Higini Cierco es querella contra Martí, Cinca i Saboya i d'altres càrrecs per prevaricació

El màxim accionista de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la intervenció de l’entitat, Higini Cierco, va interposar ahir una querella criminal contra l’excap de Govern Antoni Martí i els exministres Jordi Cinca i Gilbert Saboya, segons va informar el Grup Cierco en un comunicat. Concretament, se’ls acusa de prevaricació continuada en el marc de tot el denominat ‘cas BPA’. També figuren com a querellats l’exdirectora de l’Institut Nacional Andorra de Finances (INAF) Maria Cosan, el president de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Albert Hinojosa, i el director d’aquest darrer organisme, Òscar Gelabert.
La querella és un compendi de les diverses accions o decisions hagudes ja abans del 10 de març del 2015, quan es va publicar el Notice del FinCEN, i els acords o resolucions que es van adoptar amb posterioritat, fins arribar a la recent acció social que impulsada per l’AREB reclama més de 400 milions d’euros als membres de l’antic consell d’administració de BPA. 
Així, segons el comunicat, l’escrit entrat a la Batllia, que va acompanyat de nombrosa documentació, posa en relleu “les nombroses decisions arbitràries i omissions malintencionades” que s’haurien donat abans i durant l’existència dels efectes de la nota del FinCEN, i que van tenir un efecte “devastador per a BPA”, així com també els acords i resolucions adoptades posteriorment i de forma “manifestament injusta” per continuar perjudicant i acusant tant els antics propietaris de BPA com molts dels seus treballadors i clients.
D’aquesta manera, en la querella es recorda que els comptes i mecanismes de funcionament de BPA van ser sempre auditats per organismes independents i van rebre l’aprovació dels organismes de supervisió estatal, i especialment de l’INAF i la Uifand. A més, es remarca que ni l’Associació de Bancs (ABA) ni BPA “mai no van estar informats de la nota verbal emesa l’agost del 2014 per les autoritats americanes que evidenciaven el suposat mal funcionament en relació amb l’efectiu de les entitats bancàries andorranes”. També es posa en relleu que els casos que va citar el FinCEN al seu dia com l’origen de la seva actuació –tots excepte el de Sinaloa– ja “havien estat reportats a les autoritats judicials andorranes o espanyoles i se n’estava fent el seguiment corresponent”, fets que en gran part “es van ometre” per part dels querellats.
A la vegada, es recorda que la mateixa directora del FinCEN –en aquells moments Jennifer Shasky Calvery– va agrair la col·laboració de les autoritats andorranes, les mateixes autoritats que “van negar saber res de res” però que el temps ha anat demostrant que, presumiblement, “haurien participat d’un pla preconcebut i que, en major o menor mesura, tenien una vinculació amb l’‘Operació Catalunya’ i els diners que la família Pujol havia tingut a BPA i encara prèviament i en més abundància a Andbank”.
Com a exemples del que el màxim accionista de BPA fins a la intervenció considera “actuacions arbitràries”, es destaca el fet d’aprovar una llei exprés i ad hoc d’aplicació en el ‘cas BPA’ que incloïa una “discriminació incomprensible i inacceptable” deixant els accionistes amb menys d’un 10% del capital del banc exonerats de l’obligació d’haver d’amortitzar i recapitalitzar l’entitat que es va declarar inviable sense ni tan sols contemplar-ne en cap moment la seva possible reestructuració. Entre moltes altres coses es recorda “la ridícula venda” dels actius denominats bons de BPA a JC Flowers o una acció social que “s’ha esperat a promoure ara just quan ha prescrit la possibilitat d’actuar contra un familiar de l’actual cap de Govern membre del consell d’administració del banc en fase de resolució fins al gener del 2014”. En aquest sentit es ressalta com, de forma inaudita, “l’AREB que és qui es va substituir en l’accionariat i va expulsar i espoliar els accionistes de BPA, pretén avui reclamar als espoliats el valor de l’espoliació”.
Els indicis, proves i motius que argumenten el convenciment que els querellats “van cometre un delicte major de prevaricació continuada essent els presumptes autors d’aquests fets autoritats o funcionaris” són molt nombrosos i van desgranant-se al llarg de més de mig centenar de pàgines, on també s’annexen les diverses resolucions judicials espanyoles que han exculpat BPA, la seva filial Banco Madrid o els seus responsables de moltes de les acusacions que inicialment s’havien formulat. De tots els fets, en major o menor mesura, s’acusa els querellats, amb Martí a l’epicentre i sense descartar que en funció de com evolucioni la instrucció de la querella aquesta es pugui ampliar a més components de l’Administració, actual o passada.
En l’escrit, a banda de sol·licitar que es prengui declaració a tots els querellats, es recull la necessitat de sol·licitar a diversos organismes totes les comunicacions que van dur a terme entre elles o amb el FinCEN o qualsevol autoritat espanyola. També es demana que o bé el Govern o l’organisme escaient de l’administració andorrana, o bé la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) aportin l’informe realitzat al seu dia que informava de l’existència de prop d’un miler de comptes o clients que haurien blanquejat.