Igualtat atén enguany 16 dones amb discapacitat per violència de gènere

Segons l’àrea de Polítiques d’Igualtat, dels 286 casos de dones ateses per violència de gènere, 16 corresponen a dones amb discapacitats. I d’aquestes, dues tenen trastorn de l’espectre autista (TEA). Així ho van donar a conèixer ahir des de l’Associació de l’Espectre de l’Autisme (Autea). L’entitat va exposar les dades amb motiu de la celebració del Dia internacional per a l’erradicació de la violència envers les dones, que se celebra cada 25 de novembre, i el Dia internacional de les persones amb discapacitat, que es commemorava ahir 3 de desembre. Es tracta d’un indicador que feia un parell d’anys que Autea demanava per donar visibilitat a situacions que estan patint algunes dones amb discapacitat i que han de permetre proposar accions de conscienciació social tant a les famílies com a les possibles víctimes sobre la importància de denunciar i no silenciar aquest tipus de violència L’associació també recorda que les dones amb discapacitat pateixen una doble discriminació: per raó de gènere i per la pròpia discapacitat.

Des de la junta d’Autea, s’insisteix en el fet que cal informar molt bé les famílies sobre què han de fer quan tenen la sospita que una filla pot estar patint violència de gènere. Igualment es destaca que no han de tenir por a denunciar-ho perquè això repercutirà en la dedicació de més recursos i més formació. Precisament en relació amb la formació, s’ha demanat al Govern quin és el tractament que es fa d’aquests casos i se’ls ha informat que tant el cos de policia com la Batllia disposen de persones cada vegada més formades en aquest àmbit per acompanyar les víctimes i les famílies. Així, existeixen uns protocols específics que vetllen per fer un seguiment acurat i diferenciat d’aquest tipus de casos.

Accions d’Autea
Ara, el següent pas que es farà des de l’entitat és comparar aquestes dades amb les que es registren a Europa per poder situar i avaluar quina és la magnitud del problema al país. Des del seu punt de vista, l’important és que aflorin els casos i per aquest motiu, a partir d’ara continuaran demanant aquestes dades. 

Pel que fa a la figura del facilitador, que també s’havia demanat el 2020, la junta explica que aquest és un dels projectes als quals volen posar fil a l’agulla. Així el primer pas serà conèixer com funciona aquesta figura en les comunitats autònomes espanyoles que ja la tenen. De tota manera, consideren que l’important és que la policia i la Batllia avancin en la formació dels efectius que tracten de manera més específica aquests casos. 

Actualment, Autea centra els seus esforços en la preparació de la jornada TEA en femení, que tindrà lloc el primer quadrimestre del 2023.  Consistirà en una formació a tots els agents de l’àmbit sociosanitari en la detecció del TEA en adolescents i dones. I és que els estudis de l’autisme en la infància se centren sobretot en els nens i això provoca que durant l’adolescència surtin simptomatologies molt disruptives. Des de l’àrea infantojuvenil de salut mental es va demanar aquesta formació perquè estan  molt preocupats, ja que convindria detectar el TEA en nenes en edats primerenques perquè puguin tenir els suports per garantir una millor qualitat de vida.

Pallarés: “la FAAD ha de ser un organisme molt pràctic” 
La ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judit Pallarés, valora de manera molt positiva que la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) “hagi revifat”. Una reconstrucció que reconeix que no ha estat fàcil però que pot aportar molts beneficis a les entitats que defensen els interessos de les persones amb discapacitats. De tota manera, el treball no està encara acabat. Així, les entitats que actualment la conformen han entrat una modificació d’estatuts que està pendent del registre i l’any que ve podran disposar de la partida pressupostària del 2023 per poder desenvolupar projectes: en total, 113.351 euros, 47.627 més que el 2022. Pallarés destaca que s’ha fet un treball de seguiment important i poder disposar de la federació és molt important. 

De tota manera, la ministra, que és una ferma defensora del treball en xarxa, reconeix que costa ajustar l’engranatge al si de la FAAD. Al seu entendre, això passa perquè les persones que formen part d’una associació dediquen el seu temps a una entitat “perquè aquell és el seu interès, motivació i preocupació”. Si a més, han de formar part d’una altra entitat “sempre costa més”. Però estem treballant amb la FAAD perquè sobretot “ha de ser un organisme molt pràctic de coordinació i suport a les associacions que volen formar-hi part i que les ajudi en la càrrega que porten”. I és que el no pot passar, segons la ministra, és el contrari, “que les associacions es federin i tinguin encara més feina, més discussió, més dedicació de temps”. Només així “el teixit associatiu podrà relaxar-se en algunes coses per poder aportar en allò que elles tenen un interès propi i compartit”. 

A més de centrar-se en la pròpia reconstitució, Afers Socials i la FAAD estan elaborant un text jurídic de desenvolupament de la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Pallarés va informar que després de tenir  “un primer esquelet acabat” ara l’està avaluant un tècnic que havia treballat amb alguns dels membres de la federació i s’està avançant en el text.