Es queda sense ajut per cobrar 190 euros al mes

El Toni Hernàndez ha fet 32 temporades a Andorra com a monitor d’esquí. Va ser dels pocs que va signar contracte per a aquest hivern amb EMAP el mes de novembre. “El dilluns al matí vaig firmar i el mateix dilluns a la tarda ens van comunicar que se suspenia”, explica. Sense perspectives d’un inici proper de la temporada, l’estació va demanar als professionals que passessin a recollir un certificat per sol·licitar els ajuts per desocupació involuntària arran de la crisi sanitària del Govern, i així ho va fer el 23 de desembre. La primera sorpresa, no tan sols per a ell, sinó per al col·lectiu en general, va ser el tipus de prestació. “És com si demanessis caritat”, afirma, i afegeix que això “afecta la teva dignitat”.

Des d’aquella data no havia rebut cap resposta i ahir va decidir trucar a Afers Socials. La resposta va ser que l’ajut de 1.080 euros mensual li havia estat denegat perquè està donat d’alta a la CASS per impartir una classe de dues hores al gimnàs d’Ordino, una activitat per la qual cobra 190 euros al mes. Per gaudir de l’ajuda, doncs, ha de plegar del gimnàs. “No he de cobrar res”, deplora, i afegeix que les despeses segueixen sent les mateixes.

Per Hernàndez, la situació que està vivint el col·lectiu “és molt indignant” mentre es pregunta que si Ensisa va posar tots els monitors en ERTO, per què EMAP no va fer el mateix en lloc de prioritzar la contractació d’estrangers. “És com si de fora vingueren i de casa ens tragueren”, exclama. També es queixa que l’estació va donar-los falses esperances i arran d’això no van optar per buscar una altra feina durant els mesos d’hivern.

Hernàndez assenyala que “aquest any ens hem adonat que no tenim cap dret, mentre que d’obligacions en tenim moltes”, com treballar per Nadal. Observa que des de fa uns anys la professió s’ha desprestigiat i que cada cop hi ha menys andorrans que aposten per ser monitor d’esquí. El pròxim a penjar les botes potser serà ell. “Fa 34 anys que estic en aquest món, em falten cinc anys per jubilar-me. Segurament, podria dir al 90%, l’any que ve no torno amb l’esquí”. Diu que no pot viure pendent de si es treballa o no. Perquè si és que no, “la solució quina és, demanar caritat al Govern?”.