Espot considera que el servei d’assistent sexual “mereix atenció”

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va defensar que el debat sobre el servei d’assistència sexual “mereix atenció”. És un tema que “té implicacions jurídiques i ètiques” i, malgrat que fins ara a Andorra no ha estat una “qüestió prioritària”, si les associacions fessin una demanda formal caldria estudiar-la. “No hi ha un no de principi”, va assegurar el ministre, argumentant que la cartera de serveis socials no és una cosa tancada i estanca, sinó que s’haurà d’anar adaptant a les noves necessitats i incloent nous serveis si es consideren necessaris. Espot va fer aquestes reflexions en el marc de la conferència que organitzava ahir Amida, associació de persones amb diversitat funcional, justament sobre la figura de l’assistent sexual i el seu paper en el marc de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
La voluntat d’Amida amb la conferència, a part de celebrar el seu 27è aniversari, era donar visibilitat a la figura de l’assistent sexual, “divulgar que les persones amb diversitat funcional també tenen dret a la sexualitat”, va explicar la presidenta de l’entitat, Agustina Grandvallet. En aquest sentit, va comentar que “hi ha qui pensa que som asexuals i que no tenim aquestes necessitats”. 
El debat entorn de l’assistència sexual és complicat. Com deia el professor de Filosofia del dret de la Universitat de Barcelona Antonio Madrid, “parlar de sexualitat posa nerviós”, i més encara quan s’ha de decidir si és una responsabilitat de l’estat o no garantir aquest dret, definir-lo i reglamentar-lo. Per Madrid, aquests són els principals eixos que han de guiar el debat: veure de qui és responsabilitat, garantir aquest dret i definir-ne el contingut.
Però potser el més difícil és diferenciar-lo de la prostitució, ja que hi ha “zones properes”, i cal abordar-ho. En aquest sentit, l’activista en favor de la inclusió social de les persones amb diversitat funcional Antonio Centeno defensa la necessitat de la figura de l’assistent sexual, però entén que es tracta de donar “suport al cos”, és a dir, l’assistent ajudaria allà on la persona no pot arribar per la seva discapacitat. Es tracta que la mateixa persona conegui el seu cos i les seves necessitats, i aquest és un coneixement necessari per tirar endavant una trobada amb l’assistent sexual, que no ha de prendre les decisions ni donar plaer perquè sí, sinó responent al que demana l’afectat.