Ester Vilarrubla: “Hem d’estar preparats per aïllar una classe sense caure en l’alarmisme”

Falten 48 hores per al començament de curs més insòlit que es recorda. Més de 10.000 alumnes i docents han desfilat per l’Stop Lab de la capital per fer-se les proves que han de garantir un retorn segur. N’hi haurà prou? Quin és el risc d’un brot? En quines circumstàncies caldrà aïllar-se? La ministra d’Educació resol els dubtes legítims que es plantegen les famílies.

A la classe de la meva filla, un company no s’ha fet la prova, m’he de preocupar?
L’alumne que no s’hagi fet la prova haurà d’anar els primers catorze dies amb mascareta i observar el distanciament, tant a classe com al pati i a la cantina.

Estarà apartat, per tant?
El metre i mig habitual. Però atenció, que no haver-se fet la prova no vol dir que estigui malalt. Però com que no n’estem segurs, per això s’estableixen aquestes mesures. Si les observem, ningú no s’ha de preocupar.

Que el 15% dels professors no s’inscrivís a la prova, qüestiona l’eficàcia d’aquestes proves massives?
N’hi ha que la passaran avui. I hem de tenir en compte que potser n’hi ha que se l’han fet a fora, o fins i tot han passat la malaltia, i que portaran el corresponent certificat quan es reincorporin a la feina.

Més casuística: si a la classe de la meva filla es detecta un positiu, tots a casa, aïllats?
En el cas d’un grup de convivència, que és com considerem una classe, tots aïllats, efectivament. Cal dir que els terminis es van escurçant, que potser ja no seran els catorze dies que tots tenim al cap i que es faran proves –dues, en el cas dels contactes– de seguida. Podem estar parlant de sis, vuit o deu dies, i en el cas dels positius, fins que la prova de TMA doni negatiu.

I els pares?
Els pares d’un nen positiu es consideren contactes. Per tant s’hauran de quedar a casa. Si és possible, fent teletreball, i si no, de baixa. En el cas dels pares d’un nen que sigui company de classe d’un positiu, estem parlant de contactes d’un contacte. Per tant, no s’han d’aïllar, simplement estar pendents de la simptomatologia, per si de cas. Si no tenen ningú per fer-se’n càrrec, podran demanar un permís retribuït amb el salari base.

Es detecta un positiu en una classe: què passa amb la resta de l’escola?
D’entrada, no considerarem que siguin contactes. Per això és tan important dur mascareta i respectar el distanciament fora l’aula. Amb la resta dels grups-classe no hi ha d’haver contacte ni al pati, amb quatre metres, ni a la cantina, metre i mig. Per tant, no caldria tancar l’escola ni molt menys.

Què hauria de passar perquè es clausurés tot un centre?
Salut té uns criteris per si arriba el cas. En principi, la consigna és aïllar només els contactes, i només es consideren contactes els companys d’un grup-classe, la unitat de convivència dintre de l’escola. Òbviament, si hem d’aïllar vuit classes d’un centre on n’hi ha deu, s’haurà d’avaluar.

Ara el positiu es detecta en un nen que comparteix amb la meva filla extraescolar a fora de l’escola. Què passa?
Si a les extraescolars, que ja no són nuclis de convivència, se segueixen les mesures de seguretat –mascareta i distància–, en cas de positiu  hi haurà una vigilància més estreta, potser es podrà recomanar una prova, però no aïllament perquè en principi no hi ha risc de transmissió. Si hi ha hagut contacte estret, sense mesures de seguretat, com en una unitat de convivència, aleshores sí que s’hauran d’aïllar.

Perdoni que insisteixi: i si a l’extraescolar es detecta un positiu, què passa amb els companys de classe de la meva filla? Els de l’escola, vull dir.
Són contactes de contactes. N’hi ha prou a extremar la vigilància.

El dispositiu previ a l’inici del curs, es mantindrà indefinidament?
No. El que està previst són proves periòdiques, però no a tota la població escolar. Probablement en farem de forma aleatòria, segons franges d’edat o per parròquies, i amb periodicitat mensual. Però les tècniques avancen molt, cada vegada les proves són més ràpides, més fàcils de fer i més fiables, així que potser es decideixi fer-ne més sovint i a més gent.

Hem d’esperar raonablement que caldrà aïllar classes?
Segons les previsions de Salut, així serà. Per tant, hi hem d’estar preparats i no hem de caure en l’alarma. Pot ser que haguem de confinar una classe. Però això no voldrà dir que hi hagi 22 nens malalts. Si ho fem bé, haurem tancat aquest cercle de propagació del virus. Que és del que es tracta: anar posant barreres, creant bombolles estanques perquè el virus no circuli amb facilitat i acabi atacant tota una escola.

Què s’ha previst perquè aquesta classe sencera que s’ha d’aïllar segueixi el curs des de casa?
Cada centre té autonomia per organitzar els seus mecanismes en cas de malaltia. És evident que tots hi estem ara més avesats i es pot preveure de fer classes virtuals a un grup totalment aïllat, inclòs el professor. Intentarem que no es perdin aquests dies, tot i que estem parlant d’un període relativament curt.

Començarem l’escola amb classes presencials i distància entre grups de convivència. Quin és el següent escenari, si la cosa es complica?
Si Salut, per la raó que sigui, ens diu que hem de reduir els grups, menys alumnes per classe, hem buscat espais i dissenyat formes d’organització, potser els més grans faran mig grup al matí i l’altre mig, a la tarda, o un dia classe presencial i, al següent, virtual. En cas extrem, confinament d’un cicle o d’una escola. També s’ha previst.

Hi haurà gaires nens que hauran de dinar a la classe o al menjador?
M’he reunit amb les ampes i totes estaven disposades a parlar amb la direcció del centre per trobar aquests espais dintre de l’escola. Els vam oferir ajuda en cas que la necessitessin, i de moment no n’he tingut cap retorn. El requeriment és que cada grup dini junt, i a un metre i mig de distància dels altres. La majoria es poden organitzar. Com a molt, en algun cas hauran de fer torns.

Durant el confinament, molts pares es van sentir deixats de la mà de Déu, obligats a exercir durant dos mesos de professors. Què s’ha fet per evitar que es repeteixi?
Si és una qüestió de competències digitals, no hauria de tornar a passar, perquè des del ministeri es va proposar una bateria de formacions per adquirir-ne o ampliar-les –hi van desfilar més de 300 docents– i ara les estem oferint també als pares, perquè sàpiguen per exemple descarregar-se un vídeo, fer un zoom... Però la casuística és aquí tan àmplia com el nostre triple sistema educatiu. Podem incidir en les mesures sanitàries, però la part pedagògica depèn de cada sistema. I aniria una mica més enllà: depèn de cada centre. Per això demano sempre als pares que em fan arribar aquestes queixes legítimes que parlin amb la direcció de la seva escola, tot i que nosaltres també podem fer una gestió, i la fem, davant dels delegats d’ensenyament.

Com?
Vam fer, per exemple, un document de consignes pedagògiques on demanàvem que tots els docents tinguessin contacte setmanal amb les famílies, sobretot en el cas dels més petits. Però finalment cada sistema decideix com aplica aquestes recomanacions. I la responsabilitat d’un bon funcionament pedagògic és en última instància de cada centre.

Extraescolars: per què es va recomanar de no fer-ne al col·legi, però es dona tota llibertat a fora dels centres?
Crec que aquí hi ha hagut un cert malentès. Quan em vaig reunir amb les ampes, els vam dir que esperessin a organitzar les que comporten molt de contacte. Les que es poden fer amb distància i mascareta, com anglès, escacs o ioga, podien començar de seguida sense cap problema.

Quines són les que no recomanen, doncs?
Potser és millor esperar un mes abans de fer una extraescolar on barreges nens de diferents aules i fins i tot de diferents escoles. Rugbi, per exemple. O zumba. Però en cap cas els hem dit de no fer-ne.

Reforçaran les plantilles, si s’han de reduir a la meitat els grups?
Més que reforçar, cada escola ha fet un plàning amb els seus recursos i els seus espais per organitzar-se i donar solucions si arriba aquest cas. A segona ensenyança de l’andorrana, si la meitat de la classe hi va al matí i l’altra a la tarda, hi haurà reducció d’horari per a tots els alumnes, i no caldria per tant ampliar les plantilles. Si cal posar més personal, ho farem, però l’ideal és que els alumnes tinguin el mateix referent tot el curs.

Quan hi hagi la vacuna, seran alumnes i professors grups prioritaris?
És cert que els docents sempre s’han considerat en el cas de la grip població de risc i han tingut prioritat a l’hora d’accedir a la vacuna. Però això ho decidirà Salut.

S’han fet estudis de com van afectar els dos mesos i mig de confinament el rendiment acadèmic dels alumnes?
Enquestes, sí, per saber la percepció de pares i professors. Acadèmicament ho farem ara, en el retorn a classe, amb les avaluacions inicials: què sabem del que hauríem de saber en començar el curs? Veurem si hem arribat on estava previst o n’hem quedat gaire enrere. Per això es demana que aquestes avaluacions siguin més exhaustives i més rigoroses que mai, per adaptar el ritme a la situació real dels alumnes. Segurament, el que veurem és que les desigualtats que ja existien abans de la pandèmia s’hauran accentuat encara més.

Ara tots els alumnes que comencin el curs estaran nets. Però, hi ha una previsió de quan es poden registrar els primers brots?
No crec que sigui diferent que en la població en general. Si complim les regles, no té per què haver-hi més casos dintre de les escoles que a fora. De fet, en estudis que s’han fet en casals d’estiu de Barcelona s’ha comprovat que l’índex de contagis és menor que els dels barris on es troben. Segurament perquè es complien les mesures per convertir les classes en grups-bombolla. Espero que a l’escola passi el mateix.