Indefensos davant del Col·legi

Indefensió. Impotència. Arbitrarietat. Aquestes són les paraules que més repeteixen alguns joves advocats que han intentat o estan intentant en aquests moments superar l’examen d’accés a l’exercici de l’advocacia a casa nostra. I els anomeno “advocats” perquè, encara que algun d’ells no ha superat la prova, la majoria d’ells sí que s’han pogut col·legiar a Espanya.

Tots els testimonis amb qui ha pogut contactar el BonDia, i que prefereixen mantenir-se en l’anonimat per motius obvis, reconeixen que al llarg de la vida han hagut de superar molts exàmens. “Alguns els aproves, altres els suspens, però aquest és un malson”, diu una jove advocada. El primer que lamenten és la falta de garanties pel fet que “qui examina [el Col·legi d’Advocats d’Andorra] és algú que et veu a tu com a competència”. A Espanya, expliquen, “és el ministeri de Justícia qui organitza i avalua les proves”. Un ens, per tant, amb qui d’entrada no hi ha d’haver cap conflicte d’interessos.

Pel que fa a l’examen en concret, aquest consta d’una part escrita i una part oral. Al seu torn, la part escrita es desenvolupa en unes preguntes teòriques sobre coneixement del dret i deontologia i es completa amb la resolució d’un cas pràctic. En aquest punt, algun dels testimonis lamenta que “les proves no sempre es desenvolupen tal com estan descrites a l’edicte”. Més enllà d’aquest fet, però, és la prova oral, complement de l’escrita, la que genera més malestar entre els aspirants a col·legiar-se: “és una prova que no s’enregistra, de manera que quan vols revisar la nota s’acaba convertint en la teva paraula contra la seva”.

Una altra sensació compartida entre la majoria dels testimonis és que, tot i que el postgrau en Dret andorrà no és obligatori per accedir a l’advocacia, si es passa l’examen, durant la prova s’acaba afavorint aquells candidats que l’han cursat prèviament. “La prova oral no té una durada determinada i tens la impressió que et van fent preguntes fins que t’equivoques”, diu una de les aspirants a col·legiar-se. “En canvi, quan fan les preguntes a algú que ha fet el postgrau, més aviat l’orienten: vols dir que no seria millor això o allò?”, afegeix.

El fet de no saber com es valoraran exactament les proves o que no s’accepti la prova oral com a complement a l’escrita acaben generant frustració. “Estàs a les seves mans”, conclou una jove advocada.

Forçats a fer finalment el postgrau o el màster

En l’actualitat hi ha tres maneres d’accedir a l’advocacia a Andorra: mitjançant la superació del màster en Dret andorrà, que eximeix l’aspirant d’haver de fer l’examen del Col·legi d’Advocats; el postgrau en Dret andorrà, que eximeix de la part teòrica de l’examen, i finalment l’examen complet per a aquells que no han cursat ni el màster ni el postgrau en Dret andorrà. “T’acabes sentint forçat a fer el postgrau o el màster. Si això és el que volen, que el facin obligatori i les regles del joc seran més clares per a tothom”, declara un dels testimonis. “Al final ho acabes pagant igual, amb el que costa el màster o amb els 300 euros que et gastes cada vegada que t’examines”. 313,50 euros per ser exactes.