Gossos: un sobrecost per als comuns?

La creació d’una taxa de tinença de gossos porta cua. Quan va saltar la notícia van ser moltes les veus que es van aixecar en contra de la mesura. Altres ho defensen cansats dels incívics. Ara que una majoria de comuns ja han confirmat que l’aplicaran, el debat torna a estar sobre la taula. Falta conèixer-ne els detalls, però més enllà de si les administracions locals hi estan a favor o en contra, tots coincideixen a assenyalar que hi ha una problemàtica i que al final els acaba repercutint amb despeses extra.

A Ordino tenen clar el posicionament. “Bosses, pipicans, les neteges que s’han de fer... Tot això té un cost i entenem que ha d’anar a càrrec dels propietaris, de la mateixa manera que paguem un foc i lloc o una tinença d’un vehicle. Tot el que genera una despesa, entenem que ha d’anar acompanyat d’una taxa”, afirma la cònsol menor, Eva Choy, que aclareix que la taxa d’higiene “no ho cobreix tot. Primer va per la persona, que genera una escombraries que s’han de recollir, però els gossos generen més despeses”. En concret, segons les dades facilitades, aquest 2020 preveuen gastar uns 57.500 euros en despeses relacionades amb aquests animals. S’hi inclou la corresponent als pipicans (19.732 euros), la del personal d’higiene (32.850 euros), les de benzina (2.160 euros), les de les bosses per recollir les tifes (2.449 euros) i el producte desinfectant (300 euros). Choy admet també que els diners recaptats amb la taxa podrien destinar-se a nous espais per a gossos o a campanyes de sensibilització. “Ens plantegem reprendre campanyes per recordar coses com ara que no pots anar a un terreny particular amb el teu gos o que has de portar el gos lligat”, explica, i hi afegeix que reben moltes queixes perquè “hi ha propietaris de gossos que entren a camps de particulars i també dels gossos que es pixen a les façanes dels edificis”.

A la Massana, on hi ha censats 1.900 gossos, si bé falta actualitzar les dades, tenen detectades les zones més problemàtiques al centre de la parròquia (zona de Besillosa, al final de tres carrers sense sortida), a l’entrada del camí ral, a la zona de Mas de Ribafeta a Arinsal, a la zona dels Plans, sobretot al pujador de la urbanització Balcó del Casamanya i als entorns de l’església de Sant Critòsfol d’Anyós. A aquest últim lloc està prohibida l’entrada de gossos en tractar-se d’un punt turístic. Segons detallen des de la corporació, l’equip de neteja passa per tot el centre de la població entre les 6 i les 9 del matí. “No passem més de 200 metres sense trobar algun excrement”, assegura el cap de Via Pública, Marc Pujol. I tenint en compte el volum de brutícia que troben a primera hora del matí, apunten que les actituds incíviques tenen lloc sobretot a la tarda-vespre, quan hi ha menys vianants. “Potser si et sents observat tens més tendència a recollir la deposició”, argumenta Pujol, que remarca que quan acaba la neteja, a vegades passa a fer una ronda “i ja torna a haver-hi excrements”, per això durant el dia es torna a passar a netejar amb mitjans manuals: carret i escombra. Fins i tot, recorda la cònsol menor, Eva Sansa, s’han fet diverses campanyes de conscienciació i informació per la qual cosa “a hores d’ara ningú pot dir que no sap quines obligacions té i a quines sancions s’enfronta”.

Xifres
Si mirem les dades recollides pel Comú massanenc, indiquen que en el que portem d’any s’han gastat 555.000 bosses de plàstic, que tenen un cost de 7.000 euros. I recorden que subministrar bosses no és cap obligació del Comú, sinó que és un servei que s’ofereix per facilitar-ne la recollida. Per la qual cosa remarquen que si no hi ha bosses en un dispensador, no eximeix de l’obligació de recollir les tifes.

Un dels llocs on segurament la problemàtica és més estesa i es gasten més diners, per les dimensions de la parròquia i la població que hi ha, és a Andorra la Vella. Tenen 3.500 gossos censats i són totalment favorables a la taxa de tinença. “Ara mateix tenir un gos és un servei gratuït, però que al Comú li suposa una despesa molt elevada cada any”. Per al 2020 es calcula que més de 130.000 euros i per tant, “la taxa es destinaria a cobrir aquestes despeses i no pas a tot allò relacionat amb la taxa d’higiene (neteja de carrers amb equips especials, recollida de brossa, recollida selectiva i excedents dels punts verds, neteja de la xarxa de clavegueram, creació i gestió del cens caní, control de plagues i colònies i treta de neu)”. Però, com s’arriba als 130.000 euros de despesa? La corporació destina 12.540 euros cada any en el manteniment dels 8 tòtems que serveixen com a urinaris, disposa de 70 punts dispensadors de bosses i gasta uns 21.000 euros anuals en els 1,3 milions de bosses que compra cada any. A més, té una brigada dels serveis sociolaborals de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell que s’ocupa de la neteja dels pipicans i els suposa un cost de 35.000 euros l’any.

Un altre dels problemes que s’assenyalen és el deteriorament del mobiliari urbà per l’efecte corrosiu dels orins: cal reparar pals de les lluminàries o renovar anualment piquets i papereres. Per exemple, comprar un pal d’un fanal amb tractament de pintura antiorins suposa una diferència d’un 15% en el preu final.

A Sant Julià de Lòria, el cònsol major, Josep Majoral, explica que la tinença de gossos per part dels ciutadans suposa “un cost en diferents àmbits” i que les tifes i orins són una problemàtica recurrent. “Sempre que fem una reunió de poble s’acaba parlant d’això”, afirma. Majoral també apunta al deteriorament del mobiliari urbà, que obliga a una inversió anticipada o la neteja extra de carrers. “Aquest estiu hem gastat 30.000 litres d’aigua cada dia per netejar els carrers”, concreta. Una tasca que es faria igualment sense tifes? Sí, “però potser no caldria fer-la cada dia o cada dos i es podria espaiar més”. I si se’ls demana quantificar els costos, la xifra resultant serien uns 40.000 euros: 2.250 euros de la campanya de conscienciació, 10.300 euros per a tres pipicans nous, 2.000 euros gastats en bosses i uns 25.000 euros en neteja.

Tothom coincideix que és complicat quantificar i destriar exactament les despeses derivades dels gossos. A Canillo, el cònsol major, Francesc Camp, explica que disposen d’un treballador que es dedica a fer pedagogia sobre aquest tema i sancionar quan convé. “No puc donar xifres, i la persona no està a dedicació exclusiva, però hi ha uns diners invertits”. Amb tot, a la parròquia no tenen pipicans ni dispensadors de bosses. “La parròquia és més gran, però entenem que amb l’esforç d’higiene que es fa és suficient”.

En el cas d’Encamp expliquen que tenen 5 pipicans i 4 petites instal·lacions amb pal i/o dispensadors de galetes. També disposen de 74 dispensadors de bosses i anualment se’n distribueixen 400.000. A més, hi ha un treballador comunal destinat “únicament” a la neteja i manteniment. Tot i que expliquen que hi ha altres despeses vinculades, com ara els productes de neteja, desinfecció i neutralitzadors d’olors, o de reposició de mobiliari, no es quantifiquen. També preveuen repartir 2.000 ampolletes per ruixar les miccions.

Per últim, Escaldes-Engordany, que s’ha posicionat clarament en contra de la taxa de tinença, la cònsol major, Rosa Gili, deixa clar que hi ha una problemàtica, però que els incívics són una minoria i que opten per campanyes de conscienciació. “La neteja s’ha de fer no només per les tifes, però és veritat que l’àcid dels orins malmet més el mobiliari i s’ha de tenir en compte amb la tria de materials, però no és un drama el sobrecost que pot significar”. En el seu cas, l’única quantificació que dona és en relació amb les bossetes per recollir els excrements: “anyalment en comprem unes 500.000 i ens representa uns 1.800 euros a l’any, aproximadament”.