Diari digital d'Andorra Bondia
A vegades resulta difícil discernir si es tracta d’un conflicte entre dos alumnes o bé és un cas d’assetjament.
A vegades resulta difícil discernir si es tracta d’un conflicte entre dos alumnes o bé és un cas d’assetjament.

Entre un i tres mesos per resoldre els casos d’assetjament escolar


Escrit per: 
M. P. A. / Fotos: Facundo Santana

“En un mes ha d’estar força solucionat, la mitjana és de dos a tres mesos”. Aquest és el temps que es triga a resoldre un cas d’assetjament escolar, segons explica la directora d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagés, que detalla que després d’un mes d’actuació es fa balanç del pla d’intervenció i si cal s’afegeixen noves accions per acabar de sanejar la relació entre la víctima i l’assetjador. Un cop es tanca l’expedient encara hi ha un període en el qual s’està alerta. Així, detalla que actualment hi ha oberts tres casos nous que abans de Nadal haurien d’estar resolts i del curs passat se n’arrossegaven tres que ja estan tancats perquè es van detectar a finals de curs.

Pagés defensa la importància que la víctima continuï al mateix centre i la família no demani un canvi d’escola. Per què? Perquè seguint a l’escola es pot aplicar aquest pla d’intervenció per sanejar la situació, però si la víctima marxa, l’assetjament pot continuar “via xarxes i els dissabtes a la tarda i la situació es complica encara més”, sortint de l’àmbit de l’escola i “ja no es pot fer res i se’ns escapa encara més als adults”. En aquest sentit, remarca la importància de treballar el que està passant tant amb la víctima com amb l’assetjador. D’aquí que cadascú  tingui el seu pla d’intervenció. En aquest sentit, defensa que amb l’agressor s’ha de fer tot un treball perquè a vegades també ha estat víctima i reprodueix comportaments o bé sent la pressió del grup i es creix cada vegada que actua “entrant en un bucle que en el fons el fa sentir bé”. Per aquest motiu, remarca que en els plans de reconducció hi ha casos en què també intervenen els psicòlegs i metges, ja que hi pot haver trastorns de conducta que cal detectar i seguir.  

L’entorn familiar, cabdal
La família té un paper molt important en l’escolta activa dels fills. “L’entorn familiar és molt divers i hi ha contextos en els quals el jove no se sent escoltat”, diu Pagés. A més, “el context familiar marca molt la relació que estableixen els joves amb els altres”. Per això considera que és importantíssim  que els pares estiguin atents a les actituds del seu fill si, per exemple, està més trist, no vol anar a l’escola ni quedar amb els amics. “Convé fer-los parlar i establir una relació de confiança”, aconsella Pagés, per fer aflorar la situació que els fa patir. Una situació que pot arribar a traduir-se en una denúncia policial en veure el nivell de patiment del fill, i creu que tothom és lliure de fer-la quan ho cregui convenient. 

També en el cas de l’assetjador les famílies tenen molt a dir i “no sempre són conscients que els seus fills són els agressors i això també s’ha de treballar”. És per això que si a una família li diuen que el seu fill és un assetjador, cal que es pregunti què ha passat, si és per la pressió de grup o per cridar l’atenció, tot i que apunta que “el perfil de l’agressor és molt complex”.

Intercanvi d’experiències als centres per abordar el problema
Són diverses les accions de formació i difusió que conté un pla de prevenció que el ministeri d’Educació té traçat a tres anys vista adreçat a alumnes, docents, famílies i també a la població en general. I pel que fa a la manera de tractar i resoldre l’assetjament escolar a les escoles com en altres temàtiques al març es farà una jornada d’intercanvi d’experiències entre els diferents centres dels tres sistemes educatius, ja que es considera que és una bona eina que pot donar idees per abordar aquesta problemàtica, ja que cada a més del pla d’intervenció del ministeri, cada escola té el seu propi.

En relació amb les accions formatives, es porten a terme amb la col·laboració de diversos organismes com ara Andorra Recerca i Innovació, Afers Socials i el cos de policia. Es tracta de tallers per als alumnes que aborden específicament l’assetjament escolar, com ens afecten els prejudicis, estereotips i rumors o com prevenir conductes delictives. La formació per als docents va encaminada a la gestió de les emocions i dels conflictes i la mediació. Aquest any, a més, n’hi haurà sobre la problemàtica adreçada específicament als equips directius i inspectors.

Quant a la difusió, a més de díptics i cartells i del material que sobre l’assetjament té la Unesco, al gener es farà una campanya publicitària a les parades de bus i a les xarxes.
Altres accions que es realitzen per sensibilitzar els més joves sobre la problemàtica de l’assetjament escolar és la jornada organitzada conjuntament per l’ACB, Educació i el Bàsquet Club MoraBanc dins d’una campanya de l’ACB. Enguany, a més, es reprendrà el concurs de curtmetratges per sensibilitzar sobre aquesta qüestió. També, en col·laboració amb Andorra Telecom, aprofitant el Dia de la internet segura que se celebra el 8 de febrer, es farà difusió de l’aplicació B-resol i es recordaran els riscos de les xarxes socials.

mesos
resoldre
casos
Assetjament escolar
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic