Govern manté la negativa a publicar els beneficiaris dels crèdits tous

Malgrat que el Partit Socialdemòcrata (PS) ho ha demanat en tres ocasions diferents, el Govern manté la negativa a publicar el nom dels beneficiaris dels crèdits tous avalats pel Govern, tal com fa amb altres subvencions públiques. El cap de l’executiu, Xavier Espot, ha destacat que la decisió de no establir una relació al BOPA dels imports adjudicats no és una manca de transparència, contràriament al que denuncia el PS, ja que tots estaran fiscalitzats pel Tribunal de Comptes.

En aquest sentit, Espotha remarcat que “de la transparència a la vulneració del dret a la intimitat o el dret a la confidencialitat, la distància és molt curta”. A més, ha afegit que en uns moments en què l’empresariat es troba amb dificultats, “no sé si és la millor decisió” de cara als proveïdors i clients “veure el nom” de l’empresa i que “tothom sàpiga que es troba en dificultats econòmiques”. Per tant ha conclòs que “el més prudent” és no procedir a publicitar aquesta informació i que la fiscalització de les adjudicacions les faci el Tribunal de Comptes. De fet,ha recordat que tampoc es publiquen al BOPA els beneficiaris de les prestacions socials.

Amb tot, Espot sí que ha avançat que en un segon estadi, l’executiu es podria plantejar publicar el nom de l’empresari o la societat en cas que hi hagués un impagament i que el Govern  com a avalador hagués de sufragar els diners per fer front al crèdit. Amb tot, ha insistit que aquesta mesura a hores d’ara “és prematura i poc responsable” i “pot ser vulneradora de determinats drets fonamentals”.

Blanqueig
La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ha alertat que la resposta que organismes públics i privats han donat per respondre a la crisi sanitària podria crear noves oportunitats perquè criminals generin o blanquegin fons de procedència il·lícita. En aquest sentit, ha indicat que el Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) promou una resposta coordinada per part de les diferents jurisdiccions que s’ha de basar en els sistemes de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Un dels riscos detectats és l’obtenció indeguda de fons públics destinats a estimular l’economia o qualsevol altre tipus d’assistència financera a empreses. En concret hi ha una especial preocupació pel fet que criminals puguin accedir a aquests ajuts, com ara línies de crèdit a privats, presentant-se com una empresa amb activitat genuïna i amb necessitats de tresoreria. Així, els criminals podrien voler aprofitar-se de manera fraudulenta de l’atorgament d’aquestes línies de crèdit per blanquejar fons, comptant, a més, amb la garantia de l’Estat. És per això que la Uifand  ha sol·licitat als bancs que extremin els mecanismes de detecció d’activitats sospitoses per tal d’assegurar que no es produeixi una utilització fraudulenta d’aquestes operacions creditícies en les quals el Govern n’és l’avalador. En concret s’indica que les entitats han de prestar especial atenció, entre d’altres, a possibles incoherències entre l’històric dels moviments financers del client, quant a l’import i la necessitat real del crèdit, l’ús efectiu que es faci dels fons atorgats, i l’origen dels fons emprats a l’objecte del retorn del crèdit.