Gerard Casellas: “Al preu que està la construcció és impossible fer pisos a 600 euros”

El nou cap visible del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris valora la situació del mercat immobiliari i reconeix que amb l’increment de costos que es viu fins i tot es fa difícil controlar el cost d’un mateix edifici quan comença i quan s’acaba. Defensa la fi de la congelació dels lloguers per facilitar l’entrada d’habitatge al mercat i considera que el context actual no s’assembla al de l’esclat de la bombolla el 2008.

Arriba a la presidència de l’AGIA quan l’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania. Quina valoració fa de la situació?
Hauríem de tenir en compte el nostre paper. Nosaltres fem la intermediació i la gestió. Com a col·legi el que fem és regular la professió, però no som part activa del mercat, som més aviat part passiva.

No tenen influència sobre els preus?
No, en absolut. Els preus es formen d’una altra manera. Andorra no té massa sòl, ara mateix els preus de la construcció, els materials... són molt cars, fins al punt que es fa difícil controlar els costos d’un mateix edifici quan es comença i quan s’acaba. Després tot el reglament d’eficiència energètica també fa que els preus vagin a l’alça i la demanda, per descomptat. La demanda és un dels factors més importants.

El raonador va proposar congelar lloguers fins que no hi hagi més pisos d’entre 400 i 800 euros. És la mesura adequada?
Jo penso que la congelació és una mesura que no ha de durar gaire temps,  perquè si no després es tornen en contra de l’efecte desitjat. Ja tenim gent que no volen posar els seus pisos al mercat mentre estigui tan  intervingut el mercat. O per exemple, tinc una clienta que té una necessitat imperiosa de vendre el pis i no ho pot fer. No és un tema d’especulació, sinó de la situació econòmica. El pis era la seva reserva i no pot disposar-ne per vendre’l.

Però hi ha excepcions.
Encara no és oficial, diuen que potser els que porten dues o tres pròrrogues sembla que no es podran tornar a prorrogar. Però hem d’acabar de veure. L’Institut de l’Habitatge està en plena tasca, reunint-se pràcticament cada dia amb els agents socials, i està fent l’estudi del mercat.

Si congelar no és la solució, com es convencen els propietaris perquè hi pugui haver lloguers a preus assequibles?
Penso que no és responsabilitat dels propietaris. Fem la pregunta al revés. Qui invertiria milions d’euros en un edifici de lloguer si sap que el mercat està intervingut? La solució als lloguers assequibles passa per posar més pisos al mercat. Però si intervenim molt, la gent no es jugarà els seus diners en un mercat intervingut. Com s’aconsegueix? Té recursos el Govern? Primer hauríem de saber quants en fan falta, i és l’Institut de l’Habitatge qui ha d’intentar fer la radiografia tan exacta com sigui possible per després poder prendre mesures.

Hi hauria d’haver més promoció pública de pisos a preus assequibles? És Govern qui ha d’agafar la iniciativa?
És que forçar el privat... Es pot forçar durant un temps i després el mercat reacciona. Jo penso que ha de ser l’acció pública, sobretot, qui pugui fer aquesta aportació. Un lloguer assequible quant seria? 500 o 600 euros per un pis de dues habitacions? Al preu de la construcció i dels terrenys és impossible fer habitatge per aquests preus.

Anem cap a un model de país que només acceptaria residents d’alt poder adquisitiu?
És difícil de contestar. L’altre dia vaig veure una programa sobre la situació de Luxemburg que em va semblar molt similar a la que tenim. Molts treballadors fronterers, l’habitatge caríssim. I allí també es feien la pregunta: quin model de país volem? Fins on podem créixer? Tenim recursos naturals per doblar la població? És un global, però de tot això, el que està clar és que voler que la vida sigui més barata a Andorra és enganyar-se.

La solució màgica no existeix.
No. Jo penso que una solució podria ser facilitar l’accés dels joves a l’habitatge de compra.

No sé si una parella jove pot comprar un pis d’un milió d’euros.
Això és un mercat de luxe i aquesta no és la problemàtica general de la gent que viu a Andorra. 

Però on trobem els pisos per als treballadors? Fins i tot els de compra.
Depèn del nivell del sou, però una parella que pugui guanyar entre els dos 4.000 euros al mes, que no parlem de salaris estrafolaris, sí que penso que tenen accés a l’habitatge. Va haver-hi un temps, quan els tipus d’interès eren del 10 i el 12%, que des del Govern es van facilitar hipoteques a un preu fix subvencionades. Mesures n’hi poden haver, però crec que no n’hi haurà cap que per ella sola faci que el mercat es destensi.

Com explica que hi hagi 6.000 pisos buits?
Aquesta xifra de 6.000 em semblen molts. Es van mirar els comptadors de FEDA, però caldria saber si els propietaris el tenen declarat a Espanya, perquè si no no es poden posar al mercat. Cal fer una anàlisi per saber perquè estan buits.

Si entressin al mercat serien de molta ajuda.
6.000 pisos és una enormitat, estem parlant de 12.000 persones com a mínim per allotjar. Cal veure-ho, potser hi ha gent que només puja els caps de setmana... Que estiguin buits i que no es facin servir per a res, no crec que siguin 6.000.

Mirant de manera global, en quin punt es troba el mercat immobiliari?
Estem en un punt de molta construcció. Els promotors estan en un moment de confiança i estem en un context de creixement fort. I quan hi ha creixements forts, els preus van a l’alça.

Hi ha risc de tornar a crear una bombolla immobiliària com la de l’anterior crisi?
Jo crec que són coses diferents. En l’anterior crisi tot va venir per culpa de les subprimes, que van enfonsar el mercat financer en general, no només l’habitatge. Jo penso que els promotors són els primers que saben si es venen ràpid els pisos o no. I jo vull pensar que millor que no hi hagi bombolles. El mercat té molt creixement, però no crec que estiguem en la situació del 2008.