Fiscalia reitera al Superior que la imatge “crua d’uns genitals” és pornografia

El ministeri fiscal va argumentar ahir el recurs presentat contra la sentència del Tribunal de Corts del passat mes de maig que absol un home del delicte d’exhibició de material pornogràfic a la seva filla menor d’edat i que el condemna a quatre mesos de presó condicional, pels delictes menors d’injúries i calúmnies contra la seva exdona i mare de la filla. La sentència de primera instància també va ser recorreguda per l’acusació particular i la defensa. 
El fiscal considera que ha de ser culpat del delicte menor d’exhibició de material pornogràfic a una persona menor d’edat, perquè considera que la foto que segons la menor li va mostrar el seu pare, és material pornogràfic perquè “no és una foto d’una dona nua natural”, “és preparada”, i “és una imatge crua dels genitals”. 
La discussió ve, doncs, amb la definició que Corts va fer del concepte pornografia a la sentència i que no comparteix el ministeri públic. Segons va dir ahir el fiscal, la primera instància absol l’home perquè considera que la foto no produeix cap excitació en la presumpta víctima. El fiscal no comparteix aquesta definició de pornografia que comporta la condició que ha d’haver excitació per part de la víctima. Segons fiscalia la fotografia mostrada s’ha de considerar pornogràfica “perquè és material obscè i ultrapassa els límits morals”. De fet, el fiscal va plantejar ahir al Superior que si no es considera pornogràfica la foto en qüestió perquè no hi ha excitació per part de la nena, “qualsevol vídeo o foto pornogràfica que es mostri a un menor, segons quina edat tingui i aquest no s’exciti, no seria delicte?”, va preguntar el fiscal. 
Per tot considera que a més dels delictes menors de calumnies i injúries per insultar la mare i exparella del processat també se li ha d’imputar el delicte menor d’exhibició de material pornogràfic a una menor, i per tot demana una pena única de deu mesos de presó i 2.000 euros de multa. 
Els fets motiu del judici es remunten al 2013 i 2014 quan la parella es trobava en ple procés de separació. El pare tenia un règim de visites de la filla (que aleshores tenia vuit anys) i en una d’elles, segons va dir la menor al judici, li va mostrar una foto de la seva mare completament nua amb les cames obertes i on es podien veure els genitals així com també un vídeo amb que sortia despullada i vomitant al lavabo. 
L’acusació particular també va presentar recurs contra la sentència de Corts i també reclama que se li imputi el delicte d’exhibició de material pornogràfic i considera que “no és coherent que les víctimes menors que són protegides se’ls hi hagi d’exigir exitació per considerar-ho delicte”, va dir la lletrada. Per tot, va reclamar la mateixa pena que el fiscal, és a dir, els 10 mesos de presó condicional però va reclamar 8.000 euros en concepte del dolor patit per la menor basant-se en els informes psicològics de la víctima.
Finalment, la defensa del processat també va defensar ahir el seu recurs contra la sentència a Corts, perquè reclama l’absolució dels dos delictes imputats perquè considera que no hi ha proves dels insults i que els testimonis que van participar al judici eren amigues de l’exparella del condemnat. També va manifestar ahir que si el Superior es replanteja condemnar-lo pel delicte de mostrar pornografia a un menor, s’oposava a l’import manifestat ahir per l’acusació perquè considera que no està acreditat. 

Petició d’absolució per la dona de fer feines penada per furts

La defensa de la dona que va ser condemnada el passat juny pel tribunal de Corts a dos anys de presó condicional i sis mil euros de multa pel delicte major continuat  de furt amb abús de confiança va recórrer ahir al Tribunal Superior la sentència dictada en primera instància. Segons aquesta part, la prova base per la qual es fonamenta la condemna “és inadequada”, ja que es basa només en la denúncia efectuada pel matrimoni que presumptament va ser víctima dels furts. La defensa critica que només hi hagi com a prova el vídeo enregistrat en què apareix la condemnada agafant uns bitllets, mentre feia les feines de neteja, i les factures de certs elements que el matrimoni va trobar a faltar en el seu domicili. Segons la defensa, això no ha de ser prova per acusar de robar de tot allò que se li acusa i que ascendeix a més de 6.000 euros (de fet, li reclamaven 12.000 euros). Al registre efectuat al domicili de la dona i a les botigues d’or enquestades no va aparèixer el presumpte material robat, i per això considera que no hauria de fer-se responsable a la seva defensada. 
Pel que fa a les grans quantitats ingressades en el compte bancari de l’acusada, la defensa va argumentar que treballava més de 12 hores diàries i que no havia fet vacances. Per tot va demanar la lliure absolució i en cas que es condemnés que fos per una contravenció penal amb una pena d’un mes d’arrest nocturn i una multa de 40 euros.
El ministeri fiscal es va oposar aquest recurs i considera que hi ha indicis concorrents i proves directes, ja que el matrimoni quan va detectar que els faltaven coses van posar una càmera de vigilància i van gravar com la dona els agafava diners i com registrava les seves pertinences. A més de l’estudi financer fet al compte bancari de la processada “es van comprovar ingressos de quantitats en efectiu anòmales i no compatibles amb la seva activitat”, va dir el fiscal per defensar la sentència de primera instància.