suaus, no tindrem tantes onades de fred, això no ha de ser exactament així”, afirma Trapero. I és que “un hivern suau pot tenir també onades de fred que afecten la població”.

Un altre àmbit d’estudi és el de la qualitat de l’aire, que també té conseqüències per a la salut. I “tenir dades és bàsic per poder-ho avaluar”, recorden les investigadores, que remarquen que esl estudis globals com el de The Lancet a nivell europeu permeten que en el nostre cas ens puguem beneficiar del coneixement que proporcionen. I no podem abaixar la guàrdia encara que la major part dels dies la qualitat de l’aire al país se situï en un nivell bo o molt bo. Cal tenir en compte, per exemple, “el tipus de contaminants que han derivat en certes patologies” i encara no sabem quin impacte tenen en la població asmàtica. I també cal estudiar quin efecte tenen les intrusions de la pols sahariana en les persones que tenen problemes respiratoris. Per això, cal comprovar si quan es produeix, “hi ha més ingressos hospitalaris”. També “en temes d’al·lèrgies és important” avaluar aquest impacte, destaca Trapero, que puntualitza que qui ha de donar resposta institucional a les vulnerabilitats que s’identifiquin i ha d’adoptar l’estratègia és el Govern.