Fiscalia insisteix a culpar l’acusat de l’assassinat de Soldeu, absolt

La fiscalia va insistir ahir davant del Tribunal Superior a culpar l’únic acusat de l’assassinat de Soldeu al desembre del 2004 en què van matar un empresari rus de 48 anys. Després de 14 anys d’instrucció, en què el processat va complir aleshores un any a la Comella (temps  màxim d’aleshores de presó preventiva) , multitud de comissions rogatòries a Israel (d’on prové l’acusat) i més de 4.000 fulls de sumari, el passat mes d’abril Corts va absoldre l’únic inculpat. 
L’argument exposat pel ministeri públic per demanar la revocació de la sentència es basa en la idoneïtat del lloc, perquè l’acusat es trobava en una habitació propera a la de l’assassinat, el de la disponibilitat de l’arma, perquè es basa en la declaració de la parella de l’acusat que va dir que sí que havia comprat un ganivet, i en l’habilitat física, perquè l’acusat havia estat militar rus.
La defensa, en canvi, va explicar davant del tribunal que aquest cas està basat en errades des del principi, perquè tot i demanar-ho mai se li van practicar proves d’ADN a l’acusat ni se li va emprovar la roba que es va trobar amb l’arma i que presumptament era de l’assassí, i que diu era dues talles més petites que la que feia servir el processat. Segons aquesta part, aquest cas està basat “en una operació policial brillant, ja que sis hores després de l’assassinat ja tenim el culpable i ara hem de buscar els fets perquè sigui culpable”, va dir. A més va criticar que una tercera persona que va enviar un vídeo confessant l’autoria de l’assassinat no fos investigada. “La policia no és infal·lible, i no s’ha volgut tirar enrere”, va dir el lletrat.  Segons la defensa de l’acusat,   la fiscalia ahir no va rebatre la prova sinó “ha mostrat disconformitat amb la sentència”. Aquesta part va rebatre els arguments de fiscalia perquè si fos un sicari l’acusat hauria marxat després de cometre l’assassinat, i no l’haurien enxampat sis hores després dormint a la seva habitació. Però també es basa en la dependenta de l’armeria on es va vendre l’arma, que després de 14 anys tenia un record molt concret i que en reiterades ocasions i durant el judici amb fotografies que li van mostrat va negar que fos l’acusat el que li va comprar l’arma.

Els condemnats pels robatoris dels xalets demanen l’absolució

Les defenses dels dos acusats de més de 20 robatoris a xalets de diferents parròquies entre el novembre del 2015 i el desembre del 2016 van recórrer ahir la condemna que el passat mes de març els va imposar Corts. Les penes van ser en el cas d’un d’ells que ja està en llibertat, d’un any de presó per participar en una temptativa de robatori, i en el cas del segon com a autor del delicte major continuat de furt amb força i escalament en casa habitada de cinc anys de presó. 
Pel que fa al primer, la defensa considera que no existeix cap prova que l’inculpi ni tampoc indicis, “només sospita”, va dir. A més, considera acreditat que en un dels robatoris que se li imputa estava a Barcelona perquè disposa de dos tiquets d’un casino. Per tot, demana l’absolució, malgrat que ja està posat en llibertat.
Quant a l’altre acusat, que ja fa més d’any i mig que compleix presó, aquesta part va argumentar que només hi ha una prova d’ADN en un dels robatoris que se li inculpa però diu que la resta de proves no l’inculpen a ell. Aquesta part nega que els més de 20 robatoris tinguessin un modus operandi específic i igual, ja que dir que eren tot xalets aïllats, que es va usar un tornavís, i que s’utilitzaren guants, considera que és “insuficient” per determinar un modus específic. 

Cadena de custòdia
A més, aquest lletrat va qüestionar la cadena de custòdia d’alguna de les proves com la del tornavís, on segons va dir aquesta eina havia aparegut en una caixa i després en una altra del sumari, sent precintades i obertes i canviades. I en conclusió demana l’absolució “per manca de prova directa”.
Per la seva banda, des de fiscalia i l’acusació particular d’alguna de les víctimes consideren que s’ha de mantenir la sentència de Corts. El ministeri públic va defensar l’actuació policial. Va considerar provat que en el moment de la detenció s’estava vigilant un dels xalets. I responent al dubte creat sobre la cadena de custòdia de les proves va negar que aquesta s’hagués trencat. 

L’agent immobiliària recorre i nega l’apropiació

L’agent immobiliària que el mes d’abril passat va ser condemnada pel Tribunal de Corts per apropiar-se més de 100.000 euros de l’agència on era sòcia amb les dues denunciants, va sol·licitar ahir al Superior que es revoqués la sentència que la condemna a 18 mesos de presó qualificada al pagament de la responsabilitat civil en un termini de tres anys.  Aquesta part es manté en que la immobiliària no tenia cap tipus de comptabilitat formal i tenia una caixa B de la qual es repartien els beneficis en tres parts iguals. Una qüestió que les dues denunciants van negar durant el judici. Fiscalia i acusació particular consideren que les proves practicades són “exhaustives” i confirmen la sentència.