Entitats feministes reclamen dades i recursos per atendre les víctimes

Stop Violències i Acció Feminista van tornar a reclamar ahir dades sobre la realitat de les violències masclistes per poder definir polítiques de prevenció i sensibilització i més recursos per atendre les víctimes. Així, les dues entitats van remarcar que els tractats i acords signats per Andorra han d’anar acompanyats d’equips especialitzats i de pressupost. Ho va dir la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, en la manifestació amb motiu del 25 de novembre: “no estem a l’altura de tot el que s’ha signat i ratificat”. Una afirmació que va aixecar un fort aplaudiment del quasi centenar de persones que es van unir a la marxa. També la portaveu d’Acció Feminista, Aurora Baena, va indicar que “les bones intencions són meravelloses però s’han de traduir en més servei i més capacitat per atendre les víctimes”. Així, lamenta que mentre els casos tractats han anat creixent no ho han fet els recursos d’aquests serveis d’atenció.

Acció Feminista també va reiterar la necessitat d’aprovar una llei efectiva per acabar amb la desigualtat entre homes i dones; va denunciar el “drama” que suposa per a les dones portar a la justícia la situació de violència que han patit i va demanar al Govern que analitzi què passa a la Batllia perquè avui no es faciliti aquest procés; va reclamar formació continuada als professionals que atenen les víctimes i un control sobre l’actuació d’aquests així com més coordinació entre institucions per evitar la revictimització. Stop Violències, de la seva banda, defensa la necessitat de crear un equip d’atenció per a cada parròquia amb dos o tres professionals i un pla d’intervenció i actuació. Mendoza també es va referir a les dades publicades per la policia i va remarcar que 52 casos de violència masclista durant el 2019 és una xifra “molt greu”. Davant d’això, va demanar a les presents “no un minut de silenci, sinó un crit ben alt” i les manifestants van respondre “si toquen a una, ens toquen a totes”. 
Mendoza va criticar que “en estats teocràtics i opressius el diàleg no està present. Està present la imposició i l’opressió”. També va lamentar que a un “Govern despòtic” no li agradi que la seva opressió i deixadesa sigui vista arreu del món i per això criminalitza i intimida Stop Violències, exposant-la a un “linxament públic” per crear una “cortina de fum mentre ells fan les seves cosetes”. Precisament, va explicar que ara s’han obert diligències prèvies contra ella per la manifestació convocada el 28 de setembre (ja que la policia els va demanar que anessin per la voravia i les manifestants s’hi van negar). La qüestió és que la presidenta de l’entitat no va rebre la citació fins al 12 de novembre, després d’anar a l’ONU. En la manifestació d’ahir, dues dones van prendre el megàfon per explicar la seva situació de violència institucional, ja que se les ha apartat dels fills per problemes econòmics.   
També es va referir a l’actuació del Govern amb relació a Stop Violències Acció Feminista. L’entitat la veu “desproporcionada” i defensa que l’executiu té recursos suficients per rebatre la informació d’una associació civil. De la mateixa manera, la candidata a cònsol d’Escaldes-Engordany pel PS, Rosa Gili, veu “excessiva i fora de lloc aquesta persecució a la fiscalia”. Així, va afirmar que “nosaltres donem suport que tothom es pugui expressar i a defensar els drets de les dones, ja que considerem que encara hi ha molt camí per fer”. De la seva banda, la cap d’àrea d’Igualtat, Mireia Porras, va dir que no s’ha sentit ni difamada ni agredida per l’informe que Stop Violències va presentar al Cedaw. Se sent orgullosa de la feina feta des de l’àrea de Polítiques d’Igualtat. Això sí, va matisar que l’important és que quan es fa un informe es donin dades i proves objectives. En aquest sentit, va dir que en algun punt de l’informe d’Stop Violències “hi havia desconeixement”. Pel que fa a la decisió del Govern de portar l’entitat a la fiscalia, Porras va afirmar que “això és un tema polític” i que com a tècnics han de continuar fent la feina. 
A l’últim, el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va reiterar que el deure del Govern és vetllar que la protecció dels funcionaris estigui assegurada: “hi van anar a defensar el que han treballat i en el que creuen”. Filloy va dir que tot i que no hi ha una “acusació específica” en contra dels funcionaris en l’informe d’Stop Violències, sí que hi ha “manifestacions implícites que posen en dubte el treball d’aquests professionals”.  Es van exposar qüestions “que no estan suficientment argumentades ni són rigoroses amb la veritat, ni amb la legislació actual ni amb les accions que es fan”. En concret, es va referir a tres punts de l’informe. Segons el ministre, el Govern no pretén silenciar ningú, ans al contrari, tothom hi pot participar obertament. Ara, segons quins tipus de manifestacions concretes i específiques “potser cal anar una mica més enllà per matisar-les”.