Heiko Kirchner: “Caldria una mica més d’organització entre el Govern i els bancs”

El coresponsable de la primera cervesa que es produirà i comercialitzarà formalment a Andorra, Heiko Kirchner, és un dels emprenedors que van rebre un aval gràcies al programa de finançament preferent del Govern. Després d’esperar dos mesos perquè el departament d’Economia es posés d’acord amb els bancs, la setmana passada va rebre el crèdit.

Ara que disposa dels diners per continuar amb el projecte, ¿com valora el desenvolupament del procés, des que va rebre l’aval del Govern a finals de juny?
Estem molt contents que s’hagi solucionat el problema i ens hagin concedit el préstec, però el Govern s’ha d’adonar que no ha fet bé les coses. Caldria que hi ha hagués una mica més d’organització entre l’executiu i els bancs. No hi ha prou comunicació per fer coses així. No crec que sigui per falta de ganes, però ens sembla que no ho han vist com una urgència, mentre que hi ha 12 o 15 empreses esperant, i no és si comences avui o si comences demà.

¿Com ha resolt la compra de la maquinària, després que s’ha superat el termini de compra que els van posar?
Tan bon punt vam haver rebut els diners, dijous a la tarda, vam demanar la màquina. Ara estem tractant amb l’empresa proveïdora. Si tenim la sort que els quedi una màquina en estoc i els agafem abans que se’n vagin de vacances, ens pot sortir pel mateix preu que havíem pactat i sense demora. Si no, ens sortirà un 4,5% més car i haurem d’esperar tres mesos, tal com ens van informar per carta.

La setmana passada va fer públic, junt amb el seu soci, que aquesta espera els suposaria importants perjudicis. ¿Fins a quin punt canviarà la situació si finalment poden arribar a un acord amb l’empresa proveïdora?
Nosaltres ho vam enfocar tot per començar en el mercat d’estiu, i això ja ho tenim perdut. Encara que la màquina arribés ara, a mitjans d’agost, necessitaríem trenta dies per engegar la producció, i per mi l’octubre no compta com a estiu. En el cas que no arribéssim a un acord perquè ens portessin la màquina ara, perdríem dos o tres mesos més. A l’agost l’empresa està de vacances, així que fins al novembre no podríem treure la cervesa. El que ens sap més greu és haver perdut la campanya d’estiu, ja que durant la campanya de llançament sempre es ven bastant més que després.

Entre els actes que tenien previstos a l’estiu, hi havia diverses fires. ¿Les han hagut de descartar totes?
En principi esperàvem tenir-ho enllestit al juliol, així que havíem previst anar a la fira de la Seu d’Urgell i no va poder ser. A la fira d’artesania d’Andorra la Vella també hi estàvem apuntats i a última hora vam haver d’anul·lar-la, i ens va passar el mateix amb la de Sant Julià. I crec que encara n’hi ha alguna més a què tampoc no podrem anar.
Sí que vam anar a les casetes de la Massana, a la plaça de les Fontetes, encara que només hi vam estar un dia, de prova. Allà vam deixar tastar la cervesa, que ja estem fent en olles de 50 litres. Però, és clar, amb olles de 50 litres no arribarem gaire lluny. Ara hem aprofitat per fer formacions. El que més em molesta de tot això és que jo em vaig apuntar al taller d’emprenedors i des del gener ens han recolzat i ens han dit que el projecte està molt bé, però a la pràctica hem perdut dos mesos.

¿Quina producció han fet fins ara de manera purament artesanal?
Crec que arribem a uns 500 litres, però tota aquesta producció és gratuïta. No hem venut ni un litre de la cervesa, perquè encara no tenim els permisos sanitaris. Simplement, és una prova de mercat perquè la gent la provi i per veure com reacciona, per anar dissenyant el producte.

¿Ens pot explicar com ha anat el procés des que tenien previst tirar endavant el projecte i com està ara la situació?
Ens van donar l’aval per aconseguir un préstec preferent fa dos mesos. Però aquest aval que ens van donar va anar d’anada i tornada, del banc al Govern i del Govern al banc. Ara mateix, tota la inversió principal està feta, mentre que ens faltava la màquina gran, que és una inversió una mica més elevada i no la podíem fer nosaltres. Llavors, per poder tirar endavant el projecte necessitàvem aquest préstec.

¿Quan els van donar l’aval, els van dir que ja podien anar a buscar el préstec o, en canvi, els van avisar que calia tancar les negociacions amb els bancs?
Aquesta és la part més greu, perquè fa dos mesos, quan ens van donar la carta, el text deia clarament que el Govern ens avalava el préstec per un valor concret, i simplement ens van dir que havíem d’anar al banc i buscar els diners. Jo vaig anar a tres entitats diferents, perquè vaig pensar que potser era problema del banc, però no ho era, perquè tots em van dir el mateix: que faltava un acord amb l’executiu.
Nosaltres no som els únics, jo almenys conec unes dotze o quinze empreses que van rebre aquesta carta i que s’han trobat amb la mateixa situació. El Govern no pot posar una llei en marxa sense haver parlat abans amb els bancs. No ho entenc.

A més dels problemes amb l’aval també van tenir altres contratemps amb els permisos. ¿En què van consistir i fins a quin punt van alterar els seus plans inicials?
Quan vam començar amb el projecte vam pensar d’unir-nos amb una empresa que ja tenia el local condicionat, amb tots els permisos en regla, i fer la producció allà, a Destil·leries Andorra. El problema que vam tenir és que va canviar la Llei de producció de begudes espirituoses. El cas és que la cervesa no estava regulada, perquè no hi havia cap empresa. Al juny va canviar la norma i es va adaptar la normativa europea, de manera que ara no hi pot haver, per exemple, una empresa que faci anís i una altra cervesa, que és el que volíem fer.
És clar, allà ja ho teníem tot instal·lat, tot i que això va ser una errada nostra per no informar-nos millor. En tot cas, després vam haver de treure-ho tot i posar-ho a l’altre local. A més, ara hem d’assumir costos que abans no teníem previstos. Per exemple, el nostre propi local, mentre que de l’altra manera pagàvem un lloguer, i el transport i el magatzem, que haurien estat compartits.
 
I un cop adquirida la màquina, ¿què faltaria per fer per poder produir la cervesa i perquè la veiem al mercat?
Fins que no ho tens tot no pots passar els permisos necessaris, així que ara mateix no ho tenim tot en regla, perquè necessitem tenir la màquina instal·lada per passar les revisions. És lògic, perquè Sanitat no pot passar la revisió si no està tot muntat. No puc presentar-me a Sanitat amb una olla de 50 litres, perquè no és el mateix que farem quan tinguem la màquina. I Comerç tampoc no pot fer la inspecció si no està instal·lada. La distribució del local està pràcticament a punt per col·locar l’aparell.

¿Com neix la idea de produir una cervesa artesanal al Principat?
Fa uns quinze anys treballava a Alemanya, a Munic, la capital de la cervesa. Treballava en un hotel on tenien una cerveseria artesanal i industrial alhora anomenada Aying. Allà hi vaig estar durant un any com a ajudant del mestre cerveser, a més de treballar a la cuina. Ell em va ensenyar els primers trucs i la tècnica i m’hi vaig interessar. Després, durant molts anys, em vaig dedicar a tastar les cerveses per trobar les diferències segons el tipus de producció: si té més malta o més llúpol... Quan vaig arribar a Andorra, fa set anys, vaig començar a fer cervesa a casa meva, mitjançant un kit que es pot comprar per Internet. Després vaig començar a fer-la amb gra, i fa uns cinc anys vaig començar a regalar-les als amics i a vendre-les a un preu simbòlic.

¿I va ser llavors que es va plantejar la possibilitat de comercialitzar-la?
Sí. Fa dos anys em vaig associar amb l’Antoni Medina i vam pensar de fer el projecte més gran, perquè la cervesa tenia èxit. Investigant una mica, a Andorra vam veure que no hi havia cap cervesa ni cap producte destacat, a part del vi i la carn. Ara bé, si véns al país i et vols emportar un record d’un producte típic, ¿què t’enduus? El vi és molt bo, però el preu és altíssim. La carn és una mica difícil; no t’enduràs un tros de carn. També hi ha alguns embotits, però són difícils de portar. Llavors, ens vam plantejar per què Andorra no podia ser un país cerveser.

¿Sap si hi ha hagut cap antecedent al país? ¿Algú que hagi produït cervesa abans?
Fa uns 50 anys hi havia una fàbrica que es deia l’Andorrana i que distribuïa la cervesa, però sense permisos. De fet, m’he de posar en contacte amb el productor, que va contactar amb mi, per fer una recepta autèntica d’aquí. Tenint en compte que també volem plantar el llúpol i la malta, la cervesa Alpha serà al cent per cent d’aquí.

¿Els plantaran vostès mateixos?
No. Volem arribar a un acord amb l’associació. Al setembre tenim una reunió per aclarir aquestes qüestions.

¿Quin tipus de promoció pensen fer per donar a conèixer la cervesa Alpha com a producte típic d’Andorra?
La promoció més important serà la directa. És a dir, ens plantarem a la plaça de les Fontetes o en un pub per fer degustacions, perquè la gent conegui el producte. Això ho farem al principi per captar informació dels clients. També volem oferir visites a la fàbrica, perquè pugui venir gent que visiti Andorra, per exemple persones que vinguin a esquiar amb agències. També podràs venir a la fàbrica i aprendre a fer la cervesa, perquè la puguis fer a casa.
Més tard, també volem fer-ne una edició especial com a record d’Andorra, perquè es vengui a les benzineres o als centres comercials que hi ha prop de la sortida, perquè la gent se l’emporti. En un primer moment no ens interessa, però després ho farem perquè es conegui a Catalunya i a Espanya.
Primer ens volem concentrar en el mercat d’Andorra perquè es conegui aquí. Llavors, ja preguntaran a fora i ja l’exportarem. No volem cometre el mateix error que va fer Aigües d’Arinsal, que primer va portar el producte a fora, més barat, i després el va vendre car a Andorra. Aquesta no és la nostra idea. Nosaltres volem donar un preu mínim de la cervesa aquí per després portar-la en exclusiva a fora.

És a dir, que volen fer un producte fet a Andorra i per a Andorra.
D’una altra manera crec que no té sentit, perquè ens interessa que la gent s’identifiqui amb aquesta cervesa. Cada ciutat té la seva cervesa, i volem que Andorra tingui l’Alpha, que la gent del país prengui la cervesa Alpha.

Això pot ser difícil per una qüestió de preu, ja que difícilment es podrà competir amb els costos de multinacionals com Estrella o Sagres.
La nostra cervesa serà 60 o 70 cèntims més cara que una Estrella. Altres cerveses artesanals se’n van als 3 euros o més. Vull dir que pagaràs menys pel mateix producte.

Així, ¿es podrà trobar als bars a partir d’uns 2 euros?
Sí. I, a més, si t’interessa comprar-la més barata per gaudir-la a casa la podràs comprar per Internet o a la nostra fàbrica.

¿La comercialització no es farà en supermercats o botigues?
Fins ara no hem trobat cap supermercat interessat a tenir una cantonada de retorn, ja que totes les ampolles són retornables. Si algun establiment ho implanta, nosaltres podem treballar amb un supermercat. Fins llavors les vendrem a la mateixa fàbrica o per Internet, i podràs recuperar el preu de l’ampolla quan la retornis.

¿Quants locals s’hi han interessat de moment?
Ara mateix hem arribat a acords amb més de quaranta bars i restaurants i amb dues cadenes hoteleres. A més, cada dia tinc trucades de dos o tres clients que hi han mostrat interès.

Per acabar, ¿quin tipus de cerveses sortiran al mercat inicialment?
Tenim una cervesa torrada, que porta mel d’avet, que de fet no és mel sinó un xarop d’avet. No és que sigui més dolç, sinó que queda l’aroma de mel. És una cervesa més indicada per a l’hivern, perquè té 7,9 graus d’alcohol i és espessa i seca a la boca, amb una mica de l’amargor del llúpol. Després, tenim la rossa, que té maltes més típiques per a les cerveses Lager, però amb fermentació Ale. És una barreja entre totes dues. És una cervesa molt diferent, amb molt gust de llúpol, i és molt lleugera en baixar per la gola.
Finalment, tindrem les edicions especials, dirigides a cadenes de restaurants que volen tenir un producte d’Andorra diferent. Llavors, elaborarem una recepta amb ells, segons les seves necessitats. De moment, hem fet una cervesa torrada especial per a AnyósPark.