Font jura com a ministre amb el pacte d'estat de salut i el finançament sanitari com a reptes

Albert Font ja és el nou ministre de Salut. El fins fa pocs dies president del consell d’administració de la CASS ha agafat el relleu a Joan Martínez Benazet, que el passat dia 31 va deixar el seu lloc al ministeri. En un acte celebrat al Parc Central d’Andorra la Vella, Font ha jurat el càrrec apuntant que agafa la cartera amb dos reptes clars al davant: el pacte d’Estat de salut i el finançament sanitari per mirar de reduir el dèficit sense que això afecti la qualitat del sistema. “Serà qüestió de conjuntar la salut i el cost que té”, ha afirmat Font en declaracions davant de la premsa.

Prèviament, en el parlament que ha fet el cap de Govern, Xavier Espot, ga definit el nou ministre com una d’aquelles persones “que ni abunden ni sobren, perquè malgrat les conviccions fortes que defensa amb coherència, també té un sentit de la generositat, de la inclusió, la transversalitat i del fairplay que són absolutament necessaris per dignificar la política i assolir aquells consensos que són necessaris en qüestions absolutament cabdals per al nostre país com són la salut”. Espot ha remarcat que el Principat disposa “d’un sistema de salut fort i resilient, que ha sabut fer front a la pitjor crisi sanitària de la nostra història”, però no ha oblidat que “hem de continuar treballant per confeccionar una estructura sanitària més forta i resilient a llarg termini” per poder respondre a futures enventualitats. Per això, ha afirmat, “la salut no es pot concebre com una despesa, sinó com una inversió cabdal”.

Amb tot, ha admès que per poder arribar a un sistema fort i resilient “calen decisions valentes, que no agraden a tothom”. “Els reptes que queden no són menors”, ha insistit, fent una crida a tots els grups parlamentaris, també als de l’oposició, per poder assolir el pacte d’Estat de Salut que permeti disposar “d’una sèrie de mesures a llarg termini per dotar el sistema de salut de fortalesa amb independència de les ideològies del Govern de torn”.

Una línia també defensada pel nou titular de la cartera. “La política sanitària no és la més ideològica de les polítiques”, ha assegurat Font, que ha demanat que es pugui assolir un pacte o “una declaració d’intencions” amb “unes línies mestres de manera que els programes polítics de les diferents opcions no es contradiguin”. En cas que passés, “seria un drama” perquè “en salut el pitjor és desfer allò que algú ha fet”.

L’altre gran repte és el finançament. “No podem tenir 70 milions de dèficit cada any”, ha alertat, apuntant que si això passa “ho pagarem tots” amb un increment dels impostos per poder cobrir aquest dèficit. Per tant, “la dificultat serà reduir el cost sanitari sense reduir la qualitat sanitària”. En aquest aspecte el ministre ha reconegut que cal prendre decisions difícils “que poden costar alguna tampanada a nivell dels debats o a les eleccions”, però que “si s’agafen és perquè s’entén que són necessàries per facilitar la vida un cop les decisions han fet el seu efecte”. Aprofitant la seva formació com a metge, ha fet un símil mèdic: “és com la injecció que forada la pell i fa mal, però que després té efectes benèfics”. 

Més qüestions
D’altra banda, també ha valorat positivament l’assoliment de la cartera de serveis “pel sol fet d’existir”, i ha detallat que ara falta la nomenclatura dels actes per tal de fer-la executiva. En aquest sentit, ha avançat que d’entrada s’examinarà la nomenclatura francesa perquè és justament de la seguretat social francesa d’on es va articular la CASS.

Precisament, el cap de Govern ja havia apuntat alguns dels altres projectes que encara queden pendents de tancar, com ara la regulació de les professions liberals i aprofundir en la “cooperació transfronterera amb Espanya, Catalunya i França”, i ha posat com a exemple el futur centre de salut mental que s’està projectant a la Seu.

Espot ha reconegut també que cal assumir que “negociar no implica imposar, sinó trobar punts d’acord”, valor que s'ha mostrat convençut que tindrà també Font, i ha advertit que “poques vegades les nostres accions tenen un efecte immediat. La política és un exercici de paciència i llarg recorregut, i també hem de ser conscients que implementar accions que van en benefici de l’interès general pot comportar crítiques, però la nostra obligació és encaixar-les, sobretot si són constructives, i prendre’n bona nota”.