Estudi per veure si el tractament per la processionària afecta les abelles

El departament d’Agricultura ha encarregat a una empresa especialitzada un estudi per disposar d’informació “objectiva” que permeti avaluar si existeixen o no potencials efectes dels tractaments de la processionària sobre la població apícola que s’hi veu exposada. La durada del treball és de quatre mesos, i en el transcurs d’aquests es preveu fer dues visites a tres explotacions apícoles que es van seleccionar. Així, la primera es va fer el mes de setembre, just abans de l’aplicació del tractament pel control de la processionària. La segona es va realitzar a l’octubre, un mes després de les tasques de fumigació. 
Per dur-ho a terme, es van seleccionar tres apiaris de tres explotacions diferents. De cada apiari es van elegir uns deu ruscs homogenis. El primer apiari estava situat dins de l’àrea de tractament de la processionària, el segon a una distància d’entre un i dos quilòmetres, i el tercer a cinc o més quilòmetres (és a dir, fora de l’abast de l’àrea de tractament). Amb l’estudi, es van avaluar per a cada apiari els ruscos que es trobaven en bon estat sanitari i amb vigor, mesurant la superfície de cada un dels seus panells coberts per abelles adultes, cries, reserves de mel i de pol·len. A més es va avaluar l’estat sanitari de les principals patologies del rusc i el seu estat nutricional. Des del departament d’Agricultura es va posar en relleu que la metodologia de treball adoptada en l’estudi és contrastada i ja s’ha emprat en d’altres territoris. 
Els treballs van a càrrec de Pajuelo Consultores Apícoles, que és l’empresa a la qual s’ha encarregat la realització de l’estudi i que compta, segons va dir el Govern, amb una dilatada experiència en la realització d’informes d’aquest tipus així com d’altres serveis d’assessoria en matèria d’apicultura. També hi participa Silvagrina, que és l’empresa adjudicatària dels comuns per a la realització dels treballs de control de la processionària i que ha facilitat tota la informació dels tractaments que es preveien aplicar a les àrees de bosc que s’havien de tractar. En total, el treball va tenir un cost de 6.458 euros. Aquest import comprèn sessions informatives al sector productiu apícola, una reunió de presentació de l’estudi i dels tractaments en la qual van assistir els apicultors, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), els comuns i el ministeri, i una segona reunió un cop s’hagin finalitzat els treballs per exposar i compartir els resultats obtinguts.
Des d’Agricultura es va explicar que es va encarregar aquest estudi per donar una resposta a la demanda “i la legítima inquietud” que es va manifestar des de l’APRA i dels productors de mel entorn dels tractaments contra la processionària i la seva potencial influència en l’increment de la mortalitat de les arnes que es va produir durant la passada primavera i l’anterior i que s’associava a l’aplicació dels productes utilitzats en la fumigació. En tot cas, des del Govern es va insistir que en els tractaments s’emprèn mètodes de lluita biològica, en aquest cas a través de l’aplicació d’un bacteri anomenat Bacillus Thuringiensis var. Kurtaki, i que en cap cas s’utilitzen substàncies químiques (aquestes es reserven amb caràcter puntual i només quan hi ha colònies importants de processionària en indrets urbans amb una elevada freqüentació de persones).
L’any 2018, hi havia a Andorra un total de 35 titulars d’explotacions agràries que van declarar 427 arnes i durant el 2019 el nombre de titulars va créixer fins a 40 com també ho van fer les arnes declarades, que van ser 442.