“Hi ha menys tabús a l’hora d’anar al psicòleg però una certa aprehensió”

El Col·legi de Psicòlegs celebra el seu vintè aniversari, i per aquest motiu ha preparat tot un seguit d’actes amb l’objectiu d’aproximar el col·lectiu a la població.

Una de les fites és que els ciutadans s’apropin als professionals d’una manera més normal, com s’adrecen a qualsevol altre professional de la salut. Potenciar la prevenció i facilitar aquest accés són dos dels reptes que consideren que cal aconseguir.

¿Com se celebra el vintè aniversari?
Hem preparat tota una sèrie d’actes, com conferències i taules rodones, que tindran lloc a partir del mes de gener i que estan adreçats tant al públic en general com als professionals. D’aquesta manera, s’ha decidit tractar tres temes que ens ha semblat que estan d’actualitat, que són els adolescents, la crisi i el treball i la salut mental. Cada tema serà abordat a través d’una conferència i d’una taula rodona.
Ens ha semblat, a la junta, que els temes proposats eren d’interès per a la societat i que calia tractar-los per avançar en aquestes qüestions. També estem preparant un postgrau de psicopatologies, que estarà integrat per diferents mòduls i en què es tractarà temes com ara la fibromiàlgia, els maltractaments infantils i les noves addiccions, entre molts altres. En aquesta formació podran integrar-se persones del món educatiu, social i de la salut. També hem fet un espot publicitari, que s’emetrà a la televisió, just quan es faci la pausa de l’informatiu del vespre.

¿En aquests vint anys d’implantació en la societat andorrana, s’ha aconseguit que la gent vagi a la consulta del psicòleg amb més normalitat?
Sí que hi ha hagut una evolució, ja que anys enrere hi havia una confusió o una preocupació a l’hora d’anar al psicòleg perquè la persona es plantejava que si hi havia d’anar potser era perquè tenia un problema molt gros. Les coses han evolucionat i ara la gent ve a veure’ns d’una manera fluïda, dins de la dificultat que suposa anar a veure un professional. Hi ha menys tabús a l’hora d’anar al psicòleg però hi ha una certa aprehensió a l’hora de consultar determinats temes.

¿Creieu que la gent té prou present la vostra figura quan detecta que té un problema?
Hi ha dues coses. Ara cada vegada més s’entén que quan un no està bé ha d’anar a consultar un psicòleg, però és paradoxal perquè les persones aguantem molt. Situacions que són difícils les aguantem molt sense pensar d’anar al psicòleg. De vegades les persones no volen considerar el que els passa com un problema. El fet d’anar a un psicòleg és veritat que està força relacionat amb el fet de veure el problema, de detectar que en tenim un.

Aprofitant el vintè aniversari, ¿us agradaria incidir en el fet que és normal anar a consultar un psicòleg?
Vam pensar fer un espot publicitari, perquè a la conferència moltes persones no hi podran anar. La nostra manera d’arribar a tothom ha estat a través de l’espot, que parla precisament del fet que si un pateix, tots pateixen. És a dir, que tenir un familiar que té un problema perquè les coses no li van bé ens afecta. Hem de passar el missatge que la salut inclou també aspectes psicològics i que si és difícil a hores d’ara anar a un psicòleg és també perquè una visita a un privat representa uns diners.

Precisament, una de les vostres reivindicacions és que les vostres consultes estiguin convencionades per la CASS. ¿Com està aquesta qüestió?
La veritat és que això, aquesta reivindicació, continua sent una cosa molt important per nosaltres, evidentment. Ja hem mantingut dues reunions amb el Govern i estem esperant a veure què passarà. Hi ha reformes en curs i a partir del gener hi ha una sèrie de col·lectius que han de renovar el conveni amb la CASS, i nosaltres tenim l’oportunitat, per primera vegada, d’estar en bones condicions per negociar...

¿Creieu que això serà clau perquè els ciutadans vinguin més a la consulta del psicòleg?
Això ens ajudaria que no la gent no trigués tant a decidir-se a anar a veure un professional i ajudaria a democratitzar més l’accés als professionals de la psicologia.

¿Per què heu escollit per a les conferències els temes de la crisi i dels joves?
Sabem que hi ha un augment de problemes entre els joves que acaben a la Batllia, i pensem que és bo que hi hagi aquests psicòlegs que treballen en els joves més conflictius i que ens parlin de la seva experiència, i també que s’adrecin molt als pares, per orientar-los en l’educació dels fills perquè no siguin conflictius. És molt important l’aspecte educatiu.

¿A què creieu que es deu aquest increment de la conflictivitat entre els joves?
Precisament, cal destacar que la tercera conferència que oferirem és la de salut mental i treball. Des de fa un temps notem que hi ha efectivament, pel que fa als conflictes, la violència, el patiment de la gent, una cosa sobre la qual no havíem reflexionat fins ara, i és que a la feina hi ha una sèrie de patiments que afecten les persones. A més, cal destacar que hi ha una manera d’entendre la feina, i potser aquí a Andorra més, que és molt especial.

I això, ¿quina influència té per exemple en els fills, en els adolescents?
No es pot abordar els temes a partir d’una sola perspectiva. S’han d’abordar de manera conjunta. És a dir, pel que fa al treball i a la salut mental, per exemple, és important que la gent estigui bé al seu lloc de feina. Sabem que hi ha maneres de gestionar els equips que poden perjudicar la salut de la gent.

¿I en temps de crisi, aquest problema s’incrementa?
No tenir feina representa evidentment un problema, però el que és nou i s’ha incrementat amb la crisi és que el fet de tenir un lloc de feina de vegades pot ser molt complicat per a les persones.

¿Quin és el tipus de patologia que detecteu més freqüentment?
Els trastorns d’ansietat i les depressions són les que més han augmentat, la veritat. Hi ha molta gent que està prenent ansiolítics i que té problemes d’ansietat.

¿En quin estat està la redacció dels estatuts per constituir-vos com a col·legi?
S’ha creat una comissió dins del col·legi i s’estan redactant els estatuts, i ara mateix ho té l’advocat. Esperem que al mes de gener Govern presenti un reglament o uns reglaments. La veritat és que encara no els hem presentat.

Pel que fa al nombre de col·legiats, ¿quants sou?, ¿sou suficients per fer front a la demanda de la societat?
Ara com ara som 83 professionals. Pel que fa a la pregunta de si som suficients, és difícil de dir, perquè una cosa és la formació i una altra l’especialitat que pots tenir. Encara hi ha una sèrie d’especialitats i teràpies que no es fan.

¿Quines serien les especialitats que faltarien?
A veure, si tens l’especialitat clínica pots abordar molts tipus de trastorns i patologies, i cal recordar que les persones que no tenen aquesta especialitat s’han d’especialitzar en algunes teràpies.

Quant a la redacció del codi deontològic, ¿en quina fase esteu?
Ja s’ha entregat a l’advocat. S’ha de dir que serà un codi molt andorrà, per dir-ho així, perquè la comissió l’ha redactat i l’ha debatut tenint en compte que calia prioritzar el consens entre els diferents membres del col·legi.

I un cop arribeu a aquests vint anys d’existència del Col·legi, ¿quins són els reptes més importants que us heu marcat per al futur?
La veritat és que per aquest vintè aniversari hem tingut molta feina, hi ha moltes hores de feina per preparar tots els actes, i això gairebé no ens ha permès plantejar-nos el futur... A més, jo també acabo el mandat, però crec que un dels reptes seria que la gent pogués visitar molt més fàcilment els psicòlegs. Seria una cosa molt bona aconseguir-ho. I també crec que en la prevenció hi ha molta, però molta, feina per fer.
És a dir, que si haguéssim de plantejar-nos dos reptes un seria potenciar la prevenció i l’altre que la gent pogués anar a veure’ns més fàcilment.