FEDA no descarta tornar a apujar tarifes tot i encarar un 2023 “millor”

FEDA encara l’any 2023 amb “millors perspectives” de les previstes gràcies a les mesures adoptades els darrers mesos però tot i així, no s’amaga que el balanç de l’any serà “negatiu” i davant la incertesa del sector no es descarta, tal com ja s’havia advertit, tornar a apujar les tarifes de la llum de cara a l’any vinent.

Ho ha explicat el director general de la parapública, Albert Moles, en el marc de la trobada de Nadal que ha fet amb els mitjans de comunicació i en la qual ha apuntat que les pèrdues amb què es tancarà el 2022 segurament seran superiors als 20 milions d’euros i que abans d’acabar el mes es tindrà enllestit el pla de contingència que ha de fixar les actuacions en cas de talls de subministrament per part de França i Espanya. Un escenari que no ha amagat que “és possible”.

Moles ha reconegut que tot i l’objectiu d’aconseguir un estalvi del 15% aquest hivern, de moment les xifres queden lluny. L’octubre es va tancar amb una reducció de la demanda de pràcticament el 7% i al novembre es va reduir un 10% en relació amb l’any passat, però cal tenir en compte que van ser dos mesos en què va fer també menys fred de l’habitual i que encara no estaven en marxa les estacions d’esquí. En canvi, en el que portem de desembre la reducció és només de l’1,3%. Tot i així, no ha volgut ser catastrofista i ha recordat que la població del país ha augmentat i hi ha més activitat econòmica, per tant, mentre els índexs creixin, “si la demanda baixa ni que sigui un 1% ja és positiu”.

Igualment ha remarcat que “el risc” de FEDA són els mesos de desembre, gener i febrer, que és “quan la demanda és pràcticament el doble que a l’estiu i tot apunta que els preus superaran els rècords ja registrats”. Davant d’aquest escenari no ha descartat un nou augment de tarifes. “És complicat posicionar-se i preveure-ho, perquè el preu que ve de fora no es pot controlar”, ha advertit, tot afegint que “avui no tinc indicis que faci falta fer quelcom de manera urgent, però tampoc ho podem descartar”.

Per això ha insistit en la importància de reduir el consum i ha deixat clar que “qualsevol estalvi és benvingut perquè tindrà un impacte per a FEDA i en la factura dels clients”. Amb tot, al final es depèn del preu de l’energia que hi hagi a Europa i per tant, ha desitjat que arreu pugui disminuir la demanda i la situació es pugui estabilitzar. De la mateixa manera, ha destacat que el fet de tenir contracte de compra a llarg termini ha permès estalviar 57 milions d’euros l’últim any, tot i que el sobrecost en la factura de compra s’ha més que doblat en dos anys i ha passat dels 30 als 70 milions d’euros.

Amb tot aquest escenari, no ha amagat els mals resultats de la parapública aquest exercici. Al novembre s’estava per sota dels 20 milions de pèrdues, una xifra que per ara “està estabilitzada” però pendent que pugui passar aquest mes, “que és d’esperar que sigui pitjor”, per tant, el director general de FEDA ha augurat un resultat negatiu que superarà els 20 milions. Tal com es va anunciar, aquest impacte es compensarà en part amb els 15 milions que aportarà el Govern i que serviran per capitalitzar la companyia.

Malgrat tot, ha assegurat que el 2020 s’ha de mirar “amb més optimisme”. Així, ha destacat que “hem fet tot el possible per tenir les màximes cobertures i tenir moltes accions perquè el 2023 sigui millor que el 2022”, ara bé, no s'ha aventurat a donar una xifra de tancament per al pròxim exercici. “És molt complicat de dir”, ha insistit. Això sí, no es deixaran enrere els reptes de futur que té marcats la companyia, com són fer realitat aquells projectes que permetin incrementar la sobirania energètica, entre els quals el parc eòlic del pic de Maià, així com seguir fent passos en la transició energètica. També ha assenyalat la importància de la interconnexió amb Espanya, que ha desitjat que pugui ser realitat l’any vinent.

Pla de contingència
D’altra banda, ha avançat que els pròxims dies es preveu tenir tancat el pla de contingència que està treballant la parapública per estar preparats en cas de talls de subministrament. Fins ara s’han mantingut diferents reunions per mirar de fer entendre als actors implicats el que  pot suposar aquesta casuística. “La possibilitat de talls hi és, si passarà o no, ja no ho és, és molt complicat de dir”, ha afirmat. Preguntat per si s’han plantejat fer simulacres com a França, ha dit que per les dimensions del país, que permet un accés molt directe amb els clients, no tindria gaire sentit, sinó que “és millor parlar-ho obertament” i que tothom sàpiga la situació a la qual s’exposa. Un pla de contingència que ha indicat que també treballen conjuntament amb les mútues parroquials perquè la voluntat és que en cas de talls, les accions per aplicar siguin iguals per a un ciutadà client de les mútues com per a qualsevol altre.