Govern proposa destinar diners del Fons de Reserva de Jubilació a cobrir el dèficit de les pensions

El ministre de Finances, Eric Jover, va comparèixer ahir en la comissió especial de seguiment de la CASS i per la sostenibilitat de les pensions i va deixar clar que si no es prenen mesures per revertir les previsions de dèficit de la branca de jubilació que hi ha amb el sistema actual, el Govern no hi podrà fer front si no és amb una important apujada dels impostos. I és que si bé a l’inici el dèficit generat seria petit i, per tant, el Govern ho podria assumir a través del pressupost “fent petites correccions”, com va detallar el president del grup parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, posteriorment el dèficit escalaria ràpidament, fins als 300 milions, arribant a representar el 70% del pressupost de l’Estat. “Ni que es deixés de fer inversions es podria assumir, per tant els ingressos del Govern haurien de créixer en un 70%”, fet que s’hauria de solucionar amb una important apujada dels impostos. 

Ara bé, partint de la base que l’aplicació de les mesures (augment de l’edat de jubilació o increment de les cotitzacions, per exemple) es pot fer de manera més dràstica, tot de cop, o més gradual, també va oferir una alternativa que va sorprendre alguns dels presents. Si s’opta per una aplicació gradual de les mesures correctores, Jover va apuntar la possibilitat d’agafar part dels diners del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) i destinar-lo a cobrir el dèficit generat a la branca de jubilació. Això comportaria un canvi en la llei de la CASS, concretament en l’article 86, ja que en l’última reforma que es va fer del text s’estableix que és el Govern qui ha d’assumir el dèficit i que els diners del fons de reserva han de quedar garantits, és a dir, que els diners que hi ha al fons a 31 de desembre de l’any anterior al del primer dèficit, s’han de mantenir.

El president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, va remarcar que el ministre havia deixat clar que tan sols era una “hipòtesi” i que en cap cas s’esgotarien els diners del FRJ, sinó que només se n’agafarien una part i seria una solució transitòria, “perquè si les mesures són graduals l’impacte sobre el dèficit els primers anys també és menor”, però que en tot cas, si es van aplicant les mesures correctores el dèficit aniria disminuint fins que al final del camí, els ingressos serien suficients per cobrir la despesa de les pensions i el fons el podria recuperar.

La idea, però, no va agradar a alguns dels presents, com ara al president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, o als representants sindicals, que s’hi van mostrar frontalment en contra i que fins i tot ho van entendre com una voluntat ferma. De fet, el secretari general de l'USd'A, Gabriel Ubach, va assegurar que "nosaltres vam deixar clar que no volem que es toqui l'article 86 de la llei", i va insistir que "el problema de les pensions és més greu del que ens estan dient, perquè no és només un problema de sostenibilitat, si no també de suficiència. Oi que no són suficients 650 euros per viure en aquest país? Doncs d'entrada plantegem-nos això".

Llarg camí
A banda de la compareixença de Jover, la comissió també va servir perquè tots els integrants poguessin plantejar els dubtes i neguits que els generen les 14 mesures recollides en la proposta del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, elaborades amb l’economista i assessor de la parapública, José Antonio Herce. La tarda, però, no va ser suficient i tots els presents van acordar una nova trobada el mes que ve. De fet, tant la representant del SEP, Carla Guinot, com la consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, van coincidir a indicar que la feina que queda per fer encara és molt llarga i dubten que abans d’acabar la legislatura es pugui tancar cap proposta en ferm. Com a molt, intentar assolir un acord en algunes de les mesures més bàsiques, com ara l’increment de les cotitzacions o l’augment de l’edat de jubilació, perquè es poguessin aplicar ja de cara a l’any que ve. “Una demanda sobretot de la CASS”, va puntualitzar Vela, que també va lamentar que ni Jover ni Herce no haguessin presentat xifres concretes per sustentar els seus arguments.

Un altre dels aspectes que es va tractar va ser la possibilitat d’establir, com a complementaris a la pensió pública, plans promoguts per empreses amb participació dels treballadors i el Govern. Aquí, però, tant des del PS com des de l’USd’A es va assenyalar la dificultat de negociació tenint en compte que no hi ha comitès d’empresa. “Qui ho decideix, llavors? L’empresari?”, va apuntar Gabriel Ubach, que considera que aquesta no és la manera. Vela va explicar que la solució d’Herce passa per reformes laborals que solucionin aquestes mancances.

Situació similar es donaria amb el tema d’incrementar l’edat de jubilació. La majoria dels presents van convenir que no totes les professions ho permeten i per tant, també caldria legislar per determinar en quins casos es podria aplicar o no.

Tot i les diferències que hi pugui haver en aquest moment, els membres de la comissió es van emplaçar perquè el proper 16 de maig tothom hagi pogut entregar la seva proposta alternativa al model del consell d’administració de la CASS.

Enseñat va indicar que si són poques les propostes a conèixer es podrien presentar totes l’endemà mateix, si no es donaria un parell o tres de dies més de temps. Tot plegat per posteriorment mirar de treballar-les i transmetre-les a l’empresa que fa els estudis actuarials perquè també pugui determinar els impactes “socials i econòmics” de cada mesura i poder avançar cap a un consens. En cas de diferències molt notables, els punts de més divergència ja quedarien a mercè dels diferents programes electorals, va apuntar el demòcrata.