Encamp es converteix en la primera corporació a aprovar el nou cadastre

El Comú d’Encamp es va convertir ahir en la primera corporació a aprovar el nou cadastre, una eina que ha de servir, entre altres coses, per millorar la política tributària, per tenir un control més gran dels locals comercials i per adaptar el pla urbanístic a la realitat de la parròquia.

El cadastre, que s’actualitzarà anualment i que es pot consultar a la pàgina web corporativa del Comú, inclou un total de 6.070 propietaris, 2.200 parcel·les i 13.000 unitats cadastrals registrades. 
El grup d’encampadans que van assistir ahir a la sessió de consell de les talles va poder escoltar de primera mà la presentació del nou cadastre, l’aprovació del qual permet complir la llei del 2003, que marcava un període de deu anys per enllestir la feina. En aquest sentit, el cònsol major d’Encamp, Miquel Alís, es va mostrar “orgullós de veure’l acabat tres anys abans del termini fixat” i va recordar que el cadastre que hi havia fins ara partia de la base de “dos llibrets, amb una antiguitat de 100 anys, amb 120 cases pairals registrades”.
Els treballs, que es van adjudicar el 2004 i han suposat al Comú un cost de 2,95 milions d’euros, han inclòs les tasques de camp, que pràcticament s’han fet domicili per domicili, la creació del programa de gestió i de la pàgina web i els controls de qualitat pertinents. Pel que fa als continguts que es pot consultar, els tècnics van exposar ahir que, d’una banda, la ciutadania pot accedir al mapa del cadastre i a les informacions no confidencials mitjançant la pàgina web, en compliment de la Llei de protecció de dades. D’altra banda, la corporació té accés al sistema d’informació geogràfica, un programa que permet accedir a totes les dades, des del tipus de parcel·la fins a les informacions jurídiques i cartogràfiques.

Ordenament territorial
D’altra banda, el cònsol va informar ahir en el consell de comú sobre la reunió mantinguda a finals de gener amb el ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Alay, i el director general del ministeri, Eron Estany. El ministre va confirmar, entre moltes altres qüestions, que el projecte de la boca est del túnel dels Dos Valires inclou la restitució de l’enllaç del camí comunal de Vila i va expressar la voluntat del Govern de construir una via d’accés directe al túnel d’Envalira per als vehicles procedents de França.
En contrapartida, el ministeri es va mostrar contrari a assumir els costos de manteniment i les despeses de funcionament de les resistències elèctriques de la plaça del carrer Major del Pas de la Casa, al·legant que, malgrat haver estat anteriorment carretera general, actualment és una via de titularitat comunal. Alay va presentar també un esborrany del conveni que s’ha d’establir entre les dues parts per a la restitució dels terrenys comunals afectats per les obres d’excavació del túnel d’Envalira, en què discrepa de la voluntat del Comú de cobrar en concepte de preu públic l’ocupació dels terrenys comunals.

Reduir despeses
Finalment, el Comú va aprovar ahir els nous criteris de gestió pressupostària, amb l’objectiu de reduir els comptes fins al 90% les partides actuals. En aquest sentit la consellera de Finances, Yolanda Pastó, va demanar a les comissions que valorin “tots els projectes que han d’entrar al pressupost” i que es revisi “les exoneracions per identificar els excessos de subvencions”.

Ultimàtum d’Alís a les estacions perquè paguin 5 milions d’euros
El cònsol major d’Encamp, Miquel Alís, va donar ahir un ultimàtum a les estacions que conformen Grandvalira i els va demanar que, en el termini d’un mes, “des del dia en què se’ls ho comuniqui”, paguin el preu públic escaient per l’ús dels terrenys per on passen els dos ginys del pla de les Pedres, una xifra que va valorar en “una mica més de 5 milions d’euros”. Els fets es remunten a l’any 2004, quan les parts implicades van signar un conveni per arribar a un preu just, tot i que en l’actualitat el Comú encara no ha cobrat cap quantitat. En aquest sentit, Alís va argumentar que “si un comerciant ha de pagar per la tasca que fa, per què no haurien de pagar les estacions”. De la seva banda, el cap de l’oposició, Pere Torres, va recordar que, en el cas de Saetde, l’assumpte està en mans dels tribunals i que, per tant, en aquests moments només es pot exigir a Ensisa i Nevasa.