Encara som pocs a casa

Després de quatre dies de reclusió pràcticament total, aquest matí he decidit sortir a comprovar si realment aquesta aturada de país que va demanar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, era una realitat. Quarts de dotze. Surto d’Andorra la Vella i em dirigeixo a Escaldes-Engordany. Primera parada, Clot d’Emprivat. L’activitat en el sector de la construcció es manté. Grues que funcionen a tot drap i operaris amunt i avall. No fan res d’il·legal, el decret anunciat no entrarà en vigor fins demà, però sobta. Després de la solemnitat del discurs d’Espot i les crides a la coresponsabilitat per tal de limitar la mobilitat i reduir els contactes per intentar que el virus es desplaci molt més a poc a poc i no col·lapsar el sistema sanitari, crida l’atenció el moviment que es veu.

Perquè no és només la construcció. Encara es troba algú que torna de fer esport o algú altre que simplement passeja. Ara bé, també és cert que durant la meva ruta d’inspecció he pogut veure imatges fins ara inèdites. Gent amb mascareta i guants pel carrer. Alguns venen de comprar, carregats de bosses. Altres sembla que només estiren les cames.

I una altra cosa que em crida l’atenció. El trànsit. No havíem quedat que tots ens quedàvem a casa? Què fan tants cotxes amunt i avall? M’aturo un moment a la rotonda de la Dama de Gel. Miro els cotxes i la gent que passa. No puc dir que l’activitat sigui la d’un dimarts normal, però amb el que veig al voltant no tinc la sensació de viure una situació de crisi sanitària que requereix de moltes hores de confinament i d’un ritme d’activitat mínim.

Decideixo emprendre el camí de retorn. Última parada per comprar quatre coses. Abans d’entrar al súper, un cartell recorda que cal respectar les distàncies mínimes, posar-se guants i que en cas d’aglomeracions, es pot limitar l’aforament. Hi ha gent, però res comparat amb la bogeria col·lectiva que es va viure a finals de la setmana passada. A les caixes d’autoservei no he ni de fer cua. Agafo la compra i torno cap a casa. Seguiré amb el teletreball i la reclusió mentre penso que encara som pocs els que ens quedem a casa.