Govern aposta pel centre per a persones amb trastorns del bisbat

El Govern aposta per aprofitar la residència de mitjana i llarga estada per a persones amb trastorns mentals que el bisbat vol construir a la Seu d’Urgell. Així, l'executiu i el bisbat d’Urgell treballen ja per signar un memoràndum d’entesa per formar part d’aquest projecte que vol ser un referent en l’àmbit pirinenc. La residència s’adreçaria tant a adults com infants i adolescents amb trastorns de salut mental que necessitin estades d’hospitalització de mitja o llarga durada i es basarà en el model de recuperació de les persones, la continuïtat assistencial i l’acompanyament en el seu cicle vital. La iniciativa encara està en una fase molt embrionària. Això no vol dir que hi pugui haver al país un recurs d’aquest tipus algun dia, però de moment és l’aposta més realista i factible, segons ha explicat avui la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, en declaracions posteriors a la Taula nacional de salut mental i addiccions.

Però a més d’aquest recurs residencial, també s’està estudiant dues modalitats de pisos amb diferents graus de suport adaptats a les necessitats dels usuaris i en funció de l’autonomia més o menys elevada que tinguin. Uns pisos que es construiran en una planta situada al mateix edifici que ocupa el Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) i per als quals hi ha prevista una partida d’un milió d’euros per poder desenvolupar el projecte l’any que ve. La xifra de pisos necessaris encara no està tancada perquè depèn d’un estudi que s’està fent. També ha informat que les associacions volen participar d’una manera molt activa en el desenvolupament de la iniciativa, tot i que Mas ha remarcat que prèviament hi ha d’haver un treball intern al ministeri.

Mas ha volgut deixar clar que el model d’habitatge ha de ser diversificat i enfocat a les necessitats i el projecte de vida de la persona. Es tracta de “posar el pacient al centre”, ha reiterat. A més, ha recordat que ja ara hi ha algunes modalitats residencials al país, com ara la unitat d’aguts a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i els pisos tutelats de l’Associació Aurora Fornés. L’objectiu, segons ha assegurat, és poder disposar d’una oferta adequada a les necessitats de les persones. En aquest sentit, ha reiterat que “la salut mental és un eix vertebrador de les polítiques del ministeri de Salut ja abans de la pandèmia i després encara més”.

Conveni amb els psicòlegs
Un altre dels temes que s'ha tractat en la taula va ser la cartera de serveis dels psicòlegs. Mas ha explicat que les converses amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia)  perquè entrin a la CASS es troben en la fase final. I tot i que no ha precisat quan es podria anunciar el conveni, sí que ha manifestat que tant de bo fos abans d’acabar l’any. Entrant una mica més al detall dels aspectes que ja s’han tancat i els que encara s’han d’acabar de perfilar, la secretària d’Estat ha referit que “les patologies que estaran incloses ja estan definides”. Igualment, que serà el metge referent i els psiquiatres del servei de salut del SAAS i els que estan convencionats seran els agents que podran derivar al psicòleg. També s’ha tractat la necessitat d’establir que seran els psicòlegs especialistes els que tractaran determinades patologies, ja sigui per l’edat dels pacients o per les afectacions que pateixin. Pel que fa a les teràpies, no s’hi inclouran les que no tinguin una evidència científica. Mas també ha avançat que per poder-se convencionar amb la CASS, els psicòlegs hauran de tenir la validació del col·legi. Una validació que vindrà donada en funció de la formació i l’experiència, sempre amb la intenció de poder garantir un servei de qualitat.

La Taula de salut mental i addiccions està formada pels ministres encarregats de les matèries de Salut, Albert Font; Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés; Interior i Justícia, Josep Maria Rossell; i Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. També hi són presents representants del ministeri encarregat de Participació Ciutadana, comuns, SAAS, CASS, col·legis oficials de psicòlegs, metges i infermers, les associacions de treballadors socials i educadors educadores socials i membres de les diferents fundacions, entitats socials i associacions del sector.