Ha estat com tornar al col·le

Lleugerament l’activitat torna a aixecar el cap. “Avui encara es veuen passar cotxes. Aquests dies no s’hi veia una ànima.” El propietari d’una òptica ubicada a Bonaventura Armengol experimentava el que el ministre Eric Jover certificava amb dades: la mobilitat interna es va incrementar en 23 punts respecte de dilluns passat en aquesta primera jornada de la, diguem-ne, segona  fase de recuperació de l’(a)normalitat. Més dades: aquesta mobilitat interna era ahir un 41 per cent més baixa que la registrada l’any passat en les mateixes dades, però és que el dilluns anterior va ser un 64 per cent inferior a la mateixa setmana si mirem el 2019. 

 

El de la construcció és un dels sectors que intentava posar-se a recuperar la marxa. No hi ha més dades precises que les que ja va oferir el ministre d’Economia i Empresa, Jordi Gallardo. 2.700 persones eren esperades als llocs de treball vinculats al sector, incloent-hi des d’arquitectes i enginyers fins a personal de les constructores, de gestió de residus i oficis com ara lampistes o fusters. Quants, de manera efectiva, van tornar ahir a la feina? La gerent de l’Acoda, Mònica Dalmau, reconeixia que és impossible disposar d’aquesta dada concreta. Fins d’aquí a uns dies, va puntualitzar, no es podrà conèixer amb exactitud el percentatge d’obres –nova construcció i reformes i rehabilitacions en marxa– que han reprès l’activitat en el punt on la van deixar al març. “El que sí ens han comunicat les diferents empreses amb les quals hem parlat és que hi tornen amb ganes, encara que la gent està tota molt conscienciada.” 

 

Aquesta conscienciació es refereix, per descomptat, a les mesures de seguretat i higiene extremades que s’han pres, assegura, seguint els protocols marcats des del ministeri de Salut i a partir dels quals l’Acoda va elaborar mesures específiques. “La voluntat és posar-nos a treballar i recuperar-nos de la batacada, i fer-ho de la millor manera possible.” 

La incorporació de mesures de seguretat, naturalment, ha obligat a “replanificar, reorganitzar” moltes de les obres en marxa, amb l’objectiu de poder-les tirar endavant. 

 

Més o menys en els mateixos termes es manifestava Juan San Martín. Ell forma part d’un altre dels col·lectius empresarials que ahir van reprendre la feina, els tallers mecànics. “Tornar ja és positiu, perquè vivíem en la incertesa.” La primera jornada van tenir força feineta i  tenen coberta tota la setmana. San Martín explica que no estan treballant a ple rendiment perquè va haver d’aplicar suspensions de contracte, i diu que “no sabem com anirà, veiem que la gent demana molts pressupostos, molts preus”. Qui més qui menys té la butxaca tocada. “Normalment ja teníem cobertes les hores de feina per a dues o tres setmanes, ara ja ho veurem”. Es mou amb cautela, reconeix, i actuarà en funció de com evolucionin les coses. 

Adaptar-se a les noves mesures exigides per evitar contagis no ha estat particularment difícil, admet: el taller té una superfície prou àmplia com perquè els dos mecànics treballin molt lluny l’un de l’altre, de fet, cadascun en una nau. “Soc jo qui m’he de moure per dins, però vaig amb mascareta, encara que t’ofegues i és un rollo, i desinfectem contínuament.”

 

Creu que la recuperació serà ràpida? “No ho crec. No ho puc dir però ho dubto, encara que si continuéssim com avui ja em donaria per content”, es conforma. De moment, ha estat una primera jornada “com les de tornar al col·le”.