Infància detecta una vintena de casos d’abús i maltractament a menors

Comptar amb una actuació que permetés millorar la detecció de casos d'abús o agressió sexual o maltractament i evitar que hi hagués una victimització secundària, és a dir, que el menor hagués d'explicar una vegada i una altra el que li ha passat. Aquests són alguns dels elements que es volien aconseguir amb la posada en marxa del protocol d'activació immediata en casos d'evidència o sospita fonamentada d'abús/agressió sexual o maltractament físic agut (PAI) que va ser aprovat el novembre de l'any passat. El director del departament d'Infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé, destaca que l'augment de casos detectats des del 2019 "evidencia" la implicació dels professionals concernits en aquesta detecció i també la millora que ha suposat el canvi de metodologia. De fet, entre el 2019 i el 2020 hi va haver un augment del 200%, és a dir, es va actuar en el doble de casos, i entre el 2020 i el 2021 també s'han doblat les actuacions. De moment, se n'han atès, des de principi d'any, una vintena.

"Érem conscients que estàvem per sota dels casos reals que segurament hi ha, això ens espantava una mica perquè segurament n'hi havia molts que no s'havien detectat i no s'hi havia actuat i aquest augment crec que és fruit de les accions de difusió, de detecció, i ens alegra que aquestes situacions s'hagin començat a detectar i a actuar-hi", valora Olivé, que aclareix que tot i que els anys 2019 i 2020 encara no estava el protocol aprovat ja van servir com a prova pilot perquè es van anar introduint alguns canvis.

El protocol aprovat el passat mes de novembre ha servit per crear el circuit que cal seguir quan hi ha una evidència o una sospita i la idea ha estat ordenar aquests passos a seguir i fer que intervinguin "com menys persones millor, per evitar la victimització secundària". Una de les novetats, de fet, respecte a les actuacions anteriors, és que el metge forense només intervé si els fets són molt recents i, per tant, si hi pot haver evidències físiques de l'abús o maltractament; d'aquesta manera, pren importància la figura del psicòleg forense que és qui està present en la declaració del menor i també la persona responsable de redactar l'informe pericial. Una altra novetat és que la víctima només ha de relatar els fets una sola vegada, i quan es duu a terme aquest relat és davant dos psicòlegs forenses, un de titular, i la declaració és gravada i, també, seguida en directe per les parts implicades en el procés: la policia, el batlle, la fiscalia, l'advocat defensor, i si s'escau, la persona acusada de l'agressió.

Perquè aquesta declaració tingui lloc en un espai 'amable' per als infants i adolescents s'han habilitat dues sales, una al ministeri per als més petits i una altra a Prada Casadet per als més grans on els menors poden declarar mentre són gravats. Les persones que assisteixen al relat dels fets, tret dels psicòlegs que acompanyen el menor, estan en una sala annexa i la víctima no els pot veure, ja que hi ha instal·lat un vidre unidireccional. La filmació que es fa és la prova que servirà per a la instrucció del cas. Tal com detalla Olivé, la càmera i el micròfon passen desapercebuts, amb la qual cosa l'infant no se sent incòmode amb la situació. A més, el psicòleg forense que acompanya la titular el que fa és buscar més detalls, intervenir si hi ha alguna incomprensió o fins i tot de contacte amb les persones que estan seguint la declaració a l'altra sala. Aquesta exposició dels fets, destaca Olivé, es fa "amb totes les garanties per al presumpte agressor" amb la qual cosa l'enregistrament serveix posteriorment per a tota la causa, malgrat de vegades sigui necessari que el menor declari davant el tribunal, però ja sense explicar tots els fets. És més, el responsable d'Infància emfasitza que "es considera que la primera declaració és la més fidedigna perquè després es pot anar canviant". El psicòleg forense, tal com s'ha esmentat, fa l'informe a petició de la justícia però més enllà d'aquesta intervenció no continua fent l'acompanyament, ja que perquè pugui ser neutre de cara al judici, per si ha de declarar, se'l manté al marge i són altres professionals del ministeri els que donen suport a la víctima.

350 professionals i entrenadors formats

De manera paral·lela a aquest circuit, també s'han fet altres accions vinculades al PAI, centrades en la detecció i la notificació, més enllà de l'actuació. Així es va elaborar una guia per als professionals, que es pot consultar en format digital o físic on s'explica diferents aspectes tant del PAI com del protocol d'actuació social (PAS) perquè sàpiguen identificar les situacions. També s'ha fet formació al col·legi de metges, psicòlegs, advocats, als comuns, a les escoles bressol, al SAAS, policia, batllia... i per les quals ja han passat unes 300 persones. La voluntat és continuar aquesta línia i es vol fer-la arribar als docents de les escoles, una feina que es podria dur a terme aquest curs escolar. També s'han format 50 entrenadors i personal tècnic, per incidir en la prevenció en l'àmbit esportiu, que es considera de risc. Aquesta formació, que s'ha fet en col·laboració amb la fundació Vicki Bernadet continuarà aquest any amb cent persones més. També s'ha posat en marxa el programa Units, amb una educadora social que es coordina amb les escoles per intentar detectar situacions de risc. Aquesta persona, en cas que sigui requerida pels centres, s'hi desplaça i analitza els indicadors i valora si realment s'està davant un cas d'abusos. "És important perquè crec que la detecció era on pecàvem més i hi hem volgut incidir molt", destaca Olivé.

Pel que fa a les notificacions, també considera que s'ha "evolucionat molt" i així s'ha creat el telèfon gratuït 175 per a la informació i l'assessorament. Es tracta d'un número al qual qualsevol persona pot trucar i explicar una situació puntual. Tal com destaca Olivé, aquesta eina ha estat sobretot emprada per professionals. A més, s'ha activat també la notificació telemàtica, un espai a la web que també poden fer servir els ciutadans o els professionals.

Olivé destaca que Andorra ha aconseguit "ser pionera" en l'àmbit europeu en la implantació del protocol i que tots els casos s'hi vehiculin. En aquest sentit, afegeix que hi ha països que també instauren circuits similars però que no aconsegueixen que tots els casos hi passin. "Nosaltres estem sent pioners i la gent ho valora molt a escala internacional", manifesta, i afegeix que malgrat tot, encara es vol continuar millorant i que per això de cara a l'octubre es volen fer reunions per acabar de "polir alguns aspectes". En aquest sentit, esmenta que cal evitar que certa informació transcendeixi, ja que el país és molt petit i segons quines dades poden fer que la persona se senti identificada.

El director del departament d'Infància, Adolescència i Joventut recorda que l'abús és "molt difícil de detectar" i que al país era important fer un treball per fer aflorar els casos. En aquest sentit, recorda que segons els estudis internacionals un de cada cinc infants han patit abús sexual i a Andorra s'estava "molt per sota" d'aquestes xifres, amb la qual cosa es va tenir clar que el que calia era millorar la detecció i crear un circuit adequat per acompanyar les víctimes.